- La consellera Garriga encapçala l’acte central de la commemoració, celebrat a la futura Casa de les Lletres, que ha inclòs un concert-recital amb Enric Casasses i Pascal Comelade
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha encapçalat avui l’acte central de l’Any Joan Salvat-Papasseit, que s’ha celebrat al pati gòtic del Palau Requesens de Barcelona, edifici en el que s’ubicarà la futura Casa de les Lletres, i en què també han participat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i comissari de l'Any Joan Salvat-Papasseit, Ferran Aisa.
La commemoració per celebrar el centenari de la mort de l’escriptor preveu assolir l’organització de més de 200 actes, atès que a dia d’avui se n’han fet 130 i, fins al desembre, se’n preveuen, com a mínim, una trentena més.
La consellera Garriga, que ha qualificar Salva-Papasseit com “una primera figura de la nostra literatura, i un poeta estimat i cantat com pocs”, ha destacat que l’autor és “un doble tresor” perquè, d’una banda, “representa la potència entusiasta de la creació i el vers” i, de l’altra, “la potència de la cultura com a eina de transformació social”. En aquest sentit, la consellera de Cultura ha ressaltat que aquesta potència transformadora ha estat “un dels cavalls de batalla” de la tasca que ha fet al Departament amb el convenciment que “tots i totes som i hem de poder ser actors culturals”. Garriga també ha destacat que celebrar l’acte al Palau Requesens “no podria ser millor auguri per a la futura Casa de les Lletres”.
Arretxe ha fet repàs de les moltes activitats programades amb motiu de l’Any Salvat-Papasseit: “El que fa que una commemoració funcioni és la suma de la feina institucional i la cívica, la de la gent, des de biblioteques, associacions, entitats, llibreries, editorials, etc. i en aquest país tenim la sort de tenir un exèrcit de gent amb ganes de celebrar i llegir la nostra literatura. I Papasseit és un poeta que s’hi presta, que enamora”.
Per la seva part, Ferran Aisa s’ha centrat en la figura de l’escriptor: “Poeta en majúscula, home entusiasta, àcrata, avantguardista, però sobretot poeta altiu, valent, heroic i sincer. Així fou Joan Salvat-Papasseit, un home lliure que va voler combatre els gegants com Quixot”. “Davant del món actual, la uniformitat que pateix l’individu, la globalització, la destrucció del planeta i tot l’autoritarisme que mai no acaba de marxar, podríem fer com Salvat i exclamar: «Escopiu a la closca pelada dels cretins.» Més que mai, avui, són vigents les paraules i els pensaments de Joan Salvat-Papasseit”, ha afegit.
L’acte central de la commemoració ha inclòs un recital de poemes de Salvat-Papasseit, a càrrec de les poetes Maria Callís, Maria Isern, Anna Pantinat i Raquel Santanera. Després de la lectura, ha tingut lloc la conversa “Salvat-Papasseit, l’art i la música” amb Pilar Parcerisas, crítica d’art i curadora d’exposicions, i Helena Morén, periodista musical. La conversa ha versat de la relació de Salvat-Papasseit amb artistes dels seu temps: com els pintors Joaquim Torres-García i Rafael Barradas, que van introduir el poeta a les avantguardes; però també amb altres artistes vinculats al Noucentisme. Morén ha fet repàs de com els músics de la Nova Cançó van recuperar i reivindicar la poesia de Salvat-Papasseit, que a partir d’aleshores va passar a ser molt coneguda. Ovidi Montllor i altres van poder llegir Salvat-Papasseit gràcies a l’edició de les seves poesies que es va publicar l’any 1962. La presència de Salvat-Papasseit encara és present en el panorama musical actual com s’ha fet palès en el concert-recital que han ofert el poeta Enric Casasses i el músic Pascal Comelade, abans de concloure l’acte.
L’Any Joan Salvat-Papasseit, amb motiu del centenari de la seva mort, vol restituir la seva figura com a referent dels poetes joves, de manera que se’l tornin a fer seu; vol retornar la seva poesia a la posició preferent que ha tingut en el món de la música, i vol mantenir viva la flama dels seus poemes als centres d’educació.
En el marc de la commemoració, ja es poden trobar dues noves edicions de la seva poesia completa, una publicada per Edicions 62, amb pròleg d’Enric Casasses i edició de Jordi Cornudella, i una altra de Lo Diable Gros, amb edició de Jordi Martí Font. D’altra banda, la Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat i ha posat en accés obert la documentació que es conserva al fons Salvat-Papasseit, i en l’àmbit acadèmic i pedagògic, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat conjuntament amb el MUHBA i la Universitat de Barcelona una jornada acadèmica que va tenir lloc a Vil·la Joana el 6 de juny i va servir per actualitzar els estudis dedicats al poeta.
A més, la majoria de festivals literaris i de poesia d’arreu de Catalunya inclouen enguany espectacles i recitals dedicats a Joan Salvat-Papasseit.
L’autor
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924, Barcelona) va ser poeta, precursor del futurisme i l’avantguarda a Catalunya, articulista —tant en castellà com en català— dins dels corrents socialistes i anarquistes, i finalment esdevingué catalanista de profundes arrels socials. Es va formar de manera autodidàctica i va treballar de llibreter a la Secció Literària de les Galeries Laietanes, on va crear la Llibreria Nacional Catalana juntament amb el seu germà Miquel.
L’obra de Salvat-Papasseit no només és poètica, sinó que abraça la prosa ja sigui com a articulista, pensador revolucionari, crític d’art o narrador. El seu compromís social es va plasmar en les seves col·laboracions en publicacions periòdiques. També va destacar com a poeta popular post-maragallià i romàntic. Salvat-Papasseit va ser un activista cultural que va promoure la poesia visual, amb cal·ligrames inspirats en Apollinaire i en el futurisme de Marinetti.
Salvat-Papasseit, amb el seu pensament iconoclasta, proclamava: “Soc, com home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut. Però em sé una aristocràcia d’esperit, que és pot alçar dels límits de la Universitat que no m’aixopluga. També dels primers passos. Amo l’art i els artistes i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall. Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé mentir, professió de Poeta que soc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços”.
