- L'integren deu persones expertes independents d'àmbits com les violències masclistes, els drets de la infància i l’adolescència, la criminologia, la salut mental i la recerca
- El grup té per objectiu proposar mesures concretes per a la prevenció i la detecció d’aquests casos i així millorar la protecció dels nens, nenes i adolescents
Avui s'ha reunit presencialment el grup d'expertes en assassinats masclistes de fills i filles i les diferents formes de violència vicària, creat pel Departament d'Igualtat i Feminismes al maig. Aquesta és la segona reunió del grup, després d'una primera sessió de treball que va tenir lloc en línia.
El grup l’integren deu persones expertes independents nomenades pel Departament a proposta del Grup de Treball d’Anàlisi dels Feminicidis, amb trajectòries reconegudes en diversos àmbits. Entre elles hi ha les expertes de l’àmbit del dret Patsilí Toledo, doctora en dret públic per la Universitat Autònoma de Barcelona, consultora en Drets Humans i escollida recentment com a membre del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la dona de les Nacions Unides; María José Osuna, la primera dona a assumir el càrrec de fiscal en cap de l’Audiènia Provincial de Tarragona, i receptora el 2023 d’una medalla d’honor pels seus serveis excepcionals a la justícia, atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya; i Gemma Nicolas, Doctora en dret per la Universitat de Barcelona, advocada penalista, docent en el Postgrau en Violències Masclistes a la UAB i investigadora en projectes europeus i nacionals.
Provinents de l’àmbit de la criminologia i de la psicologia, també formen part del grup Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona, expert en criminologia forense, i investigador en matèria de violència masclista; Elena Garrido, doctora en Psicologia acreditada com a experta en psicologia forense i professora de Criminologia i Criminalística a la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha treballat prèviament amb els Serveis d'informació i atenció a les dones (SIAD) del Govern; i Cristina Garcia Garcia, metge forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.
Pel que fa a expertes en drets de la infància i l’adolescència i de la seva protecció, així com de violències masclistes, el grup compta amb Anna Fàbregas, pediatra i coordinadora del grup EMMA de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i Adolescència de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron; Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància a Save the Children i promotora del model Barnahus a Catalunya, on el Departament de Drets Socials ha obert els primers Barnahus (Unitats integrades d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, o “cases de nens”) de l’Estat; i Heinrich Geldschlager, psicòleg i psicoterapeuta especialitzat en atenció a agressors i víctimes de violència masclista i soci fundador de l’associació Conexus, d’atenció, formació i investigació de les violències. Finalment, completa el grup Laia Mestre, periodista de TV3, guanyadora del Premi de Comunicació No Sexista 2021, i guanyadora del premi CIRCOM al millor documental per “Allà on fa més mal,” centrat en les víctimes de violència vicària.
A més, el grup compta amb el suport i l’acompanyament metodològic per part del grup d’investigació FEMMINOR, vinculat a la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L’equip d’investigació el conformen Eva Zafra Aparici, doctora en Antropologia i Treball Social, i Laura Román Martín, doctora en Dret Constitucional. Ambdues i el grup d’investigació tenen una llarga trajectòria en l’anàlisi de les necessitats dels fills i filles víctimes de feminicidis i en l’anàlisi de la violència vicària.
Dissenyar un full de ruta per millorar la protecció dels menors
La creació del grup la va aprovar el Govern a principis de maig, després que s'acordés a la reunió del Grup d’Anàlisi dels Feminicidis convocada d’urgència pel Departament d’Igualtat i Feminismes arran del triple feminicidi d'una dona i les seves dues criatures al Prat de Llobregat, i de l’acumulació d’assassinats masclistes en els primers quatre mesos de l’any.
El grup té l’encàrrec d’elaborar en un termini màxim de sis mesos un informe que aprofundeixi en la comprensió de la violència vicària i que estableixi un full de ruta amb propostes i mesures concretes per a la prevenció i la detecció d’aquests casos i la protecció dels nens, nenes i adolescents. A més, també participarà en l’anàlisi dels casos d’assassinat d’infants i de violència vicària que el Grup d’Anàlisi dels Feminicidis dugui a terme. Hauran de presentar l'informe al Departament d’Igualtat i Feminismes, que el traslladarà al plenari de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra les Violències Masclistes (CNVM).
Des que es van començar a recollir dades oficials l’any 2012, el Grup d’Anàlisi dels Feminicidis ha registrat un total de tretze infants assassinats en el marc de les violències masclistes: deu a mans del seu pare, dos a mans de la parella o exparella de la seva mare i un en l’àmbit sociocomunitari. Dels deu assassinats de fills i filles a mans del seu pare, els perpetrats entre gener i abril de 2024 representen el 50% del total de la sèrie històrica recollida en la darrera dècada. A més, en sis dels casos l’agressor també va assassinar la mare dels infants, i en més de la meitat dels casos l'agressor es va suïcidar després de cometre els assassinats.
A partir del gener de 2014, aquest grup també recull, de manera diferenciada, els casos de feminicidis en el marc de la violència vicària, és a dir, els casos dels assassinats de fills i filles en què la mare roman en vida i que tenen la voluntat de fer-li el màxim mal possible. En l’actualitat, d’ençà que es recullen dades, a Catalunya els casos comptabilitzats en aquest context són quatre.
Cal recordar que les violències masclistes no afecten només les dones, sinó que els nens, nenes i adolescents també en són víctimes directes. I, en alguns casos, a més, aquesta violència directa té com a objectiu també fer mal a la mare. D’aquí en deriven les diverses formes de violència vicària, terme que s’ha pogut donar a conèixer i analitzar en els darrers anys, encara que de forma incipient. Igualment, els casos de violència masclista en què són víctimes les dones i els seus fills i les seves filles són, també, formes de violència contra la infància i l’adolescència, tal com assenyala la diferent legislació referent a la protecció de la infància i l'adolescència.
