query_builder 12 juny 2024 20:30
event_note Nota de premsa
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha encapçalat l’acte central de l’Any Vicent Andrés Estellés al País Valencià en el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València, amb motiu del centenari del seu naixement. El hall de l’Octubre s’ha omplert amb el públic que volia veure de primera mà l’acte d’homenatge al poeta del poble.
Durant la seva intervenció, la consellera Garriga ha destacat “la vàlua d’Estellés com a poeta universal, a més de la seva dimensió popular i cívica” i l’ha definit com un autor que “no només va beure de la paraula i la tradició culta d’Ausiàs March, sinó que també va beure del parlar del carrer, el parlar del poble, el parlar de tots”.
Garriga ha afegit que “vivim els temps que vivim i, avui aquí, pren més força que mai l’Estellés militant, l’autor compromès amb la llengua i la democràcia. Per això, davant dels intents de silenciar-nos, davant dels atacs a la llengua que estem patint, cal que seguim el mestratge d’Estellés defensant la llengua. Tenim la responsabilitat històrica de mantenir-la viva.”
La consellera també ha agraït la participació de totes les associacions i persones que “esteu convertint aquest any de commemoració, novament, en la veu d’una voluntat col·lectiva”.
Les salutacions institucionals han anat a càrrec d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, una de les entitats organitzadores juntament amb Plataforma Cívica Cent d'Estellés, Octubre Centre de Cultura Contemporània i la Institució de les Lletres Catalanes.
Anna Oliver ha dit que "per a Acció cultural és molt important la col·laboració de l'ILC en aquest acte, perquè fa més gran i important l'Any Estellés, ajudant a la divulgació de la seua obra. El treball de prestigiar la llengua catalana que feu el poeta de Burjassot, té ara el reconeixement merescut."
Després dels parlaments, una conversa en què han participat Carmina Andrés, filla del poeta i presidenta de la Plataforma Cívica Cent d'Estellés, Àngels Gregori, comissària de l’Any Estellés, l'escriptor Sebastià Alzamora, el poeta Jaume Pérez Montaner, i Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha conformat el gruix de l’acte central.
En aquesta xerrada s’ha insistit en la incidència social i cívica de Vicent Andrés Estellés amb els seus versos. Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i el franquisme, i posteriorment, dels moments més difícils de persecucions lingüístiques i culturals al País Valencià, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s’ha anat identificant com la veu col·lectiva d’un poble.
L’acte ha comptat també amb l’actuació musical d'Andreu Valor, cantautor de Cocentaina, que forma part de l'actual escena de la renovada cançó valenciana en català.
Un any ple d'activitats
L’Any Estellés pretén posar sobre la taula, ara més que mai, la qüestió d'una llengua i d’una cultura compartida en la totalitat del nostre territori: amb aquesta idea central, prenen forma les activitats que el Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, organitza amb la voluntat d'acollir, d’involucrar i de col·laborar amb tots aquells organismes, iniciatives i entitats que treballen per mantenir viva la veu del poeta de Burjassot, especialment amb la Plataforma Cívica Cent d’Estellés, que en moments difícils al País Valencià han unit forces per lluitar contra el silenci i celebrar l’autor; aliances i complicitats més necessàries que mai i una concepció de territori i de poble que és, també, l’essència dels versos d’Estellés.
Un dels propers actes destacats al País Valencià serà el concert col·lectiu Homenatge a Vicent Andrés, el 7 de setembre a l’auditori de Burjassot. En el dissabte més proper a la data de naixement d’Estellés, 4 de setembre, es farà el concert col·lectiu més important dedicat al poeta al País Valencià, que, oficialment, serà també el tret de sortida de les festes, sopars i nits Estellés. S’hi convocaran tots els artistes i grups que hagin musicat Estellés. La coordinació artística la portarà el Col·lectiu Ovidi Montllor.
L’Any Estellés es tancarà oficialment a Barcelona a finals de novembre amb una festa literària dedicada al poeta. El programa de l’acte serà dissenyat per la comissària de la commemoració, Àngels Gregori.
L’autor
Nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i fill d’una família de forners, Vicent Andrés Estellés aviat - coincidint amb l’esclat de la Guerra Civil- va fer les seves primeres aproximacions a la literatura a través del gènere teatral, i no tardà a escriure els seus primers versos. Un cop acabada la guerra va exercir diversos oficis, des de forner fins a mecanògraf o orfebre, fins que es va instal·lar a Madrid per estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme. Va tornar a València l’any 1948 per fer de periodista al diari Las Provincias fins que l’acomiadarien el 1978, moment en què el periòdic duu a terme un gir ideològic per tombar cap a la dreta en plena batalla de València. El mateix any el poeta de Burjassot fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El 1953 publicà Ciutat a cau d’orella. Dos anys més tard es va casar amb Isabel Llorente, i van tenir una filla que aviat morí. Aquesta dolorosa experiència fou sempre present en l’obra del poeta. Més tard van néixer Vicent i Carmina. Fou un període d’escriptura prolífica, i al primer volum el seguiren títols com La nit, Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys, El gran foc dels garbons i una gran quantitat d’obres que ja el situaven en un lloc privilegiat de la nostra literatura. Allunyat de la sofisticació formal i amb una gran intensitat lírica i força narrativa, el poeta de Burjassot imposà una producció poètica amb un ampli ventall de temàtiques tractades sense necessitat d’ostentacions; des de les diferents formes possibles d’amor fins a la censura, passant per la mort, la por, la guerra, la identitat, la fam o la infantesa, tots temes i experiències marcades per l’exaltació d’allò més elemental.
Va morir a València el dia 27 de març de 1993, deixant una obra per la qual se’l considera el principal renovador de la poesia valenciana des d’Ausiàs March, canònic en la nostra literatura. La seva veu compromesa, amplificadora de la dignitat civil, ha educat generacions de lectors que han trobat, en l’ofici dels seus versos, un estil únic d’aproximació popular i de talla universal.
