Territori

Detectat el primer exemplar de llop salvatge a Catalunya des de fa més de 70 anys

query_builder   12 febrer 2004 17:32

event_note Nota de premsa

Detectat el primer exemplar de llop salvatge a Catalunya des de fa més de 70 anys

Ho ha anunciat el conseller Milà durant una visita al Parc Natural del Cadí-MoixeróA Catalunya no hi ha poblacions estables de llops des de començaments del segle XXEl llop hauria arribat des dels Apenins italians travessant els Alps marítims francesos

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ha anunciat aquesta tarda, durant una visita al Parc Natural del Cadí-Moixeró, que guardes de reserva de fauna, agents rurals del Berguedà i tècnics del parc han detectat la presència a la zona d’un llop (Canis lupus), per primer cop des de principis del segle passat.

Les poblacions estables de llop es van extingir a Catalunya fa uns 100 anys, entre finals del segle XIX i començaments del XX. Durant els anys 20 i 30 es van detectar un parell d’exemplars divagants cap als Ports de Tortosa. Aquesta arribada de llops errants des dels nuclis reproductors és habitual, i també s’ha donat, per exemple, als Ports de Morella i de Beseit, ja en l’àrea de Castelló, ara fa uns 15-20 anys. Normalment, són mascles joves en dispersió que poden arribar a recórrer desenes de quilòmetres en una sola nit.

El llop detectat al Cadí-Moixeró també és un exemplar divagant procedent dels Apenins italians, i ha arribat a Catalunya a través del corredor que formen els Alps marítims francesos. Això vol dir que no hi ha una població salvatge a Catalunya. Si ha estat detectat un exemplar, no podem descartar que n’arribin més i que, tenint en compte les bones condicions de qualitat de l’hàbitat als Pirineus, en un futur s’hi pugui arribar a formar una població reproductora.

Durant la tardor de 2003, els guardes de la reserva de fauna i els agents rurals de la comarca van prendre mostres d’unes ovelles mortes, presumptament per l’atac d’algun gos salvatge, i de femtes trobades a prop de les restes. A fi de determinar l’origen dels atacs, el Departament de Medi Ambient va enviar dues mostres al Servei de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En un dels casos, es va confirmar que es tractava d’un gos, però, en el segon, es va certificar amb sorpresa que l’origen era un llop. Davant d’aquests resultats, es van comparar les dades amb resultats obtinguts en casos similars amb llops de França. La conclusió va ser que aquest animal prové de França, cosa que confirmava les sospites i els indicis recollits en anys anteriors.

Evolució històrica del llop

Si bé la història dels grans carnívors (ós bru, llop i linx) que habitaven a la majoria d’Europa fins a finals del segle XIX ha estat una regressió continua, amb la desaparició a la major part dels països més desenvolupats (Europa occidental), les polítiques de conservació i recuperació han fet possible una lenta però constant recuperació a altres zones de la Península, Itàlia i l’est i centre de França (vegeu el mapa adjunt).

Així, la conservació dels espais naturals mitjançant la creació de parcs, reserves de fauna o d’altres figures similars, a l’hora que l’impuls de mesures de preservació d’hàbitats a escala continental, han afavorit la conservació d’espècies de fauna. No només de les espècies en perill de desaparició o extinció, sinó també d’espècies clau en els ecosistemes. És el cas de la recuperació de les poblacions d’ungulats: isard, cabirol, cérvol, cabra salvatge i porc senglar. Aquestes espècies són la presa bàsica del llop en condicions naturals.

Pel que fa al llop, encara que la població espanyola (al nord del riu Duero) podia ser objecte de control per reduir els danys als ramats domèstics, ha recuperat les seves poblacions a causa de:

 La seva biologia: són animals amb una taxa de reproducció elevada, formen manades que cooperen en la caça i en la defensa de territoris i de les cries, no tenen depredadors excepte l’home, i poden buscar diferents fonts d’aliment alternatiu.

 L’actitud de la població: l’educació rebuda en la darrera generació mitjançant documentals de natura, xerrades a les escoles, etc. ha afavorit una visió menys agressiva vers el llop i la seva llegenda.

Així, en reduir-se la mortalitat produïda per la persecució directa, hi ha hagut un creixement positiu de les poblacions. El caràcter territorial del llop i la seva jerarquia social provoca que els joves hagin de buscar nous territoris. Aquest fet produeix la colonització de zones veïnes, i l’expansió de l’àrea de distribució.

Aquesta situació ha estat reproduïda a Europa. Així, els científics i estudiosos dels carnívors ja preveien una dispersió de les poblacions de llop: més aviat que tard, el llop arribaria al Pirineu. L’any 1999, les autoritats franceses confirmaven l’aparició de, com a mínim, un llop al Pirineu oriental, a la Reserva Natural de Noedes, al massís de Madres.

Les poblacions més properes són:

 Península Ibèrica: província de Guadalajara, encara que a Terol se sospita que es reprodueix. Alguns llops arriben de tant en tant al límit entre Osca i Navarra.

 França: des de l’any 1992 es detecten llops que arriben de la població italiana. Al Parc Natural de Mercantour, als Alps Marítims, ja es confirma la formació de manades i la reproducció de l’espècie.

La distribució del llop a Europa fins a finals del segle XX es tradueix en l’existència de tres grans nuclis:

 Països mediterranis: Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia

 Països nòrdics: Suècia, Noruega i Finlàndia

 Europa oriental: Bàltic, Polònia, Hongria, antiga URSS, Rep. Txeca, Eslovàquia, Romania, Bulgària, Macedònia, antiga Iugoslàvia.

En els darrers anys no hi ha presència de llop als Països Baixos, el Regne Unit, Dinamarca i Àustria.

A França, Suïssa i Alemanya han aparegut animals provinents de la població dels Abruços (Itàlia), i en alguns casos ja han constituït poblacions reproductores.

Descripció, biologia i ecologia

El llop pertany a la família dels cànids, i filogenèticament es relaciona molt amb el gos domèstic, al qual va donar origen per domesticació. Es poden arribar a encreuar i els híbrids són fèrtils.

Els mascles són més grans que les femelles; pesen uns 25-35 kg de mitjana a la Mediterrània, amb un màxim de 45, i les femelles són més petites. Els animals del nord d’Europa són més grans, seguint les regles de Bergman.

A diferència de la majoria dels carnívors, en poblacions estables, els llops tenen la manada com a unitat social, amb una parella dominant ( mascle i femella) que són els únics individus reproductors. La resta, femelles no reproductores, mascles joves i adults no reproductors, col·laboren en la cerca d’aliment, i ajuden en la cura de les cries. La manada defensa un territori per assegurar l’aliment, així com d’altres recursos com el millor lloc per refugiar-se, criar, etc.

La femella adulta té d’1 fins a 11 cadells. L’esperança de vida en néixer depèn de la qualitat de l’hàbitat, de la mida de la ventrada, de la quantitat d’aliment, etc.

La taxa de mortalitat sembla ser el factor que més afecta el creixement de la població. La mortalitat per factors humans (atropellaments, caça il·legal, verins, etc.) és la més important i ha menat a la desaparició de l’espècie a moltes zones d’Europa, inclosa Catalunya.

El llop és un carnívor, la presa principal del qual són els ungulats salvatges per la facilitat de captura i la quantitat de biomassa acumulada.

Estatus legal i de conservació del llop

Conveni de Berna (1979), relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa.

Annex II (espècie de fauna estrictament protegida). Excepte a l’Estat espanyol, que en el moment d’adherir-s’hi l’any 1986 va fer una sèrie de reserves, i es considera la població al nord del riu Duero a l’annex III (espècies de fauna protegida): permet en aquesta població el control planificat i regulat.

Directiva Hàbitats 92/43/UE del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna silvestre.

Annex II (espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació dels quals cal dissenyar zones d’especial conservació). L’Estat espanyol va fer-hi una reserva similar a la d’abans: s’inclouen en aquest annex només les poblacions al sud del riu Duero.

Annex IV (espècies de fauna i flora d’interès comunitari que requereixen protecció estricta): les poblacions al sud del riu Duero.

Annex V (espècies de fauna i flora d’interès comunitari que poden ser objecte de mesures de gestió): les poblacions al nord del Duero.

Llei 4/1989, sobre conservació dels espais naturals i de la fauna i flora silvestres. Determina que, si no hi ha cap altra regulació, no es pugui capturar sense una autorització administrativa raonada i mitjançant mètodes selectius i no massius. També hi ha normes posteriors i transposició de la Directiva Hàbitats

Reial Decret 1095/1989. Classifica el llop a l’annex II: espècies la caça de les quals ha de ser decidida per cada comunitat autònoma. No està catalogat com a espècie protegida al Catàleg nacional d’espècies amenaçades RD 439/1990.

Reial Decret 1997/1995. Les espècies incloses a l’annex IV de la Directiva Hàbitats (les del sud del riu Duero) seran considerades segons el títol IV de la Llei 4/1989 i el RD 439/1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades. Als efectes, les poblacions al sud del Duero hauran de ser considerades catalogades: espècie estrictament protegida.

Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, que substitueix la Llei 3/1998 (modificada per la Llei 18/1998). No s’hi cataloga el llop en no ser present a Catalunya en els darrers 50 anys.

Actuacions específiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Des del moment que es va confirmar la presència d’un llop al Cadí-Moixeró, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat una sèrie d’actuacions adreçades a fer-ne un seguiment exhaustiu. Hi ha en aquests moments una Comissió específica que estableix un operatiu de detecció d’aquest o d’altres exemplars per fer-ne un seguiment mitjançant una xarxa d’itineraris (petjades i excrements), combinat amb tècniques de diagnosi molecular.

La Comissió Tècnica del Llop manté un intercanvi fluid d’informació i es coordina amb l’Administració francesa, i també amb la resta de l’Estat. També preveu una assistència ràpida als ramaders per estudiar els sistemes de prevenció i compensació dels danys que el llop pugui produir. L’arribada d’algun llop a la serra de Madres i Carlit, a França, i la importància d’aquest fet, motiva la coordinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb els tècnics francesos, celebrant-se reunions de forma regular. Al mateix temps, alguns tècnics del Departament i guardes de reserva de fauna s’han desplaçat a Castella-Lleó i a França, per tal d’iniciar un aprenentatge suficient i una formació específica en la detecció de rastres d’aquesta espècie.

3  

Imatges

Fotografia d'un llop del Apenins italians. Autor G. Boscagli

Fotografia d'un llop del Apenins italians. Autor G. Boscagli 31

Llop. Autor A Petretti

Llop. Autor A Petretti 73

Llop. Autor R. Morelli

Llop. Autor R. Morelli 57

1  

Fitxers adjunts

Mapa de poblacions de llop més properesi l'itinerari seguit pel llop del Cadí-Moixeró

Mapa de poblacions de llop més properesi l'itinerari seguit pel llop del Cadí-Moixeró
DOC | 10