El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, acompanyat pel director general del Medi Natural, Ramon Luque, ha presidit aquesta tarda a Llavorsí la constitució de la Junta Rectora del nou Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran de Catalunya i ocupa més de 69.000 hectàrees de 15 municipis de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.

La Junta Rectora del Parc, a proposta del conseller Milà, ha escollit com a president el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada i Juncà.

El doctor Martí Boada, geògraf i naturalista, és investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA), professor del Departament de Geografia de la UAB i membre del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. L’any 1995 va rebre el Premi Global 500 de les Nacions Unides.

La Junta Rectora del Parc ha quedat constituïda de la manera següent:

 Departament de Medi Ambient i Habitatge

Ramon Luque Porriño

Martí Boada i Juncà (president)

Jordi Sargatal i Vicens

 Departament de Comerç, Turisme i Consum

Vidal Vidal i Culleré

 Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Víctor Orrit i Ambrosio

 Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Joan Ganyet i Solé

 Departament de Cultura

Antoni Llevot i Lloret

 Diputació de Lleida

Lluís Segalàs i Sala

 Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Pere Artigues i Alrich

 Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Àngel Guiu i Abella

 Ajuntament d’Alt Àneu

Joaquim Llena i Cortina

 Ajuntament d’Esterri de Cardós

Josep M. Orteu i Soldevilla

 Ajuntament de Sort

Agustí López i Pla

 Ajuntament de Vall de Cardós

Llorenç Sánchez i Abrie

 Ajuntament de la Guingueta d’Àneu

Sergi Martínez i Sánchez

 Ajuntament de Farrera

Santiago Isús i Carrera

 Ajuntament de les Valls de Valira

Ricard Mateu i Vidal

 Ajuntament de Llavorsí

Immaculada Rubio i Escoda

 Ajuntament d’Alins

Josep Poch i Carmaniu

 Ajuntament de Lladorre

Lluís Colomé i Llau

 Ajuntament de Soriguera

Josep Cabré i Grau

 Ajuntament de Rialp

Josep Freixa i March

 Ajuntament de Tírvia

Joan Farrera i Granja

 Ajuntament d’Esterri d’Àneu

Jesús Tartera i Orteu

 Ajuntament de Montferrer i Castellbó

Ramon Fierro i Rugall

 En representació de les entitats municipals descentralitzades del Pallars Sobirà

Sebastià Feliu i Gabarra

Josep Ma Gausiach i Barlabé

 Entitats municipals descentralitzades de l’Alt Urgell

Antoni Navinés i Miró

 Entitats de protecció i defensa de la natura

Àlex Miró i Pastó

 Organitzacions cinegètiques

Josep M. Ubach i Milla

 Organització professional agrària més representativa en l’àmbit territorial corresponent

Ignasi Riba i Castellarnau

 Entitats excursionistes

Xavier Ariño i Vila

 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran

Marc Porta i Fàbrega

 Organitzacions de pesca continental

Lluís Pujalt i Faurat

 Sector del turisme i l’hostaleria

Jaume Pinós i Ros

 Comunitat científica

Josep Ninot i Sugranyes

 Associacions culturals

Jordi Abella i Pons

 Titulars d’explotacions agràries (agrícoles, ramaderes o forestals)

Josep Ticó i Català

 President de la sessió constitutiva – conseller de Medi Ambient i Habitatge

Salvador Milà i Solsona

El Parc Natural de l’Alt Pirineu

El Parc és un model de territori, que va començar amb la declaració formal d’espai protegit i que es va desplegar progressivament amb la constitució dels òrgans de govern, la planificació detallada i el programa d’inversions, fins a la gestió activa capaç d’integrar interessos i polítiques sectorials a fi de vertebrar un model de sostenibilitat. El dia 8 d’agost de 2003, es va publicar al DOGC el Decret de creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu forma part d’un nucli d’alta qualitat ambiental, juntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, rellevant en el context europeu. És el novè parc natural que gestiona la Generalitat de Catalunya basant-se en equips tècnics de gestió en el territori mateix, òrgans rectors amb una àmplia representació de les administracions i la societat civil local, uns recursos econòmics descentralitzats, una infraestructura d’equipaments i serveis per atendre les múltiples demandes i un important component pedagògic i de recerca.

El seu àmbit són les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, i inclou els termes municipals de Lladorre, Alins, Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, Soriguera, Sort, Rialp, Llavorsí, Farrera, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Tírvia, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu i Alt Àneu. En total, ocuparà més de 69.000 hectàrees de superfície.

Hi destaca la presència de zones de gran interès geològic, particularment d’elements d’interès geomorfològic, amb nombroses formes d’erosió i deposició glacial com a testimonis de l’activitat glacial quaternària, i elements d’interès hidrològic i hidrogeològic per l’alt grau de naturalitat i bon estat de conservació d’aquests sistemes.

Pel que fa a la vegetació i a la flora, es localitza un nombre significatiu d’espècies de flora d’especial singularitat i interès, nou declarades estrictament protegides, com el Salix lapponum, el Carex macrostylon i el Geranium cinereum. Pràcticament tots els tipus d’hàbitats existents tenen el caràcter d’hàbitats d’interès comunitari, d’acord amb la Directiva 92/43/CEE, que considera alguns d’aquests hàbitats prioritaris.

De la gran importància faunística, n’és un reflex l’alt nombre d’espècies d’interès de la fauna vertebrada, algunes en situació d’amenaça o vulnerabilitat com la perdiu blanca, el gall fer, el mussol pirinenc, el trencalòs, la llúdriga, l’almesquera, el tritó pirinenc, i la sargantana pirinenca.

Hi destaca la presència de nombrosos elements del patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic i de monuments històrics, dels quals l’art romànic és el més significatiu, especialment les nombroses mostres de béns artístics religiosos.

Les activitats tradicionals lligades al sector primari són les que han fet possible l’existència, pervivència i conservació de gran part dels valors ecològics i paisatgístics que motiven la creació del Parc; per això no es poden deslligar ni destriar els valors culturals i econòmics dels valors naturals.

Hi destaquen com a àrees d’especial interès paisatgístic per la seva elevada diversitat i harmonia o amb singularitats concretes les àrees de Bonabé, Airoto-Àrreu, Noarre, Boavi, Virós, Burg i Santa Magdalena.

La delimitació del Parc

L’àmbit del Parc comprèn d’una banda els espais del PEIN de l’Alt Àneu, Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós i la Vall de Santa Magdalena, que conformen la major part de l’àmbit del Parc. D’altra banda, també inclou la totalitat de l’espai Alt Pallars pel que fa a Natura 2000, i, a més, s’hi han incorporat molts dels territoris proposats pels municipis, i entitats municipals descentralitzades, durant el procés de consultes previ a la redacció de la Memòria del Parc. Aquestes propostes han consistit principalment en terrenys comunals.

Àmbits d’ordenació i gestió

010

Les principals línies de gestió són la ramaderia; la gestió forestal; la caça i la pesca continental; la conservació de la biodiversitat i del patrimoni cultural, i l’accés al Parc.

Els equipaments i l’ús públic

Es crearà i potenciarà una Xarxa d’Equipaments i Centres d’Interpretació Temàtics. Aquesta Xarxa ha de garantir al visitant i a la població local el coneixement dels serveis que el Parc ofereix, la informació sobre els elements de més interès i la difusió de les normes bàsiques que cal respectar per protegir els valors naturals i culturals. Els centres d’interpretació temàtics seran una peça clau d’aquesta Xarxa, ja que informaran i donaran a conèixer els principals valors naturals i culturals del Parc, així com les seves principals línies de gestió. A més, seran llocs preferents des d’on iniciar les visites i els itineraris.

D’una banda, els equipaments, sobretot el centres d’interpretació temàtics, seran llocs de referència per al visitant, amb vocació pedagògica i de difusió, sobre els elements que caracteritzen el territori: l’aigua, els boscos, la ramaderia l’excursionisme, la biodiversitat, etc. D’altra banda, des d’un centre d’interpretació o equipament concret es podrà obtenir informació sobre la resta de la Xarxa, aspecte imprescindible en un parc que abasta un territori tan gran.