El 7 de febrer es va interposar una denúncia contra l’aplicació dels Acords de Govern (GOV 17/2024) en què s’establien els cabals d’emergència als rius Muga, Ter i Llobregat durant la fase d’emergència per sequera. Aquest cabals es van establir amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes per tal d’evitar arribar al desabastament de la població en el pitjor moment e la greu sequera que viu el país des de finals del 2021. Cal recordar que al mes de març les reserves als embassaments de les conques internes estaven per sota del 14%

Una vegada realitzada la investigació, Fiscalia avala les decisions i mesures preses i no ha apreciat l’existència d’un delicte contra el medi ambient. Fiscalia considera que l’Agència Catalana de l’Aigua ha donat compliment a la normativa aplicable en les situacions d’emergència per sequera (Pla Especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera) reduint els cabals circulants dels rius Muga, Ter i Llobregat atesa la situació de sequera extrema que ha viscut el territori en els últims tres anys, assegurant i garantint l’abastament d’aigua a la població i adoptant totes les mesures necessàries per preservar el medi ambient, l’ecosistema i assegurar la perdurabilitatde les espècies aquàtiques.

Cabals d’emergència al Ter, Llobregat i Muga

En aquests tres rius l’acord de Govern 17/2024 establia uns nous cabals d’emergència en tres trams: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposava un cabal de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon ia la Muga, des de Pont de Molins fins el mar, es fixaria un cabal de 40 litres per segon.

Durant el temps que durava aquesta reducció de cabals es van fixar també uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera així com un acurat programa de vigilància i seguiment amb preses de mostres i controls analítics setmanals en els trams implicats.

Aquestes hidropuntes s’han estat fent 2 cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s'alliberaven 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.

Aquesta proposta de cabals d’emergència es va analitzar amb profunditat des de la vessant tècnica pel que fa l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. L’estudi dels paràmetres proposats no tan sols asseguraven la disponibilitat d’aigua pels embassaments, sinó que permetien garantir la reversibilitat de l’impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams de rius afectats, per tant, els possibles efectes adversos sobre l’entorn.

L’efecte d’alentiment de la pèrdua de reserves endarreria en 136 dies l’esgotament del sistema Ter Llobregat, que passaria a produir-se el 5 de març del 2025, incrementant les opcions de noves aportacions a la primavera i tardor del 2024 (que si es produïssin encara endarrerien més l’esgotament del sistema). Pel que fa a Darnius Boadella l’esgotament de l’embasament s’endarreria en 240 dies, passant a produir-se el desembre de 2025.

La recuperació de les reserves durant els mesos de maig i juny ha permès revertir aquesta mesura excepcional i normalitzar els cabals ambientals a les tres conques afectades.

Barcelona 21 de juny de 2024