query_builder 17 juny 2024 14:26
event_note Nota de premsa
El Govern de Catalunya ha millorat la gestió del finançament del sistema d’atenció a la dependència i, en conseqüència, ha incrementat l’aportació estatal que percep el sistema català. Tot i això, si bé enguany passarà a rebre 107.726.644,83€, un 13,5% del total –l’any passat va ser un 9,7%– encara s’és lluny del 50% promès pel ministre Bustinduy el passat febrer. Així ho ha denunciat aquest matí el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, en el marc del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència. La millora de la gestió del finançament per part del Govern ha permès beneficiar-se del repartiment que s’estableix al Conveni de Cooperació Interadministrativa del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
En el decurs de la trobada, que ha tingut lloc a la seu de l’Imserso, el conseller ha lamentat, però, que l’aportació global de l’Estat per aquest any es mantingui congelada i no augmentin les quanties a repartir del nivell mínim ni acordat. “L’excusa que hi ha pressupostos prorrogats no serveix. Si no s’aboquen recursos addicionals des del govern espanyol, ens tornarem a allunyar del compromís del Ministeri d’arribar a un finançament de la dependència a parts iguals entre l’Estat i la Generalitat”, ha alertat Campuzano. L’any passat el Ministeri de Drets Socials va augmentar en 22 milions d’euros l’aportació a la dependència a Catalunya, mentre que la Generalitat el va incrementar en 145 milions.
A la reunió també s’han abordat altres qüestions com les modificacions previstes en la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD) i en la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat. Campuzano, que ha viatjat a Madrid acompanyat de la Directora General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura i Bonet, i de la directora general de Serveis Socials, Mireia Vall Urbea, ha explicat que els canvis que s’han volgut introduir des del govern estatal per actualitzar aquestes lleis poden suposar una invasió de competències. “Les modificacions de la LAPAD s’haurien de centrar a resoldre l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya, que és insostenible”. En relació amb els canvis en la Llei de Drets de les Persones amb Discapacitat que, entre altres, proposa regular l’accessibilitat universal com un dret, Campuzano ha recordat que Catalunya ja compta amb un Codi d’Accessibilitat, aprovat a finals de l’any passat, que assegura que totes les persones, independentment de les seves capacitats, puguin participar plenament en la societat. En aquest sentit, ha apuntat que el Govern estudiarà l’articulat de les propostes i l’impacte que poden tenir i presentarà les esmenes que siguin necessàries.
D’altra banda, Campuzano ha explicat que Catalunya ha reclamat allargar els terminis per a la implementació del programa BÁSICO de garantia alimentària i vetllar així perquè el model respongui a les necessitats de la societat catalana. “Sempre hem defensat que els dos models convisquin durant aquest 2024. No es pot canviar un model sense tenir una alternativa clara. Des de Catalunya hem treballat amb les entitats socials i els ens locals per minimitzar l’impacte d’aquest any de transició i garantir que totes les persones que necessiten ajuda alimentària la tinguin, no només el 15% com ha previst l’Estat espanyol”.
Durant la trobada, el Govern també ha presentat una proposta per modificar els criteris de repartiment territorial del recursos provinents de l’assignació del 0,7% de l’IRPF i l’IS pel 2024. “L’objectiu és corregir una distribució desigual de recursos que no té en compte la distància entre el que Catalunya aporta i el que li retorna ni la cronificació de la pobresa, l’efecte de la inflació o el context de major complexitat social en què vivim”.
1
3
