1. La revista de la institució, Temps i espais de memòria, dedica un monogràfic a les resistències de les dones vers els totalitarismes europeus del segle passat
  2. “Volem ampliar la perspectiva acadèmica, perquè encara avui els criteris que valoren què és història ometen, exclouen i menystenen les aportacions femenines”, assegura el director Jordi Font i Agulló

Recuperar i reivindicar el gènere com a categoria històrica és una prioritat a l’hora d’impulsar i executar polítiques públiques en matèria de memòria democràtica a Catalunya. En aquest sentit, explorar i ampliar el binomi memòria i feminisme és una de les principals línies de treball que segueix el Memorial Democràtic des de fa anys. Això inclou des de l’organització d’homenatges i commemoracions, fins a l’edició de llibres, la memoralització d’espais significatius o la introducció de projectes educatius. Ara, a més, la institució va un pas més enllà amb la publicació d’un nou monogràfic que, sota el títol Dones contra els totalitarismes a l'Europa del segle XX, explora el llegat femení des d’una òptica interseccional.

En total, són cinc els articles acadèmics que constitueixen el monogràfic, l’objectiu del qual és, per una banda, contribuir al trencament d’esquematismes basats en vells prejudicis patriarcals i, per l’altra, mostrar diverses experiències de resistència contra ordres totalitaris en què les dones hi han tingut un protagonisme destacat.

D’acord amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font i Agulló, l’objectiu de la publicació és “promoure la transformació d’imaginaris culturals”. En paraules seves, “volem ampliar la perspectiva acadèmica, perquè encara avui els criteris que valoren què és història ometen, exclouen i menystenen les aportacions de les dones”.

D’altra banda, el director afegeix també que “la recuperació de la memòria democràtica amb mirada feminista és el millor dic davant dels discursos revisionistes, xenòfobs i antifeministes” que actualment sacsegen la geopolítica europea.

Pel que fa als autors, signen reconeguts experts, com ho són l’investigador Javier Rodrigo, Ni només armada, ni només masculina: formes de resistència (femenina) a l’Europa d’entreguerres; la investigadora postdoctoral Magdalini Fytili, Enemigues de la família i de l’Estat: resistència i repressió femenina a Grècia (1941-1974); la doctora Sandra Blasco, Feminismes durant el tardofranquisme i la transició: de l’alliberament de la dona al moviment feminista; la professora Irene Abad, La categoria "dona de pres" per a un aprenentatge del franquisme des de la perspectiva de gènere, i la catedràtica Mercedes Yusta, “A mi no em mataran com un gos”. Les dones a la guerrilla antifranquista, entre compromís i supervivència.

El monogràfic s’emmarca en la publicació del darrer número de la revista Temps i espais de memòria, el magazín digital del Memorial Democràtic d’accés lliure. Editada per primer cop el 2013, pretén ser un sismògraf de l’estat de la recerca, la gestió i la reflexió crítica a l’entorn de les iniciatives i els estudis de memòria, tant en territori català com internacional.


Mirades contemporànies per complementar continguts

A banda del tema central de la revista, aquesta inclou altres seccions complementaries amb mirada contemporània. En destaquen, per exemple, una anàlisi del conflicte d’Ucraïna a partir de la intervenció de la memòria i els seus usos i abusos, o un reportatge de memòria fotogràfica que mostra com estan actualment alguns dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a Barcelona.

Així mateix, els lectors també s’hi trobaran estats de la qüestió sobre recerques històriques, com el cas dels Batallons disciplinaris utilitzats a les ruïnes d’Empúries, o reflexions sobre la naturalesa dels espais de memòria vinculats a l’exili republicà. Finalment, la publicació recull un aplec d’articles diversos sobre el sentit de les polítiques públiques de memòria.

1  

Imatges

Portada de la revista Temps i Espais de Memòria

Portada de la revista Temps i Espais de Memòria 116596