query_builder 14 juny 2024 14:37
event_note Nota de premsa
Un centenar de persones han recordat aquest dijous la figura de Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi de Llobregat, 1896 - Perpinyà, 1973) com a anarcasindicalista i feminista en l’acte central de la commemoració dels 50 anys de la seva mort. Ha estat una celebració a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona impulsada per l’Institut Català de les Dones, on s’han presentat els diferents materials desenvolupats per difondre el llegat de Pi, treballadora tèxtil compromesa amb les condicions de la classe obrera.
L’acte ha estat presidit per la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Tània Verge i Mestre, qui ha compartit que “tornar a dones feministes, lluitadores i revolucionàries com Balbina Pi i Sanllehy ens recorda que els feminismes sempre han sigut, sobretot, una lluita per les condicions materials de vida, pel dret al pa, pel dret al lloguer, pel dret al treball digne, pel dret a les cures, pel dret a la integritat física, sexual i psicològica de les dones, és a dir, per totes aquestes situacions en què el patriarcat ens ha ubicat al llarg de la història i que hem sortit a reivindicar". “També una lluita pel reconeixement d’un llegat que, com el de la Balbina, se'ns havia ocultat pel cànon històric i acadèmic imperant, així com pels propis moviments d'esquerres”, ha continuat Verge.
En aquest context, la consellera d’Igualtat i Feminismes ha reivindicat que “necessitem més feminismes que mai perquè els feminismes són l'únic moviment social amb capacitat d'articular totes aquestes lluites de manera interseccional i que poden fer realitat la idea d'haver nascut per ser lliures, una idea que no tenim assolida i sovint ni en som conscients, perquè l’extrema dreta ens està arrabassant la mateixa idea de llibertat". Verge també ha volgut recordar que “el sistema patriarcal s'ha entestat en dividir les feministes, quan nosaltres tenim claríssim que en els feminismes hi cabem totes".
Al seu torn, la directora de l’Institut Català de les Dones, Èlia Soriano Costa, ha afegit que “les dones hem sigut sempre a tot arreu, hem fet aportacions molt valuoses per la humanitat, però el sistema patriarcal en què estem normalment no ens reconeix, i quan ens reconeix no ens dona veu i algú explica la història per nosaltres”. Per això, Soriano ha recordat que “és molt difícil trobar textos, aportacions o discursos fets per les dones". “Però avui, per fi, en aquest acte podem donar veu a una persona, la Balbina Pi, que va fer aportacions en el món del sindicalisme, en el món de l’obrerisme i en el món del feminisme, així com també va deixar llegat en molts altres aspectes socials de la vida que l'envolta”, ha destacat la directora de l’Institut Català de les Dones.
L’acte ha servit per presentar el projecte de l’exposició itinerant sobre Balbina Pi que ha comissariat la historiadora Isabel Segura Soriano i que combina textos i fotografies amb il·lustracions de Roser Pineda Casademont. La mostra s’incorporarà al catàleg de l’Institut Català de les Dones, que inclou més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.
La jornada ha acollit també una taula rodona sobre el seu llegat, que ha comptat amb representants del sindicalisme i el moviment feminista. Han participat la secretària general de CGT Catalunya, Montse Sánchez; la presidenta de la Fundación Anselmo Lorenzo de la CNT, Sònia Turón, i Natàlia Càmara Camacho, militant lesbofeminista de LaSAL i Assemblea 8M. L’actriu Carme Sansa Albert ha llegit fragments d’alguns dels articles que va escriure Pi i també ha intervingut el seu net, Germinal Rebull.
La comissària de la commemoració, Isabel Segura Soriano, ha destacat que Balbina Pi "confiava en la cultura com a element transformador que crea persones lliures que poden contribuir a canviar la societat”. “Aquesta és una aposta que fa des dels articles que escriu, però també ho fa especialment des del teatre", ha continuat Segura, que ha recordat la participació de l’anarcasindicalista en la vaga general del 1918, en què “qüestiona el sistema capitalista que no permet la subsistència col·lectiva”. A més, ha destacat el seu activisme feminista. “La Balbina va desenvolupar el seu feminisme sense un posicionament tancat: en un primer moment escriu sobre afrontaments ideològics amb el feminisme institucional, però després participa també amb altres dones d’altres moviments feministes, en el que és una de les pràctiques a l'època: ampliar els cercles de col·laboració”, ha exposat Segura.
Isabel Segura és també l’autora del llibre ‘Balbina Pi i Sanllehy. Una dona lliure’, que indaga en la seva vida complexa i diversa, hereva d’una tradició de dones en revolta. El text la posa en relació amb l’entorn social i polític que va viure Pi, i de manera molt especial amb algunes de les seves coetànies, implicades vitalment en crear millors condicions de vida.
Filadora i sindicalista
Nascuda a Sant Boi de Llobregat, Balbina Pi va treballar de filadora en el sector tèxtil. El 1917 es va afiliar al Sindicat Fabril i Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i aquell mateix any va ser delegada de la Federació Local de Sabadell. Amb una militància molt activa, va organitzar vagues per la carestia de vida, accions de solidaritat amb persones represaliades sindicals i mítings pel Baix Llobregat, el Vallès i el Berguedà per promoure la participació de les dones en el moviment sindical, en els quals va destacar com a oradora.
A partir del 1931 va ser propera a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i l'any 1936 va crear l’Agrupación Feminista Anticlerical, un grup integrat per dones. Als anys seixanta es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc i, més tard, a París. Va continuar amb la seva militància fins a l'any 1970, quan es va retirar a Banyuls de la Marenda (Rosselló), on va morir tres anys més tard. Era mare de l’activista política i cantautora Teresa Soler i Pi, coneguda com a Teresa Rebull (1919 - 2015).
