El Govern ha aprovat, via Decret, el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, que estableix 84 mesures i 386 actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones de tot Catalunya, i que executaran la Generalitat, les administracions locals, els gestors d’infraestructures, les empreses i la ciutadania en general. Els àmbits d’aplicació de les actuacions són:

1. El transport terrestre i la mobilitat.
2. Els sectors industrial, energètic, domèstic, institucional i comercial, el ramader i agrícola.
3. La planificació territorial i urbanística.
4. El transport marítim i aeri i la comunicació.
5. La recerca i la investigació.

El pla, fruit dels acords presos a la Tercera Cimera de la Qualitat de l’Aire, de 18 de març de 2022, ha seguit tots els tràmits de participació i informació pública previstos per llei i ha rebut al·legacions, moltes de les quals han estat acceptades i incorporades en la redacció definitiva. El document no es limita a establir mesures per a les zones que presenten superacions dels límits de contaminants, com en plans anteriors, que es reduïen a l’àmbit de la conurbació de Barcelona, sinó que s’orienta a millorar la qualitat de l’aire i la salut de tota la ciutadania de Catalunya. Així doncs, l’àmbit d’aplicació el constitueix tot el territori, tot i que determinades mesures s’apliquen només a les zones amb superacions.

Millora de la salut i del medi ambient

El pla busca reduir les emissions de contaminants amb una important influència sobre la salut de les persones i tendir als nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), seguint la línia de la Comissió Europea (CE), que ha tramitat una nova directiva relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, pendent de ratificació final. Aquesta nova directiva estableix uns valors límit de qualitat de l’aire molt més restrictius que els actuals.

A més, també compleix els requeriments de dues sentències judicials (del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 12 de desembre de 2022, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 22 de desembre de 2022) perquè s’assoleixin els objectius establerts a la normativa comunitària i estatal per als contaminants diòxid de nitrogen (NO₂) i ozó (O₃) en aquelles zones on s’han produït incompliments. En definitiva, les mesures i accions que s’executaran estan orientades a reduir els contaminants NO₂, òxids de nitrogen (NO_X), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5), benzo(a)pirè (BaP) i O₃.

Mobilitat més neta

Tenint en compte que el transport motoritzat és la principal font de contaminació de l’aire a les ciutats i a les grans aglomeracions, sobretot per l’NO₂,les mesures sobre el transport terrestre i la mobilitat tenen un important pes en el pla. D’aquesta manera, en zones amb superacions s’incorporen mesures sobre la mobilitat generada per noves instal·lacions i plans urbanístics, la mobilitat dels centres de treball i l’estacionament de vehicles en nuclis urbans. També s’estableixen mesures addicionals per corredors de mobilitat estratègics i es regulen les Zones de Baixes Emissions (ZBE).

El Pla estableix que els projectes de ZBE hauran d’incorporar:

1. El cronograma d’implementació previst per cada municipi.
2. La superfície mínima d’aquestes àrees (que pot ser d’implantació progressiva).
3. El contingut dels projectes.
4. Les restriccions de l’accés de vehicles.

També regula el sistema de seguiment de l’evolució de la qualitat de l’aire i el Registre català de vehicles autoritzats. Per a la implantació de les ZBE, el Pla de la Generalitat preveu mesures de suport als ens locals, com ara l’elaboració d’una ordenança tipus, la plataforma digital de suport municipal per a la gestió electrònica de les autoritzacions excepcionals d’accés de vehicles, una campanya de sensibilització o una guia per a l’avaluació de la qualitat de l’aire per als ens locals.

Nous límits per a la indústria

En el cas de la contaminació per O₃, en la seva formació contribueixen altres contaminants (precursors) que predominantment són els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils (COV), a més de la radiació solar i el transport de masses d’aire. Les grans aglomeracions urbanes i industrials són les principals emissores de gasos precursors d’ozó mitjançant el trànsit, la indústria i les activitats portuàries i aeroportuàries, entre d’altres. Els precursors són transportats per fluxos de massa d'aire des de les aglomeracions urbanescap a les àrees suburbanes i rurals, on se solen produir episodis de contaminació per ozó.

És per això que, en l’àmbit de la indústria i l’energia, s’estableixen:

1. Valors límit d’emissió per als COV, un contaminant no regulat a la normativa actual per a la majoria de sectors.
2. Nous valors límit per a activitats que no els tenien regulats fins ara, com els forns crematoris de restes humanes.
3. Valors més restrictius per a determinades activitats.

També es revisaran les autoritzacions ambientals associades a grans focus emissors com els forns de ciment, les incineradores, els forns de fabricació de vidre, les refineries, les grans instal·lacions de combustió de potència superior als 50 MWt i la indústria química orgànica de gran volum.

El nou pla conté, a més:

1. Un pla de vigilància del Camp de Tarragona, amb un pressupost de més de 3 milions d’euros.
2. La implementació d’un pla d’acció a curt termini en casos d’alts nivells de contaminació atmosfèrica, incloent-hi nous contaminants com el benzè (C₆H₆)
3. La millora dels sistemes d’informació de la qualitat de l’aire a la ciutadania i del sistema de modelització de la qualitat de l’aire.
4. La revisió de l’impost d’emissions generades per instal·lacions industrials.
5. Plans de mobilitat d’accés als aeroports.
6. L’aplicació del Pla quinquennal de millora de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).