- El projecte, que repara la història i restitueix la dignitat de la sala més noble del Palau, s’ha culminat en setze mesos
- L’objectiu ha estat recuperar al màxim l’estat renaixentista original del Saló ideat pel mestre Pere Blai, tant en la forma com en els materials
El Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat recuperarà aquesta setmana part del seu aspecte original, un cop ha culminat el procés de retirada de la decoració pictòrica que s’hi va afegir en temps de la dictadura de Primo de Rivera, durant els anys 1926 i 1927.
Els treballs, que van iniciar-se el 2 de maig de 2023 han culminat en 16 mesos, en els quals els tècnics i restauradors han extret les pintures a l’oli sobre tela situades als paraments i a una part del sostre del Saló. Es tractava de 24 pintures de gran format ubicades a les parets laterals i 45 obres de format inferior ubicades a les voltes del sostre, que suposaven, aproximadament, un total de 860 m2 de superfície de pintura.
El projecte d’adequació s’ha basat en recuperar, fins on ha estat possible, l’arquitectura del mestre Pere Blai i el seu estat renaixentista original, tant en la forma com en els materials. Per això, un cop retirades les pintures de la dictadura, s’han prioritzat les tasques de neteja, consolidació i recuperació de l’estuc de calç original renaixentista i la restauració de la policromia renaixentista apareguda als arcs del sostre. Una actuació que ha permès recuperar l’amplitud, lluminositat i lleugeresa perdudes amb les intervencions fetes al llarg dels anys.
L’acabat arquitectònic dels paraments s’ha proposat realitzar igual que l’acabat del sostre, de manera que també s’ha recuperat l’estuc original renaixentista. Pel que fa a les faixes perimetrals entre capitells (fris) que el projecte original restituïa amb fusta, com que se sap que van existir des del 1600 fins al 1926 s’ha decidit restaurar-les tal i com eren en origen, és a dir restituir-les amb obra i acabat d’estuc de calç i sorra. Pel que fa al sòcol, es proposa restituir-lo de pedra, tal i com estava.
Pel que fa als paraments on hi havia hagut pintures murals de Joaquim Torres i García, que van ser arrencades el 1966, s’hi han trobat les incisions amb restes de pintura que va fer l’artista a la capa de preparació del fresc. Aquestes línies incises al morter de calç corresponen al traçat dels dibuixos per situar la composició de les escenes i es poden veure en quatre dels paraments situats a la crugia de l’entrada del Saló des de la galeria gòtica. A més, s’ha recuperat la decoració al fresc de Torres i García, a la volta de canó dels peus del saló, que havia quedat tapada per la pintura de 1926-27.
A la zona de la capçalera del Saló hi ha ara quatre finestres visibles des de la façana principal que havien estat tapiades just abans de col·locar les teles dels anys 1926-27. Un cop es va constatar que originalment aquestes finestres estaven obertes cap a l’interior del Saló de Sant Jordi, es va decidir recuperar-les.
Cal destacar que el 1932, quan el president Josep Tarradellas era conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, ja va iniciar la retirada d’algunes de les pintures nacionalcatòliques del Saló de Sant Jordi amb l’objectiu de restituir el Palau i deixar-lo tal com era abans de la dictadura de Primo de Rivera. Però amb l’inici de la Guerra Civil l’any 1936, aquest procés de restitució va quedar aturat i les pintures que s’havien extret es van tornat a col·locar on eren.
El projecte de restauració
La decisió de treure les pintures del Saló es va prendre el 2019 per acord de la Comissió per a l’Estudi de la Decoració Pictòrica del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, creada i presidida pel president Quim Torra i Pla.
La vintena d’experts que la van conformar assenyalaven que la decoració pictòrica es podien retirar perquè no es tractava d’una pintura artística, sinó de pintures que representaven un relat històric altament connotat per continguts polítics i ideològics, de caràcter integrista, autoritari i antidemocràtic i que el seu contingut no s’adequava al Saló de Sant Jordi. Els actuals murals del Saló tenien un fort caràcter bèl·lic i incloïen escenes de batalles del Bruc, Lepant i Navas de Tolosa, així com l’arribada de Colom a Barcelona davant els Reis Catòlics. Els experts també van constatar la necessitat de recuperar l’espai renaixentista de Pere Blai i la retirada de les pintures el qüestió també es considera un gest de reparació i reconeixença envers l’obra de Torres-García.
En arribar a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès va entomar i prioritzar aquest projecte, finalitzant els tràmits administratius i requisits tècnics necessaris i començant formalment els treballs.
Inicialment, es va redactar un projecte executiu d’adequació provisional de l’espai que preveia, en funció de la informació disponible en aquell moment, retirar les pintures i fer un revestiment dels paraments verticals que recuperés la imatge i l’esperit renaixentista. Un cop iniciades les obres, però, es va veure la necessitat de reconduir l’actuació, ja que les operacions de recerca que es van iniciar van evidenciar la viabilitat i la importància de recuperar els elements decoratius i els materials (pintures i revestiments) originals de l’espai.
El projecte que finalment s’ha executat ha estat redactat i dirigit per personal tècnic de la Generalitat de Catalunya, que en tot moment ha vetllat per garantir els criteris de conservació i restauració de l’espai necessaris. Les actuacions dutes a terme han inclòs: prospeccions en paraments i sostres; retirada i conservació de les pintures sobre tela; adequació, transport i emmagatzematge de les pintures retirades; tractament d’estabilització de la pintura dels arcs i estucs del sostre; conservació i restauració dels elements de pedra vista; reobertura de les quatre finestres tapiades; estudi estructural i recuperació dels tensors metàl·lics a les bases dels arcs; reconstrucció de la faixa perimetral a l’alçada dels capitells; retirada de la làmpada central que penjava de la cúpula i estudi i renovació del sistema d’il·luminació general i específic per les pintures.
Tal i com es va acordar, i per tal de preservar la integritat de les pintures, les teles estan emmagatzemades en una de les reserves de la Col·lecció Nacional, amb les màximes garanties tècniques per assegurar-ne la seva conservació. Les pintures han quedat enrotllades en 47 corrons de llargada diversa (entre 3m i 4,30m) que s’han instal·lat en 10 carros que permeten d’accedir-hi en cas necessari. Prèviament, s’han netejat superficialment, s’han fixat i s’han fotografiat exhaustivament.
El darrer trasllat a la reserva es va fer el 17 de gener de 2024, exceptuant la pintura dedicada a La Batalla del Bruc, obra de Juli Borrell, que es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya on es treballa en la fixació de la capa pictòrica abans d’enrotllar-la i emmagatzemar-la.
Decoració renaixentista
Les prospeccions exhaustives fetes per l’equip de conservadors-restauradors per descobrir restes de la decoració original van resultar molt exitoses. Van mostrar l’interès històrico-artístic de la decoració renaixentista, però també l’extensió de la mateixa que s’anava descobrint sota la pintura del 1926-27.
Es tracta d’una policromia al tremp que es concentra als intradossos de la majoria d’arcs i que és coetània a la construcció de l’espai, de manera que Pere Blai devia aprovar el programa ornamental, si és que no en va ser l’impulsor. Tot i que els treballs constructius es van iniciar el 1597, des del 1607 ja es treballava en la decoració de la nova capella i, com a màxim, es devia prolongar uns anys més.
La decoració correspon a un repertori que s’anomena “grutesc” i que els artistes italians d’època renaixentista van recuperar de l’Antiguitat romana, copiant motius ornamentals de les runes de monuments com la Domus Àurea o el palau imperial de Neró. Atès que s’hi accedia per grutes, «grotte», aquesta decoració va ser batejada «grottesca» o, en plural, «grottesche». Va tenir un èxit enorme, primer a Itàlia i després a la resta del continent. Per tant, a inicis del segle XVII, quan s’està treballant en la construcció del saló de Sant Jordi, es tracta d’un tipus de decoració ben implantada i que seguia vigent perquè els artistes en renovaven els motius.
A Catalunya els primers exemples es remunten a l’inici del segle XVI, tant en arquitectura com en arts figuratives, però el del Saló de Sant Jordi és l’únic cicle amb un desplegament considerable de pintura mural a les arcades d’una capella monumental. Segons la documentació, els pintors Jaume Bazin i Jaume Galí van executar gran part d’aquesta decoració que també cobria els pilars de pedra de la qual només n’han quedat algunes ombres.
A la nau central, els motius dels intradossos són únicament de tipus vegetal estilitzats, amb una composició simètrica i formes de roleus, mentre que a les naus laterals hi han aparegut rostres variats i torsos entre els les decoracions vegetals. En tots els casos estan emmarcats per faixes daurades i fins perfils negres que formen rectangles i quadrats o que simplement contornegen l’arc.
Resum històric
1596-1616. El president de la Generalitat, Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, encomana a Pere Blai l’ampliació de la casa gòtica cap al costat de Sant Jaume. Es volia construir una nova capella de Sant Jordi més gran i obrir l’edifici cap a la banda de la Casa de la Ciutat. Se’n conserva l’espai integral amb les façanes, el paviment, els pilars i les voltes, molt singulars.
1714-1836. La Generalitat és suprimida i la Reial Audiència Borbònica ocupa el Palau. L’any 1716 encén una foguera al mig del Saló per cremar tots els privilegis i títols honorífics. El Saló de Sant Jordi passa a ser ocupat pel regent de l’Audiència, que hi ubica les seves dependències del 1762 al 1862. Tot el conjunt pateix una degradació notable i s’hi instal·len envans i balcons per convertir-lo en habitatge.
1836-1908. El 1836, el Palau passa a acollir la seu de la Diputació Provincial de Barcelona, que s’ubica a la part renaixentista i comparteix l’edifici amb la Reial Audiència fins al 1908, quan es trasllada al nou Palau de Justícia. El 1862 es desmunta l’habitatge del regent de l’Audiència i es comença una tímida dignificació del Saló. A partir del 1862, l’espai es destina a museu i a la prosaica talla de quintos. Als despatxos laterals s’hi ubica la sala de sessions de la Diputació.
1908-1924. Enric Prat de la Riba i Josep M. Puig i Cadafalch emprenen unes ambicioses obres generals de recuperació i dignificació de tot el Palau de la Generalitat. L’any 1913, Prat de la Riba encomana al pintor Joaquim Torres i García la nova decoració del Saló de Sant Jordi, amb la idea d’ennoblir-lo amb frescos noucentistes. Torres i García planteja uns murals al·legòrics que evoquen l’esperit del poble català, en els quals es recullen les experiències de l’ànima i de la vida d’un poble. L’obra queda inacabada l’any 1918, amb la mort de Prat de la Riba (els murals es van extreure del mur i es poden veure a la Sala Torres i García d’aquest mateix Palau).
1924-1931. En temps de la dictadura de Primo de Rivera, el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, va acabar la restauració del Saló i el va revestir tot d’un repertori formal anacrònic i reaccionari. En aquesta línia cultural, entre el 1926 i el 1927, es van executar unes pintures fetes sobre teles sobreposades als frescs de Torres i García.
1931-2019. Durant aquests anys es manté l’aspecte general del Saló, amb alguna modificació concreta:
- El 1932, el Govern de la Generalitat de Catalunya inicia la retirada d’algunes de les pintures nacionalcatòliques del Saló de Sant Jordi amb l’objectiu de restituir el Palau i deixar-lo tal com era abans de la dictadura de Primo de Rivera. Amb l’inici de la Guerra Civil l’any 1936, aquest procés de restitució queda aturat i es tornen a col·locar les pintures ja extretes.
- El 1952 s’hi va posar una placa commemorativa i un bust del general Franco.
- Del 1966 al 1971 es van extreure i traslladar les pintures de Torres i García.
- El 1987 es van tapar uns textos que il·lustraven els peus de les pintures primoriveristes i la base de la cúpula.
5
Imatges
