Justícia

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya organitza el primer Simposi Internacional forense dedicat a les armes de foc i els explosius

La jornada compta amb la participació de tres experts mundials en la matèria

query_builder   26 novembre 2004 13:37

event_note Nota de premsa

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya organitza el primer Simposi Internacional forense dedicat a les armes de foc i els explosius

La jornada compta amb la participació de tres experts mundials en la matèria

Més de 270 forenses, criminòlegs, policies, jutges i fiscals d’arreu del món s’han donat avui cita a Barcelona per participar en el primer Simposi Internacional de Patologia Forense dedicat a les armes de foc i els explosius. amb l’objectiu de posar al dia les noves tècniques de treball de la medicina forense en el camp de les ferides per armes de foc i explosius.

Al món s’estima que hi ha uns 640 milions d’armes petites i lleugeres en circulació que, durant la dècada dels 90, van ser les més utilitzades en 46 dels 49 conflictes armats més importants i que van causar la mort d’uns 4 milions de persones, de les quals un 90% eren civils i, d’aquesta xifra, un 80% eren dones i nens.

Segons dades de l’ONU, aquestes armes de foc són les responsables de la mort al món de més d’un milió de persones l’any, entre les quals 300.000 perden la vida en conflictes armats moderns i altres 200.000 moren víctimes d’homicidis o suïcidis.

A l’Estat espanyol, es calcula que hi ha uns 3 milions d’armes petites controlades. Tanmateix, si ens remetem a altres fonts, com l’Small Arms Survey 2003, estudi elaborat per l’Institut Universitari d’Alts Estudis Internacionals de Ginebra, s’indica que a l’Estat espanyol hi circula un milió i mig d’armes més de forma irregular i que estan en mans de les màfies, la delinqüència comuna i el terrorisme.

El tràfic d’armes de foc, principalment petites, s’ha convertit en un negoci força lucratiu. Segons l’ONU, aproximadament el 50% per comerç mundial d’armes petites és lícit, però és freqüent que les armes exportades legalment vagin a parar al mercat clandestí. Entre aquestes armes trobem les excedents de la Guerra Freda, les emprades en el conflicte dels Balcans i les que han quedat a països en desenvolupament.

Un exemple de la dimensió d’aquest negoci és que, en algunes zones del món, es pot comprar un fusell d’assalt AK-47, de procedència russa, per un sac de blat de moro o el que és el mateix, uns 25 dòlars.

Les armes petites són per a ús personal, mentre que les lleugeres estan destinades a l’ús de diverses persones que formen un equip. Entre les primeres destaquen les pistoles i revòlvers de càrrega automàtica, els fusells, els subfusells i els fusells d’assalt i les metralladores lleugeres. Entre les segones, figuren les metralladores pesades o les granades de mà.

Tanmateix, el propi secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, ha dit que les armes de foc petites són «armes de destrucció en massa», perquè han provocat moltes matances.

L’Estat espanyol no ha escapat al fenomen de l’anomenat delicte «transnacional» i és la base d’organitzacions mafioses, procedents sobretot dels països de l’Est d’Europa, que han introduït la cultura criminal de l’ús de les armes de foc curtes o llargues en un país on la delinqüència comuna es caracteritzava per l’ús de l’arma blanca, mentre que la resta d’armament quedava reservat a terroristes i a unes poques bandes de delinqüència organitzada.

Aquestes bandes han situat les seves seus d’operacions a zones costaneres o turístiques i s’han aprofitat de la situació d’un país estable econòmicament i políticament. 

Les raons del Simposi

Des de finals de la dècada dels 80, hi ha hagut un augment de lesionats i morts a causa d’armes de foc i explosius. Això ha esdevingut especialment rellevant des de la fi de l’antiga URSS i la marxa d’organitzacions criminals de l’est d’Europa cap a l’Europa Occidental.

Així doncs, s’ha produït el fenomen que els lesionats i morts causats per armes de foc que tradicionalment estaven vinculats al terrorisme s’han estès als camps de l’activitat delictiva comuna.

A més d’incidir en la investigació policíaca, el coneixement de les ferides i mecanismes de lesió produïts per projectils i explosions, és una font molt important de dades per a la investigació forense i, en conseqüència, per a la causa judicial.

Recentment i, en concret, en el cas de terrorisme, s’han viscut dues massacres com les dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York i l’11 de març de 2003 a Madrid. El coneixement de la tipologia lesiva, entre d’altres coses, va incidir molt positivament en la identificació de les víctimes i en les investigacions policíaques i medicolegals que es van dur a terme.

Precisament, un equip de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, amb el seu director, Josep Arimany, al capdavant, va col•laborar en les tasques d’identificació de les víctimes de l’atemptat de l’11-M a Madrid.

El Simposi, organitzat per l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, dirigit per Josep Arimany, i que ha estat inaugurat avui pel conseller de Justícia, Josep M. Vallès, neix de la necessitat de posar al dia i en comú les noves tècniques, els darrers avenços experimentats en el camp de la medicina legal d’anàlisi de les lesions per armes de foc i explosius.

Per als metges forenses d’Espanya representa una oportunitat única de conèixer les noves tècniques de treball en el camp de les ferides per les noves armes de foc i explosius que s’estenen arreu del món, ja que a l’Estat espanyol no hi ha hagut una cultura de l’arma de foc de llarg calibre.

Aquesta trobada ha congregat, per primera vegada, representants de més de 50 instituts de medicina legal espanyols i estrangers: Alacant, Andorra, Osca, Terol, Cadis, Cantàbria, Castelló, Castella-La Manxa, Còrdova, Galícia, Granada, Jaén, La Rioja, Letònia, Múrcia, Palència, Portugal, Roma, Salamanca, Sevilla, Valladolid, Xile, País Basc, Hondures, Illes Balears, Columbia (Washington, EUA), Texas (EUA), Tel Aviv (Israel).

En la trobada participaran experts en balística i explosius de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Ministeri de Defensa, els Mossos d’Esquadra, la Policia Foral de Navarra i l’Associació Europea de la Policia, així com de catedràtics de medicina legal, criminòlegs, antropòlegs, tècnics en toxicologia, fiscals i jutges de tot Catalunya, Madrid i València.

A més, i per primera vegada, s’utilitza la videoconferència perquè l’esdeveniment pugui ser seguit en directe des de Lisboa, Porto i Coimbra  (Portugal).

El Simposi compta també amb la participació de tres experts mundials en la matèria:

- Vicent Dimaio, cap de l’Institut de Medicina Forense de San Antonio (Texas), que parlarà sobre la «fisiopatologia de les ferides mortals per armes de foc», amb especial incidència en els efectes que poden tenir sobre el cos humà la trajectòria, la velocitat i les característiques d’un determinat projectil.

- Marie-Lydie Pierre-Louis, cap de medicina forense de Washington DC.

- Ricardo Nashman, cap de patologia forense de l’Institut de Medicina Legal de Tel-aviv (Israel) i una autoritat mundial en matèria de ferides per explosius.

També intervenen membres de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i dels Mossos d’Esquadra que parlaran sobre els nous sistemes de projectils i explosius que s’utilitzen arreu del món.

Segons l’experiència dels tres experts mundials convidats al Simposi, els estudis dels efectes lesius de les bales i dels fragments d’explosius s’han realitzat tradicionalment dins l’àmbit militar i no, en el policíac. Per aquest motiu s’han centrat en la munició militar.

El Dr. Dimaio que ha desenvolupat una anàlisi de l’evolució històrica de l’armament des de la perspectiva tècnica i en relació amb el seu potencial lesiu per a l’ésser humà, destaca que, juntament amb la morfologia i la composició de la munició, i de la força cinètica, cal considerar altres factors a l’hora d’avaluar-ne l’efecte lesiu i la potencialitat  d’incapacitar la víctima, com ara:

- El tipus d’òrgan danyat.

- L’extensió del dany causat en el teixit.

- L’estructura psicològica de l’individu que influeix de manera decisiva en la seva reacció quanés ferit per una arma de foc.

- La pròpia reacció psicològica davant el xoc de l’impacte.

Segons aquests experts, la tecnologia relativa a la munició se centra a augmentar la capacitat de danyar els teixits i òrgans vitals. Així, les oscil•lacions de la bala dins del cos humà i la seva inestabilitat produeixen un dany superior d’acord amb la trajectòria més irregular i lesiva.

Aquests principis la NATO els ha tingut molt presents a l’hora de dissenyar la bala M-16 i Dimaio ha comparat els efectes causats per la munició convencional amb la munició d’artilleria i les granades de mà i d’altres explosius.

Per la seva banda, el doctor Robert Nashman parla de l’existència del fenomen de la «globalització de les ferides», ja que «els atemptats terroristes no coneixen fronteres i utilitzen mètodes molt semblants».

Segons els darrers estudis portats a terme, les ferides (orificis) d’entrada es poden classificar en:

- Ferides de contacte

- Ferides de proximitat

- Ferides intermèdies

- Ferides de distància

Les ferides de contacte, per exemple, presenten restes de sutge en la pell adjacent a l’entrada i també restes de residus en el primer tram de la ferida i, de vegades, l’empremta de la boca del canó sobre la pell.

Contràriament, a mesura que la distància entre la boca del canó i el blanc augmenta, la zona de distribució de l’abrasió és més ampla i la densitat de la dispersió de les partícules del projectil disminueix. Aquests efectes també depenen del tipus d’arma i de munició utilitzades.

Les ferides de sortida no depenen de l’allargada del foc i són generalment més allargades i irregulars i sovint són estrellades i no presenten un cercle abrasiu.

En aquest Simposi també s’analitza la patologia forense de les ferides per armes de foc, a càrrec de l’especialista nord-americana Marie-Lydie Y. Pierre-Louis.

La incidència de les morts per armes de foc és molt alta als Estats Units, comparada amb la resta del món. Les ferides per arma de foc són una de les primeres causes de mort i són responsables dels 2/3 dels homicidis.

A Washington, el 2003 es van registrar 248 homicidis, dels quals 199 van ser causats per armes de foc (el 80%) mentre que aquest any, fins a mitjan octubre, hi ha hagut 160 homicidis, dels quals 160 van ser provocats per armes de foc (el 78%).

Si més no, dues són les causes d’aquest fenomen:

- La facilitat en l’adquisició d’armes.

- La cultura tradicional relacionada amb les armes de foc d’aquest país.

L’àrea de Washington DC va patir un increment molt significatiu d’homicidis per armes de foc entre els anys 1985 i 1990, relacionat amb la guerra entre grups delictius per controlar el mercat de la droga. Les ferides per arma de foc són la segona causa de mortalitat entre els infants i els adolescents en aquesta zona.

1  

Imatges

Foto dels principals protagonistes del Simposi: (d'esquerra a dreta) Marie Lydie Y.Pierre-Louis; Josep Arimany; Vincent Dimaio, i Robert Nashman

Foto dels principals protagonistes del Simposi: (d'esquerra a dreta) Marie Lydie Y.Pierre-Louis; Josep Arimany; Vincent Dimaio, i Robert Nashman 679

4  

Fitxers adjunts

Resum de la ponència de la dra. Marie-Lydie Y. exposada al Simposi Internacional de medicina forense dedicat a les armes de foc i els explosius

Resum de la ponència de la dra. Marie-Lydie Y. exposada al Simposi Internacional de medicina forense dedicat a les armes de foc i els explosius
RTF | 7

Resum de la ponència del dr. Dimaio exposada al Simposi Internacional de medicina forense dedicat a les armes de foc i els explosius

Resum de la ponència del dr. Dimaio exposada al Simposi Internacional de medicina forense dedicat a les armes de foc i els explosius
DOC | 26

Estadística territorialitzada dels morts per homicidi el 2003 a Catalunya i el causant de la defunció

Estadística territorialitzada dels morts per homicidi el 2003 a Catalunya i el causant de la defunció
DOC | 46

Logotip de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya

Logotip de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya
DOC | 532