{"name":"2024/07/11/12/55/8759a7ab-d94d-4191-ac99-ad2171db463c.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":"196472"}

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha anunciat aquest dijous en una visita a Lladó (Alt Empordà) que la Generalitat finançarà tots i cadascun dels projectes presentats i acceptats en les convocatòries d’ajuts per als ens locals per al desenvolupament d’actuacions d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, corresponents als anys 2023, 2024 i 2025. En total, es destinaran 80,8 milions d’euros (MEUR) a reforçar la capacitat de 392 municipis, consells comarcals i entitats supramunicipals catalans per fer front als reptes ambientals i construir un futur més sostenible, amb l’execució de 458 projectes. Tots els ajuts es poden consultar en aquest enllaç d'Instamaps.

{"name":"2024/07/11/12/02/5a50c006-9d5e-4c4b-bf5e-5556313a880e.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":130533}

Entre els ens beneficiats hi ha l’Ajuntament de Lladó, amb dos projectes que ja han estat atorgats. El primer, al qual es destinaran més de 96.000 euros, servirà per recollir aigües pluvials del pavelló poliesportiu i la piscina municipals, així com dels espais i vials de circulació exteriors, a fi de reaprofitar-los per al reg de les zones enjardinades d’ambdós edificis i de l’escola pública Montserrat Vayreda. L’altre projecte és per climatitzar la sala d’un equipament públic i adequar-la com a refugi climàtic, amb una aportació d’uns 59.000 euros.

Prioritzant els pobles petits

En una primera fase, en una resolució publicada el dia 21 de juny, ja s’han atorgat 72,3 MEUR a 397 projectes de 332 ens locals, que s’han repartit l’import íntegre de les convocatòries, molt concorregudes, la dotació de les quals s’ha anunciat que aviat s’ampliaran. El finançament prové del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

La majoria dels ens locals beneficiats són micropobles i municipis de menys de 1.000 habitants (amb 176 atorgaments), seguits dels de fins a 5.000 habitants (137 atorgaments), dels de fins a 20.000 habitants (58 atorgaments), dels de fins a 50.000 (18 atorgaments) i dels de més de 50.000 (8atorgaments). La convocatòria ha prioritzat els municipis més petits, que sovint es troben amb dificultats per accedir a aquests tipus de fons. L’actual inversió ha procurat garantir que cap localitat quedi enrere en la lluita contra el canvi climàtic. La meitat de l’import de la convocatòria s’ha reservat per a les que tenen un nombre d’habitants censats igual o inferior a 1.000 habitants, i per a aquells municipis de menys de 50.000 que presentin propostes amb un abast exclusivament limitat a nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli.

Pel que fa a la distribució territorial, s’ha dut a terme de manera equitativa. Les tres vegueries amb més dotació són Ponent, Comarques Gironines i Comarques Centrals. Aquest enfocament garanteix que tant les zones urbanes com rurals puguin beneficiar-se de la inversió.

Accions en diferents àmbits

Al voltant del 25% del finançament s’ha destinat a projectes per millorar la xarxa de distribució d’aigua. D’aquesta manera, Acció Climàtica contribueix a afrontar millor els episodis de sequera i reduir les pèrdues d’aigua, i a afavorir així la sostenibilitat hídrica dels municipis, justament en un període en què l’escassetat és molt evident, sobretot a les conques internes.

Per tipologia, la distribució dels ajuts ha estat la següent:

La resta de les sol·licituds que han quedat, per ara, fora de l’atorgament de les convocatòries, però que obtindran finançament properament, segons ha confirmat aquest dijous el conseller, són 61, i sumen uns 8,5 MEUR. La majoria (48) també aniran destinades a municipis de menys de 5.000 habitants. Per territoris, la distribució serà la següent:

I en els àmbits següents:

Reduir emissions i adaptar-nos als canvis

Aquests ajuts s’alineen amb la voluntat accelerar les accions perquè el país assoleixi el compromís assumit als Acords de París de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per limitar l’escalfament global a 2 graus centígrads (i, si és possible, a 1,5 graus) a finals de segle. Però també perquè es pugui adaptar ràpidament als impactes del canvi climàtic que, tot i les accions de mitigació aplicades, a hores d’ara són inevitables. La sequera que estem patint és un bon exemple de les crisis hídriques que cada cop seran més recurrents al nostre país, segons les projeccions climàtiques. És per això que cal actuar i emprendre accions segons la nova realitat. El full de ruta a seguir és l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic per a l’horitzó 2030 (ESCACC30), un marc estratègic que proposa 312 mesures concretes per facilitar l’adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris ambientals.

Partint de l’evidència que les regions amb climes mediterranis són particularment vulnerables al canvi climàtic, que ja està provocant sequeres més freqüents i severes, incendis forestals i calor extrema, i que afectaran la resiliència de les comunitats i dels ecosistemes, Catalunya ha començat a treballar a escala mundial, a través del Partenariat Mediterrani d’Acció Climàtica (MCAP), amb quinze regions dels cinc continents amb clima mediterrani per agrupar la informació comuna sobre bones pràctiques de gestió i compartir eines que facilitin un enfocament eficaç de problemàtiques compartides. Fa un parell de setmanes, representants del partenariat van visitar Catalunya per conèixer de prop algunes de les solucions d’adaptació al canvi climàtic que s’estan duent a terme tant en l’àmbit públic com privat.