Aquesta Llei té per objecte impulsar la gestió i garantir la preservació de la documentació de Catalunya, tant pública com privada.En el decurs dels quinze anys de vigència de la Llei d’arxius de 1985, el país ha evolucionat institucionalment i s’ha dotat de nous organismes i infrastructures culturals. En aquests anys gairebé s’ha multiplicat per deu el nombre d’arxius existents a Catalunya, fonamentalment a través de l’acció desplegada per la Generalitat i l’Administració local.La Generalitat de Catalunya ha creat els arxius centrals dels seus departaments i organismes, ha rebut el traspàs dels arxius provincials i ha desplegat pel territori la Xarxa d’Arxius Històrics Comarcals. Al mateix temps les administracions locals han fet un esforç important de creació d’arxius en els seus corresponents àmbits territorials i competencials. L’Arxiu Nacional de Catalunya, creat l’any 1980, ha esdevingut la principal infrastructura arxivística del país. Escara resta pendent, però, adaptar al marc estatutari el règim jurídic de l’anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó, que conté els fons més importants per a la història de la Catalunya medieval i moderna.Altres factors importants implicats en la transformació del panorama arxivístic català dels darrers anys han estat la progressiva implantació d’una política catalana de patrimoni cultural, la renovació radical de l’arxivística catalana i la configuració d’una administració pública transparent i democràtica al servei dels ciutadans.Les necessitats de l’Administració i les demandes provinents de la societat, del món de la investigació i dels mateixos professionals dels arxius exigeixen l’aprovació d’un nou text legal que, tot i reconeixent les principals aportacions de la Llei precedent, l’enriqueixi i creï un marc jurídic adequat a la realitat d’avui.L’objecte d’aquesta Llei és impulsar la gestió i garantir la preservació de la documentació de Catalunya, tant pública com privada, d’acord amb els seus valors, per posar-la al servei dels interessos generals; establir els drets i deures dels qui en són titulars i també dels ciutadans en relació a l’esmentada documentació i regular el Sistema d’Arxius de Catalunya. Això queda recollit en els següents eixos principals:a) L’establiment del règim jurídic aplicable als documents públics i als documents privats.b) El reconeixement de les actuacions de les diferents administracions catalanes en matèria d’arxius. Tot i respectant la competència superior que correspon a l’Administració de la Generalitat, constitueix un objectiu fonamental del present text legal la incorporació de les diverses administracions públiques per tal que es responsabilitzin i col·laborin en les tasques de protecció i difusió del patrimoni documental.c) La regulació dels diferents arxius existents a Catalunya, fent especial referència als arxius de les administracions públiques.d) L’establiment d’una normativa bàsica i comuna de tots els arxius del país.e) La regulació del dret d’accés als documents integrants del patrimoni documental català.D’aquest projecte de Llei en destaquem la creació del Consell Nacional d’Arxius, com a òrgan consultiu de l’Administració en matèria d’arxius i que estarà composat per persones de prestigi en l’àmbit dels arxius, la cultura, l’Administració i les entitats socials.També es pot destacar la obligatorietat de que els municipis de més de 10.000 habitants hagin de disposar d’un arxiu propi que reuneixi les condicions adequades de gestió de la documentació, instal·lacions,’