- L’investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), Eduard Batlle, ha rebut el Premi Nacional de Recerca 2023 pels seus descobriments pioners en càncer de còlon
- L’economista i investigadora de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i la Barcelona School of Economics (BSE), Mar Reguant, distingida en la categoria de Talent Jove
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, acompanyat del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha encapçalat aquesta tarda l’acte de lliurament del Premis Nacionals de Recerca 2023 que ha tingut lloc al Teatre Nacional de Catalunya. El president Aragonès ha afirmat que “Avui, Catalunya és un país de recerca, una nació de ciència”, i ha explicat que “és un país de referència des del punt de vista de la recerca científica i la societat del coneixement”, i això és “gràcies a un inequívoc esforç col·lectiu que cal posar en valor, que cal cuidar, que cal seguir estimulant i que cal comprometre'ns a continuar apostant-hi”.
Els Premis Nacionals de Recerca, que enguany han arribat a la seva 34a edició, són les màximes distincions que s’atorguen en l’àmbit de la recerca a Catalunya i amb les quals el Govern, a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), reconeix l’activitat investigadora dels científics vinculats al país.
Durant la seva intervenció, el cap del Govern ha explicat que després d'uns anys en què “degut a les restriccions pressupostàries, el sector de la recerca havia hagut de fer un doble esforç, el de seguir mantenint la seva trajectòria d'excel·lència i l'aposta per quedar-se aquí", Aragonès ha afirmat que "poder tornar a invertir de forma significativa a l'àmbit de recerca, i haver-ho fet especialment amb un increment substancial en aquests darrers tres anys”, és una de les accions de govern que “dona més sentit a qualsevol tipus de compromís polític amb el país.”
El cap de l’Executiu ha subratllat que l’any 2023 es van executar més de 1.000 milions d’euros en recerca, “és la primera vegada que arribem a una xifra d'aquesta magnitud” ha assenyalat. Una xifra que s’ha aconseguit “a partir d'una priorització en el pressupost propi de la Generalitat”, però també “sent extraordinàriament competitius en aconseguir altres fonts de finançament, tant en l'àmbit europeu (les convocatòries que ja tenen una llarga trajectòria al nostre país), com també el finançament dels fons Next Generation”.
El president Aragonès ha aprofitat la seva presència a l’acte per reivindicar la Llei de la Ciència, “un salt endavant que permet consolidar i posicionar la ciència feta a Catalunya, que promou una recerca inclusiva i transformadora, amb impacte, que impulsa la ciència oberta i que té present la participació de la ciutadania a través de la cultura i educació científica”. Una llei que suposa “les bases d’un nou model de ciència” i que demostra "una voluntat i una celeritat al nivell de la importància que s'ha donat aquesta llei”.
El cap del Govern ha volgut agrair a tots els representants de la comunitat científica la seva contribució “a fer del nostre país un dels ecosistemes de recerca més potents d’Europa”. També a tots els agents implicats “com les universitats i els centres de recerca, les infraestructures capdavanteres enfocades al coneixement" i "al suport institucional incondicional, que entengui i es faci seva l'aposta estratègica per a la recerca”. “Sou un actiu extraordinari del nostre país” ha reblat.
Per la seva banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha subratllat el valor dels Premis Nacionals de Recerca que anualment són "un ajustat termòmetre de l'evolució de la ciència i el coneixement a Catalunya". "El 1990 es van crear aquests premis i el sentit de la continuïtat, com en altres molts aspectes de la vida institucional de Catalunya, és un valor en ell mateix que després de 34 edicions crea tradició i marca un camí, i aquest camí és el de l'excel·lència de la recerca a Catalunya", ha afegit el conseller Nadal. En la seva intervenció, el conseller Nadal també ha anunciat que la pròxima convocatòria dels PNR inclourà una nova categoria per distingir la transferència i la innovació.
Recerca contra el càncer i sobre l’economia de l’energia
Els Premis Nacionals de Recerca 2023 han distingit en la seva categoria principal el professor d’investigació ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i cap del Programa de Càncer d’aquest centre, Eduard Batlle. Llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB), Batlle és líder mundial en la investigació de la relació entre el càncer colorectal (CCR) i les cèl·lules mare intestinals, així com de la seva metàstasi. El guardó ha reconegut la seva recerca puntera en la caracterització sistemàtica de l’arquitectura del CCR, així com uns descobriments pioners internacionalment per entendre la seva disseminació metastàtica que han donat lloc a nous tractaments terapèutics avui en fase d’assaigs clínics.
Per la seva part, el Premi Nacionals de Recerca al Talent Jove ha estat lliurat a la professora d’investigació ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i professora associada a la Barcelona School of Economics (BSE), Mar Reguant. La guardonada és experta en el camp de l'economia de l'energia i, en particular, en l'anàlisi econòmica del sector elèctric i la contaminació associada a la producció elèctrica. El premi fa un reconeixement a l’àmbit d’investigació de la professora Reguant, de gran importància atesos els reptes que el canvi climàtic està plantejant per al funcionament de les nostres economies i societats en el seu conjunt.
La resta de reconeixements de la 34a edició dels Premis Nacionals de Recerca han estat els següents:
·Mecenatge Científic. Per a la Fundació Dr. Antoni Esteve, per la seva tasca de més de quatre dècades promovent la recerca i el coneixement en farmacologia, tant en l’àmbit català com internacionalment.
- Comunicació Científica. Atorgat al Museu de la Ciència CosmoCaixa, per esdevenir un centre de referència internacional en divulgació científica, acostant la ciència a la ciutadania i fomentant les vocacions científiques entre el jovent.
- Partenariat Publicoprivat en R+I. Per a la Fundació Catalunya La Pedrera, per la seva xarxa de partenariats, teixida des de la seva creació el 2013, amb institucions del sector de la recerca: centres, hospitals i universitats.
- Innovació a la Creació d’una Empresa de Base Científica. Conjuntament al’IRB Barcelona i a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), per l’impuls de l’spin-off Nuage Therapeutics, que desenvolupa nous fàrmacs selectius per malalties difícils de tractar, com ara el càncer de pròstata que reapareix després del tractament inicial.
Els Premis Nacionals de Recerca fomenten el reconeixement social de la ciència i l’activitat dels investigadors, mecenes, empresaris, comunicadors i entitats creadores d’empreses de base científica. El jurat del PNR’23 va ser presidit pel conseller de Recerca i Universitats i president de la FCRi, Joaquim Nadal i Farreras. Els seus membres van ser el director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès; Caterina Biscari (Sincrotró Alba); Júlia Vergara-Alert (IRTA-CReSA), Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2022; Pere Roca-Cusachs (IBEC); Jaume Ventura (CREI i BSE), Premi Nacional de Recerca 2022; Marta Reynal-Querol (UPF i GSE); Samuel Sánchez (IBEC i Nanobots Therapeutics), Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2016; i Robert Fabregat, director general de Biocat. Va actuar com a secretari el director general de l’FCRI, Jordi Mas.
4
Imatges
