L’exposició Dues Pedres. Paisatges persistents arriba a les Terres de l’Ebre. La mostra, que es podrà visitar del 20 de juliol al 31 de desembre al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, és una iniciativa de la Direcció General de Difusió, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert –on s’ha pogut veure fins aquest mes de juny–, l’han comissariat el director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, juntament amb Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué, i compta amb museografia de Queralt Suau i disseny gràfic d’Opisso Studio.

A l’acte d’inauguració hi han intervingut Victòria Almuni Balada, directora dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre; Jordi Grau Oliveras, de l’Observatori del Paisatge; Eva Pomares Latorre, directora general de Difusió i Adam Tomàs Roiget, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre.

En la seva intervenció a l’acte institucional, la directora general de Difusió, Eva Pomares, ha incidit en el paper cabdal de l’art de la pedra seca: “Reivindiquem la modernitat de la pedra seca i aportem eines per a la reflexió sobre la ruralitat i la nostra pell nacional: els paisatges. Com ara els ebrencs. És una exposició ideada per viatjar pels paisatges de la pedra seca, i en els propers anys es podrà veure també a l’Espluga de Francolí i Roses”.

La major part dels paisatges rurals catalans estan afaiçonats per la pedra seca, una tècnica mil·lenària i universal que ha bastit milers i milers de quilòmetres de parets i de construccions aixecades per dones i homes anònims, de tipologia, dimensions i usos molt variats. L’altiplà de la Terra Alta, la plana del Baix Ebre - Montsià, plana de l’Alt Camp, el cap de Creus i Sant Llorenç del Munt i l’Obac - El Cairat en són una petita mostra. En tots ells, la pedra seca hi té una presència notable, sovint aclaparadora, i amb una fascinant riquesa d’arquitectures (murs, barraques, cabanes, aljubs, sínies, forns, entre tantes altres construccions) que modela i condiciona aquesta diversitat paisatgística.

L’objectiu de l’exposició és difondre aquesta riquesa patrimonial d’una tècnica mil·lenària que conforma els paisatges de bona part dels Països Catalans, i aportar elements de reflexió sobre el present i el futur d’aquests territoris a partir de la pedra seca.

L'art de la pedra seca fou inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca.