- Durant la jornada de debat Europa en Blau, a Calonge, la consellera ha reflexionat sobre la necessitat de crear un projecte europeu que "il·lusioni i recuperi el lligam del bé comú"
- Serret ha recordat que tres de cada quatre persones enquestades al CEO volen que el català sigui oficial a la Unió Europea i que el 84% dels europeus creu que les llengües regionals i minoritàries haurien d’estar protegides, segons l’eurobaròmetre
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha defensat aquest dissabte, des de Calonge, que l’oficialitat del català a les institucions europees i la creació de la macroregió mediterrània es mantinguin com a prioritats en l’agenda de les noves institucions europees, sorgides de les eleccions del passat 9 de juny.
Ho ha fet en la quarta edició de la trobada Europa en Blau, un fòrum de reflexió i debat sobre els grans reptes que afronta el projecte europeu que se celebra al Castell de Calonge. Enguany ha dut el títol “Eleccions europees: i ara què?”, coincidint amb l’inici de la nova legislatura a la Unió Europea.
Abans de reflexionar sobre les prioritats que el Govern de Catalunya està defensant pel pròxim cicle europeu, Serret ha assegurat que "hem de construir un projecte europeu que il·lusioni i recuperi el lligam del bé comú". "Ningú se n'ha de sentir exclòs". "A Europa hem viscut a la reactiva en els últims anys amb la crisi financera, la pandèmia, les guerres o la crisi climàtica. Ara necessitem una Europa més forta que mai i hem de repensar com connectar amb la ciutadania", ha insistit la consellera.
Serret ha remarcat que "ens trobem en un moment clau després de les eleccions europees". "Tenim una finestra d'oportunitat per defensar les nostres prioritats davant les institucions europees", ha dit. “Catalunya és i vol continuar sent un soci actiu i fiable del projecte europeu, amb una veu influent; per això, posem damunt de la taula aquestes dues prioritats —l'oficialitat del català i la macroregió mediterrània—, que acostaran Europa al model que defensem”, ha explicat Serret.
Una Europa descentralitzada que respecti les llengües
Per una banda, la titular d’Acció Exterior ha defensat una Europa amb unes polítiques europees “adaptades a les nostres realitats, a la nostra diversitat, a la llengua i a la cultura”. “L’oficialitat del català és un dret de 10 milions de catalanoparlants a Europa; és de justícia, és positiu i tenim el suport de la gent”, ha assegurat.
Segons el CEO del mes de juny, tres de cada quatre persones estan d’acord amb el fet que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. “I no només això: el 84% dels europeus creu que les llengües regionals i minoritàries haurien d’estar protegides, segons dades de l’eurobaròmetre”, ha apuntat.
Per això, el Govern de Catalunya ha fet una “ofensiva diplomàtica com mai” per aconseguir l’oficialitat, ha recordat Serret. “Continuarem treballant amb la màxima ambició per assolir-la i, també, amb la màxima exigència davant d’aquells que tenen la responsabilitat d’obtenir la llum verda al Consell”, ha afegit.
Una Europa amb perspectiva mediterrània
Per altra banda, la consellera ha reivindicat una Europa amb una major perspectiva mediterrània, i en aquesta línia ha defensat la creació de la macroregió mediterrània, un marc polític de cooperació d'actors i governs de la Mediterrània per encarar millor els reptes compartits com l'emergència climàtica, entre d'altres.
“El futur d'Europa i de la Mediterrània van de bracet”, ha dit Serret. Alhora, la macroregió permetria “construir narratives positives sobre la Mediterrània, superar que sigui un espai de mort, frontera i divisió, on es vulneren drets humans”. Serret ha dit que el Pacte Europeu sobre Migració i Asil no aconsegueix superar aquestes narratives i fa falta establir “nous canals de cohesió i cooperació a les ribes mediterrànies”.
1
Imatges
