El Departament d’Igualtat i Feminismes impulsa un decàleg per tal d'unificar procediments i criteris a tots els municipis de Catalunya en la gestió de l’empadronament, garantint així l’obligació i el dret dels veïns i veïnes a empadronar-se al municipi on viuen la major part del temps i, al mateix temps, ajudant els ajuntaments a obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva població.

Segons ha valorat el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes, Adam Majó, era necessari establir un marc d’actuació comú davant d’una legislació que “deixa marge per a la interpretació”. “És fonamental que tots els ajuntaments del país acordin uns mateixos criteris i procediments i que aquests siguin inclusius i realistes”ha afegit. En definitiva, Majó ha afirmat que calia una gestió padronal “que no deixi a cap veí o veïna sense padró i que reflecteixi fidelment la realitat de cada municipi. Així evitarem situacions d’exclusió social, greuges entre municipis i distorsions en el registre padronal”.

El document s’ha treballat conjuntament amb el món local i ha estat signat pels Ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus, el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona, la Secretaria de Governs Locals de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Igualtat i Feminismes. Amb el text tancat, el Departament d'Igualtat i Feminismes farà diverses presentacions del decàleg arreu del territori per tal de fer-lo extensiu a tots els ajuntaments de Catalunya i sumar adhesions. De fet, els ajuntaments que vulguin adherir-s’hi poden fer-ho escrivint a dretshumans.igualtat@gencat.cat abans del 22 juliol.

L’empadronament en el lloc de residència és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. A més, és una eina de planificació imprescindible per als municipis, ja que els permet conèixer el nombre real de persones que viuen al municipi i als quals tenen l’obligació d’atendre des dels diferents serveis que presten. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal també obstaculitza l’accés a drets bàsics, perquè l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària. De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d’un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultats per accedir a l’empadronament. Això, a la vegada, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l’accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. També incideix negativament en la tramitació i la renovació del permís de permisos com el de residència o treball. 

Les 10 mesures que s’inclouen en el decàleg són les següents: 

1. En general, cal resoldre les sol·licituds de padró amb celeritat i sempre abans de tres mesos, sempre que les peticions compleixin amb els requisits de la norma padronal (presentació dels documents que acreditin la identitat i la residència en el municipi). 
2. Notificar a la persona interessada la denegació del padró, quan sigui procedent, amb una argumentació motivada basada exclusivament en la normativa sobre el padró.
3. Empadronar les persones que visquin de forma irregular en un habitatge, amb la comprovació prèvia in situ de la residència efectiva o qualsevol altre sistema que en garanteixi la comprovació. 
4. Acceptar les autoritzacions escrites de la direcció d’establiments residencials col·lectius com ara hostals o albergs o algun altre document acreditatiu que s’hi està residint per a les sol·licituds d’empadronament.
5. Acceptar els infrahabitatges com ara barraques, caravanes, coves, etc. com a domicilis vàlids a efectes del padró, sempre que siguin fixos. Aquesta situació es podrà acreditar amb una visita in situ.
6. Possibilitat d’empadronar en una adreça alternativa, que pot ser la del mateix ajuntament o la de qualsevol altra dependència municipal, mitjançant un informe de coneixement de residència, en casos d’infrahabitatges i persones sense domicili.
7. En el cas de persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix, elaborar des dels serveis socials municipals la valoració corresponent sobre la residència habitual efectiva al municipi, indicant-hi l’adreça que ha de figurar en la inscripció padronal, que pot ser la del mateix ajuntament, la de l’alberg municipal, la del lloc concret de pernoctació o una altra. 
8. Fer prevaler el deure d’empadronament quan les persones no puguin acreditar un títol de propietat o lloguer, com en el cas del relloguer no regularitzat, i fer les comprovacions necessàries per garantir-ho.
9. En cas que ho sol·licitin, traslladar a altres administracions la informació obtinguda en la tramitació del padró, únicament en els casos previstos en l’article 16.3 de la Llei 7/1985, tot respectant la normativa actual de protecció de dades.
10. No dispensar un tracte diferenciat en la gestió del padró en funció de l’origen, la nacionalitat o qualsevol altra situació personal, llevat dels casos que determina l’Institut Nacional d’Estadística (INE), com per exemple les persones procedents de conflictes bèl·lics.

El padró, un deure garantit en la legislació des de l’any 1985

Garantir el dret a l’empadronament és una obligació de les administracions públiques. L’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, així com l’article 39 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, estableixen l’obligació de l’empadronament al municipi de residència habitual de totes les persones que viuen a Catalunya: “Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideixi habitualment”.

És, per tant, un deure de l’Administració local garantir-ne i facilitar-ne la tramitació. Més encara si tenim en compte que la inscripció al padró genera el reconeixement de drets bàsics de les persones, com ara l’accés a l’educació i a la salut o la regularització administrativa en el cas de les persones migrades. El padró municipal és un registre de situacions de fet i no de dret i, en conseqüència, ha de ser un reflex fidel de la realitat. Hi han d’estar inscrites totes les persones que resideixin habitualment en un municipi, amb independència de si la residència està regularitzada i del dret que tingui o deixi de tenir per viure efectivament en un domicili determinat.

En alguns casos, les persones que no tenen un pis en propietat o que no disposen d’un contracte de lloguer es troben amb dificultats per accedir a l’empadronament. Normalment, es tracta de persones en situació de vulnerabilitat que viuen en règim d’ocupació, de relloguer no regularitzat o directament al carrer.

Tot i que la normativa d’àmbit estatal estableix que la gestió del padró correspon als municipis, per l’afectació que aquest tràmit té en els drets i les condicions de vida de les persones, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una estratègia per informar, formar i sensibilitzar sobre la necessitat d’incloure el padró municipal a tots els veïns i veïnes. En el marc d’aquesta estratègia, es proposa aquest document de treball, que vol ser un punt de partida per establir un procediment i uns criteris bàsics comuns a tots els municipis de Catalunya i garantir així l’obligació i el dret dels veïns i veïnes a empadronar-se al municipi on viuen la major part del temps i, al mateix temps, ajudar els ajuntaments a obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva població.