El Govern ha lliurat aquesta tarda els documents de reparació jurídica a vint-i-una persones de Llorenç del Penedès (Baix Penedès), que van ser condemnades injustament pel franquisme entre 1938 i 1978. El document consisteix en un certificat oficial que, expedit pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, reconeix que les sentències, causes i resolucions emeses pels tribunals i consells de guerra del règim varen ser il·legals. L’objectiu és reparar jurídicament tant les víctimes com les seves famílies, i poder restablir així l’honor, la dignitat i la memòria que la dictadura els va intentar arrabassar.

Familiars i descendents dels llorencencs encausats per aquests processos han recollit els certificats de la mà de la consellera Gemma Ubasart i González, la qual ha subratllat que “la reparació jurídica no és només és un pas cap a la reparació moral de les víctimes; sinó que alhora és un gest necessari per assegurar que les generacions més joves coneguin la nostra història, la història dels seus avantpassats, i construeixin un futur basat en el respecte als drets humans”. Així mateix, ha assegurat també que “reconèixer i restablir la memòria de les víctimes és un deure democràtic que interpel·la tothom, des d’institucions, entitats i operadors jurídics fins al gruix de la societat civil”.

A més de la consellera Ubasart, l’acte de lliurament ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Llorenç del Penedès, Montserrat Ventosa; representants locals de la Diputació de Tarragona, la Vegueria Penedès, el Consell Comarcal del Baix Penedès, així com diversos alcaldes del territori.

Des de 2017, a Catalunya estan declarats il·legals tot els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació perquè són contraris a la llei i vulneren les més elementals exigències del dret a un judici just. Així ho recull la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada al Parlament. En aquest sentit, el ciutadà que ho desitgi pot sol·licitar el certificat per a qualsevol persona que consti a la llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya. El tràmit es pot fer per internet o bé telefònicament a través del 012.

Prop de 9.000 sol·licituds rebudes

Des que la llei va entrar en vigor i fins al 17 de juny de 2024, el Departament ha registrat un total de 8.729 sol·licituds per obtenir la reparació jurídica d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per raons polítiques.

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.