El Govern ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Dipòsit de les Aigües, a Barcelona (Barcelonès). A més, es delimita un entorn de protecció al voltant de l’edifici per tal de garantir la continuïtat dels seus valors i aconseguir-ne una millor preservació.

El Dipòsit de les Aigües, situat al costat del Parc de la Ciutadella, va ser projectat l’any 1874 pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre. L’edifici es va construir mentre Fontserè era el director de les obres del Parc de la Ciutadella, en el marc de l’Exposició Universal de l’any 1888. En l’actualitat és la seu de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra al Campus de la Ciutadella.

En el moment de la construcció del Dipòsit, a Catalunya era cada cop més freqüent la utilització de les estructures amb pilars de fosa. Però el mestre Fontserè va decidir-se per una tipologia estructural més clàssica de murs de càrrega, pel gran pes que havia de suportar, amb fileres paral·leles de murs portants, perforats per arcs de mig punt de 14 metres d’alçada.

L’any 1988, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio la recuperació arquitectònica de l’edifici. Les dues plantes sota el dipòsit havien estat utilitzades, successivament, com a sala d'exposicions de materials de construcció, asil de gent gran, magatzem de material del cos de bombers, dipòsit d’expedients i oficines de la Guàrdia Urbana.

L’any 1993 es van iniciar les obres de rehabilitació del Dipòsit. Sis anys després l’edifici va començar a funcionar com a part de la Biblioteca general de la Universitat Pompeu Fabra i, actualment, acull també la seu de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives.