{"name":"2024/07/04/15/04/c401aee7-2ef9-4809-8c8c-76dbbf7df755.jpg","author":"Departament de Salut","type":"0","location":"0","weight":497474}

Més de 60 persones (64) que haurien ingressat a la llarga estada psiquiàtrica, ja han començat el seu procés de recuperació amb els programes de salut mental i comunitaris de les unitats funcionals de recuperació i projecte de vida (UFRPV), que van començar a funcionar fa un any a cinc territoris de tot Catalunya. Es tracta de persones adultes que en la seva majoria tenen diagnòstic psicòtic i discapacitat reconeguda i que han estat derivades a les UFRPV en un 60% des de diversos dispositius de salut mental comunitaris –centres de salut mental d’adults (CSMA), centres d’atenció i seguiment de les addiccions(CAS), serveis de rehabilitació comunitària (SRC)– i la resta , en el marc de la primera fase de la reconversió de l’hospitalització de llarga estada de salut mental, engegada el juliol de 2023.

El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha explicat que “la reordenació de la llarga estada psiquiàtrica a Catalunya és un gran objectiu de país”, i ha continuat valorant que era “una assignatura pendent” amb els pacients, tot i que ja fa un parell d’anys que es va posar en marxa el pla. Balcells ha recordat que aquest pla de reconversió “consisteix, per una banda, a aconseguir com a objectiu prioritari els ingressos zero de llarga estada de salut mental i, per l’altra, a reconduir la situació cap a la vida comunitària dels pacients que ja estan ingressats o que haguessin hagut d’ingressar en llarga estada”. I s’ha mostrat molt satisfet perquè tots cinc territoris on s’ha iniciat la primera fase de l’experiència, han assolit els zero ingressos. Aquest pla de reconversió reforça el compromís amb un model comunitari d’atenció a la salut mental i les addiccions, per evitar la institucionalització i promoure la desinstitucionalització de manera progressiva del pacients, seguint el model basat en la recuperació i els drets de les persones

El conseller Balcells ha explicat l’aposta de Salut per posar al centre els pacients en el procés de reconvertir l’hospitalització de llarga estada psiquiàtrica, en el decurs de la visita al centre sanitari que acull una d’aquestes primeres cinc unitats funcionals, la del Centre Dr. Emili Mira del Parc Salut Mar a Santa Coloma de Gramenet. Les altres quatre unitats es troben a Reus, Sant Boi, Cornellà i Martorell.

Paral·lelament als zero ingressos de llarga estada psiquiàtrica, en aquesta primera fase de la reconversió les noves UFRPV han valorat l’estat d’un total de 81 persones, 64 de les quals són les que han passat a estar incloses i ateses per les unitats funcionals. Aquests usuaris tenen una mitjana d’edat de 41 anys; el 61,73% són homes i el 38,27% són dones.

Tots els usuaris de les noves UFRPV, han presentat –en tan sols sis mesos– una millora funcional evident del seu estat: 6 punts de mitjana en l’escala HoNOS (Health of the Nation Outcome Scales), l’instrument per avaluar resultats en salut mental més àmpliament acceptat. L’escala HoNOS és molt útil per mesurar el comportament, la simptomatologia, l'estat físic o el deteriorament i el funcionament social en pacients de salut mental.

El procés de reconversió de l’abordatge de la llarga estada psiquiàtrica, que s’està aplicant a Catalunya, ha significat el desplegament d’un nou model organitzatiu centrat en l’adaptació i reorganització de tots els serveis per atendre la persona. La centralitat del caràcter comunitari del nou model ha comportat, a més, un reforç del nombre de professionals de diverses disciplines, inclosos els nous agents de suport entre iguals(P2P), que està previst que s’incorporin des d’ara i fins al setembre als equips dels cinc territoris on se situen les unitats funcionals: un professional per cada UFRPV.

El conseller Balcells també ha volgut destacar aquesta nova figura de perfil comunitari, i ha dit que la utilització d’aquests P2P és una experiència innovadora: “són pacients experts que ajuden els pacients que comencen el procés de recuperació amb les unitats funcionals”. I en aquest punt, Balcells ha posat en valor el treball multidisciplinari d’aquestes UFRPV, que compten, a més dels agents P2P, amb treballadores socials, terapeutes ocupacionals infermeres o psiquiatres que es coordinen en equip.

“El futur passa perquè no hagin d’ingressar pacients de llarga estada i els que ho estiguin, puguin integrar-se a una vida el més normalitzada possible amb el suport necessari. I avui tot indica que podem ser optimistes en aquest sentit”, ha conclòs el conseller.

Reforç de professionals per reconvertir la llarga estada de salut mental

D’altra banda, en aquests moments ja són 45 els professionals que han reforçat tots els equips que treballen per la reconversió de l’hospitalització de la llarga estada de salut mental, i desenvolupen la seva tasca amb una orientació assertiva i comunitària. S’han incorporat tant als equips del Pla de Serveis Individualitzats (PSI), que és el programa que integra un gestor comunitari de cas que s’ocupa d’adaptar els serveis sanitaris i socials a les necessitats de la persona atesa; com al programa específic de recuperació funcional d’alta intensitat integrat als Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC), que són els programes de rehabilitació i capacitació de persones amb complexitat clínica i amb necessitat de recuperar funcionalitat i autonomia. I també als serveis que s’ofereixen als espais Àgora, que són espais de baixa exigència i alta flexibilitat horària ubicats en els dispositius comunitaris d’atenció. Aquests espais –que tenen per objectiu crear un vincle proper i una atenció accessible a les persones ateses per l’equip de les UFRPV– promouen rutines i hàbits saludables per potenciar l’autonomia personal. Els espais Àgora estan coordinats pels professionals de les unitats funcionals.

En aquesta primera fase de la reconversió per potenciar la desinstitucionalització dels pacients, i gràcies al reforç de l’atenció comunitària i al treball dels professionals de les unitats funcionals, s’han pogut reduir 225 llits de les unitats de llarga estada psiquiàtrica dels territoris vinculats a les UFRPV. A més, dels llits d’hospitalització de llarga estada encara disponibles arreu del país, se n’està reduint el funcionament a una mitjana diària de 1.334 estades –vinculades a perfils d’alta dependència psiquiàtrica i complexitat clínica– al derivar els usuaris als processos assistencials de les unitats funcionals i pel reforç progressiu dels recursos comunitaris.

En aquest període també s’ha redefinit la nova cartera de serveis de llarga estada de salut mental cap a un model de rehabilitació hospitalària intensiva. Està previst que les unitats de llarga estada psiquiàtrica es transformaran progressivament en unitats de rehabilitació hospitalària intensiva (URHI), orientades a la recuperació, la reinserció i desinstitucionalització de les persones usuàries, per promoure la dignitat, la responsabilitat personal en la pròpia recuperació i els drets humans.

Les pròximes passes de la reconversió de la llarga estada de salut mental

Durant els propers mesos i sempre amb l’objectiu de garantir una millor atenció i qualitat de vida de les persones ateses, Salut i el Pla director de salut mental i addiccions (PDSMiA) avançaran en la reconversió de la llarga estada hospitalària psiquiàtrica.

S’ha engegat ja l’avaluació d’aquesta primera fase de la reconversió i de com han funcionat les cinc experiències territorials de les UFRPV, per començar el procés d’adequació dels recursos de salut mental, per planificar-ne l’extensió del model a tot Catalunya, així com també planificar el reforç dels recursos comunitaris en base als resultats obtinguts.

En aquest sentit, es preveu que cada entitat proveïdora de serveis d’atenció de salut mental també desenvolupi un pla específic en relació a la reordenació i reconversió dels llits de llarga estada perquè esdevinguin llits de rehabilitació intensiva.

En tot aquest procés de reconversió de la llarga estada psiquiàtrica, Salut vol comptar amb la col·laboració i aportació de l’expertesa de les entitats i famílies dels pacients, i establirà taules de treball conjuntes perquè formin part del procés de disseny i desplegament del procés de reordenació de la llarga estada de salut mental.

D’altra banda, s’iniciarà una tasca interdepartamental entre Salut i els departaments de Drets Socials i Territori (mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya) per planificar la coordinació de les UFRPV i dels recursos d’habitatge adaptats a les necessitats de suport de les persones ateses.

Finalment, i pel que fa a la governança, s’està treballant ja per projectar el nou sistema de finançament de la llarga estada de salut mental, en base al paradigma de la recuperació de les persones i dels resultats en salut en comptes de contemplar les estades hospitalàries.