• Així ho detalla l’informe que s’ha presentat al Consell Executiu i que explora el potencial de la intersecció dret i memòria
• L’obertura de processos judicials per fixar una veritat jurídica tindria en si mateix també un potencial reparador, segons l’informe
El dret a la veritat, justícia i reparació es reduïa fins als anys 90 als processos penals que només busquen el càstig. En els darrers temps, les institucions internacionals i la doctrina ha ampliat la mirada i inclouen altres tipus de mesures com actes de reparació, reconeixements oficials, la memorialització d’espais i l’educació en memòria. En aquest context, el Govern de la Generalitat ha fet seva aquesta línia de treball i aposta clarament per potenciar-la com a via de reparació de les persones represaliades durant la guerra i la dictadura. L’equip actual ha definit les bases per desenvolupar aquest tipus d’accions en paral·lel a les polítiques ja consolidades com la política de fosses o les actuacions per avançar en processos judicials.
Aquesta és una de les conclusions de l’informe La dimensió jurídica de la memòria democràtica. Sobre l’aplicació dels principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, presentat a la reunió del Consell Executiu pel departament de Justícia, Drets i Memòria, que explora el potencial de la intersecció entre dret i memòria.
L’informe també destaca que la personació de la Generalitat com a acusació popular en casos de crims comesos durant el franquisme també és un acte reparador i de reconeixement. L’obertura de processos judicials per fixar una veritat jurídica tindria en si mateix un potencial reparador, conclou l’informe jurídic. Ara bé, malgrat la legislació internacional i estatal que afavoriria actuacions del gènere, existeixen obstacles importants perquè les investigacions avancin: el pas del temps, problemes probatoris i d’interpretació judicial. Actualment, i de forma pionera, la Generalitat forma part del procediment en el cas de les tortures a l’ex-pres polític Carles Vallejo a la Prefectura de Via Laietana. També impulsa la formació als operadors jurídics en memòria democràtica i pot contribuir a la construcció de la prova.
L’informe també recorda que els principis del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició es troben en la base per a la redacció del Projecte de Llei de memòria democràtica de Catalunya que el nou legislatiu podria tramitar tan aviat com comenci el funcionament ordinari.
Finalment, el text reflexiona sobre com la justícia restaurativa pot esdevenir també un instrument per satisfer el dret a la veritat i a la reparació. D’acord amb la tesi de l’informe, la justícia restaurativa aborda els danys causats per un conflicte implicant a totes les parts afectades. Tenint en compte que han transcorregut entre 43 i 88 anys des de la producció dels fets, pel llarg període transcorregut i per les limitacions dels processos penals, en molts casos la justícia restaurativa pot ser l’única via de reparació del dany.
