El Departament de Justícia ha presentat aquest dijous l’Estratègia Justícia Digital 2030: un exercici de planificació consensuat amb els operadors jurídics per transformar l’Administració de justícia en una administració plenament digitalitzada i que esdevingui un servei públic d’alt valor afegit per al ciutadà. Els 44 milions d’euros de fons europeus ja consignats per a processos de digitalització de l’Administració de justícia catalana, però també les derivades de les reformes legislatives presents i futures, així com els projectes propis de la conselleria conflueixen en aquest full de ruta que planifica el procés de transformació.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha destacat que estem davant un gran exercici de col·laboració entre operadors jurídics amb un objectiu comú: “hem posat l’horitzó del 2030 per aconseguir una justícia digital, un horitzó que volem amb valor afegit en termes de servei públic i d’atenció a la ciutadania, una digitalització al servei dels drets i les llibertats”. Per la seva banda, la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, ha subratllat que es tracta d’una “estratègia de transformació digital amb vocació de mig termini i que s’ha construït amb la participació de tots els operadors”. “És de tots i totes”, ha conclòs.

L’Estratègia, impulsada pel Departament, compta amb la col·laboració dels operadors jurídics així com d’altres actors del món del Dret i experts en l’àmbit de les TIC, imprescindibles tots ells perquè la implementació global dels projectes sigui viable i efectiva. La presentació de l’Estratègia ha esdevingut un espai per compartir experiències i aprenentatges entre operadors, Administració i acadèmia.

Accelerar i endreçar la transformació digital de l’administració

L’Estratègia Justícia Digital 2030 situa el conjunt de projectes que ja s’han iniciat i els pendents en un únic marc estratègic, amb visió a curt, mig i llarg termini. Aquest exercici permet endreçar i calendaritzar les diferents actuacions per a l’assoliment d’un objectiu clar i definit: avançar significativament cap a una transformació digital profunda de l’Administració de justícia de Catalunya, com a referent de servei públic de qualitat, centrada en la ciutadania i capdavantera en l’ús de tecnologia innovadora. “Volem transformar l’Administració de justícia des de la innovació per afrontar els reptes del segle XXI i perquè sigui eficient, àgil, propera, sostenible i accessible”, ha insistit la secretària per a l’Administració de justícia.

Traduccions, interpretacions simultànies i declaracions virtuals

Amb la mirada en una justícia més propera, inclusiva i accessible, l’Estratègia preveu un sistema per convertir notificacions i sentències a un llenguatge planer i de fàcil comprensió. També contempla que es facin interpretacions dels actes processals orals, a diferents llengües i en temps real, així com un sistema automatitzat d’interpretació en línia al llenguatge de signes. A més, es treballa perquè els ciutadans puguin realitzar determinats actes judicials virtuals des del que s’anomenaran “punts segurs” instal·lats en els jutjats de pau, que connectin virtualment amb advocats i procurades i la policia, si escau, des de les seves respectives seus.

La Seu Judicial Electrònica: el web de referència on hi sigui tot

L’Administració de justícia pot ser un entramat complex, sobretot per als ciutadans. No sempre és fàcil saber quins són els diferents serveis que pot oferir aquesta Administració i com accedir-hi. La Seu Judicial Electrònica ha de ser el punt web inicial des d’on, tant ciutadans com professionals, trobin tot allò que necessiten en relació amb la Justícia: la primera porta d’entrada. S’hi habilitarà un xatbot conversacional d’atenció individualitzada que guiï i orienti els usuaris, i s’ampliarà substantivament el catàleg de tràmits i serveis de la Seu: sol·licitar el servei de justícia gratuïta, impugnar-ne la denegació si és el cas o més demandes i escrits telemàtics a disposició dels ciutadans quan no és obligatori advocat o procurador, com per exemple en casos de transport aeri de passatgers.

Més informació al núvol, menys burocràcia

Actualment, el Departament té en marxa un Pla pilot de gestió al núvol de les presentacions apud acta penals, que són una mesura cautelar que un jutge pot imposar, i que consisteix en l'obligatorietat de presentar-se davant de la justícia uns dies determinats. La presentació ara es fa davant d’un funcionari: certifica que la persona s’ha presentat i envia aquest document a l’òrgan que ha acordat la mesura per correu o valisa. Amb el nou sistema, l’obligat podrà presentar-se a la seu judicial fent servir un sistema digital, mitjançant la identificació de dades biomètriques, fins i tot sense necessitat que hi hagi un funcionari atenent l'actuació. A més totes les proves digitals que fins ara s’havien de gestionar amb dispositius externs quedaran allotjats en un núvol i formaran part de l'expedient judicial electrònic, amb la facilitat de gestió, custòdia i seguretat que tot això comporta.

L’expedient judicial, el 2027: més a prop del “paper 0”

L’expedient judicial (ejcat) ja està implementat a la jurisdicció civil, social i contenciosa administrativa. El gran repte és l’ordre penal, i el motiu és la seva naturalesa jurídica particular. A finals de 2024, començaran les proves pilot i el 2025, el seu desplegament a les seccions penals de les audiències provincials, a la fiscalia penal ijutjats penals. La resta (tots els jutjats VIDO, els d’instrucció, els de menors i els de vigilància penitenciària) el tindran implementat l’any 2027, una fita molt important i ambiciosa per assolir els objectius “paper 0” i “”ciutadania al centre” en el funcionament de les oficines judicials.

Nova oficina judicial: Catalunya com a model d’èxit i referència

L’optimització i aprofitament dels recursos –humans i tecnològics– és cabdal per a la qualitat del servei. Quan les oficines funcionen de forma àgil i eficient, el ciutadà obté un servei ràpid i de qualitat. Per això, el Departament ha situat el desplegament de les noves oficines com un dels eixos estratègics, i, al llarg dels anys, ja l’ha desplegada a 25 dels 49 partits judicials: una xifra que situa Catalunya com l’Administració que més esforços pressupostaris ha fet en aquest sentit, i amb un percentatge d’implementació més alt. El 2029 serà quan tots els òrgans catalans ja treballin amb el nou sistema d’oficina judicial, que serà un pas qualitatiu sense precedents en la justícia catalana, i la situarà a l’avantguarda de tot l’Estat.