{"name":"2024/08/01/10/10/d5ffd2b8-5b3a-4293-b351-09c74cc6de9c.JPG","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":"133448"}

El Govern ha aprovat concedir 2,1 M€ en ajuts als municipis pesquers catalans per promoure l’Economia Blava sostenible mitjançant 137 projectes de cooperació local que generaran una inversió total de 3,4 M€.

L’import concedit aquest any 2024, procedent del Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura, és el doble del pressupost de l’any anterior, i permetrà tirar endavant 77 projectes més respecte de l’any passat. A més, aquest increment ha permès implementar els projectes a la totalitat del litoral català, ja que en la convocatòria d’enguany han participat les iniciatives de cinc grups d’acció local pesquers (GALP), organitzacions necessàries per poder optar a aquestes ajuts: la de Girona i Mar de l’Ebre, que ja existien, i 3 de noves, la de la Costa Brava Sud i Maresme, la de la Costa Central i la de la Costa Daurada, que s’han organitzat enguany per primer cop.

Així, la distribució d’aquests ajuts entre els cinc grups d’acció local pesquer existents a Catalunya és la següent:

Aquesta és la primera de les convocatòries, d’un total de 5, que s’aniran fent en els pròxims anys i que sumen un import total de 12,5 milions d’euros, xifra que dobla la del període anterior.

Una oportunitat per al territori

Una de les iniciatives de cooperació subvencionades en aquest període són les jornades d’intercanvi d’experiències entre pescadors francesos i catalans per millorar la comercialització de la tonyina vermella. Els tallers tindran lloc el pròxim mes d’octubre a les confraries de pescadors de l’Ametlla de Mar, Vilanova i la Geltrú i Sant Feliu de Guíxols.

Destaca també la posada en marxa als municipis de Vilanova i la Geltrú, Cambrils i Arenys de Mar d’una Gastromòbil i un Showcooking en femení, dos projectes on les protagonistes són les dones, i on el públic podrà degustar les seves receptes a base de peix de proximitat.

A Palamós, es durà a terme el projecte Peix local a l’hospital, que consistirà en un canal de compra de peix per al personal de l’hospital mitjançant una aplicació digital per a la gestió de les comandes i uns punts de recollida en l’hospital mateix que consisteixen en unes guixetes. Per fomentar la pesca a través de l’art urbà, se subvencionarà la pintura d’un mural a la façana de la Confraria de Sant Feliu de Guíxols. A més, se subvencionarà la retolació de les confraries amb xarxes reciclades, l’elaboració d’un receptari de llobarro elaborat pels cuiners i cuineres del municipi de Roses o les accions per a la creació de la marca Escamarlà de Llançà, totes iniciatives dels municipis de la Costa Brava.

A les Terres de l’Ebre, Amposta proposa un projecte de promoció de la pesca local i potenciació dels peixos menys nobles. Per a això, adquirirà una taula per a demostracions, una nevera de maduració per a peix i l’obertura a la cuina en vidre. A més, s’adquiriran boies per a la senyalització perimetral del polígon de muscleres a Deltebre i s’invertirà en la modernització d’instal·lacions per al cultiu de microalgues a la Ràpita i en un projecte per netejar de microplàstics els límits de les salines a la badia dels Alfacs.

Algunes de les propostes dels pobles de la Costa Brava sud passen per un projecte de Land Art que consistirà en un mural al port de Blanes sobre la història de la pesca, un punt verd construït amb plàstics reciclats també a Blanes i un festival de la pesca, Maresmar 2024, que es farà a Arenys de Mar.

A la Costa Central, Barcelona durà a terme un projecte per promoure la vela inclusiva i vela adaptada; Badalona invertirà l’ajut a preservar la cultura i el patrimoni pesquer replicant el bot auxiliar del vaixell Maria Assumpta, de 1858. Una altra proposta d’aquesta zona és la revalorització de l'alatxa (Sardinella aurita), una espècie d’interès emergent. Els estudis que es facin sobre aquest peix s’explicaran al sector pesquer mitjançant dues jornades a les llotges de Barcelona i Vilanova. Per la seva part, el municipi de Sitges farà un documental per fomentar el relleu generacional pesquer.

Finalment, en els municipis de la Costa Daurada, la publicació Camins, una revista del patrimoni cultural de Cambrils, dedicarà un número al paper de les dones a la comunitat pesquera. Torredambarra contractarà biòlegs per dur a terme el marcatge d’espècies de rellevància pesquera i poder-ne fer seguiment per millorar la seva gestió. Vilanova i la Geltrú invertirà en la compra d’un llagut català a rem per a la pràctica esportiva i social integradora i Tarragona obrirà un espai de degustació de peix al Mercat Central.

Els 137 projectes seleccionats compleixen els criteris territorials (municipis, superfície d’aplicació de la proposta), sectorials (activitat pesquera, aqüícola, Economia Blava), socials (densitat de població, atur i renda familiar) i ambientals (superfície de zones PEIN al territori) requerits i s’ha donat prioritat a la presència de dones de la mar en el territori dels projectes proposats.

També s’ha tingut en compte que les activitats presentades contribueixin als objectius estratègics del Fons Europeu Marítim i de la Pesca i l’Aqüicultura, a implementar l’estratègia De la granja a taula, a desenvolupar l’Economia Blava, a mitigar el canvi climàtic i a fomentar el patrimoni cultural, social i ambiental, i si preveuen actuacions de cooperació.

L’abast territorial dels grups d’acció local pesquers

Per primer cop, els grups d’acció local pesquers donen cobertura a tot ellitoral català. Així, trobem que l'àmbit territorial del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava abasta els municipis pesquers de Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit, amb una superfície de 254 km². Les comarques del Baix Empordà i l’Alt Empordà que integren el GALP tenen una densitat de 136 habitants per km².

Pel que fa el Grup d’Acció Local Pesquer del Mar de l’Ebre, abasta els municipis pesquers de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, les Cases d’Alcanar, Amposta, la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja, amb una superfície de 510 km². Les comarques del Baix Ebre i el Montsià que integren el GALP són poc poblades: tenen una densitat de 85 habitants per km².

El Grup d’Acció Local Pesquer de laCosta Brava Sud i Maresme abasta els municipis pesquers d’Arenys de Mar, Calella de Mar, Malgrat de Mar, el Masnou, Mataró, Montgat, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, amb una superfície de 176 km². Les comarques del Maresme i la Selva que integren el GALP tenen una densitat de 456 habitants per km².

S’ha creat també el Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Central, que abasta els municipis pesquers de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Badalona i Barcelona, amb una superfície de 200 km². Les comarques del Garraf i el Barcelonès que integren aquest grup són altament poblades, tenen una densitat de 7.357 habitants per km².

Finalment, l'àmbit territorial del Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Daurada abasta els municipis pesquers de Cambrils, Tarragona, Torredembarra i Calafell, amb una superfície de 122 km². Les comarques del Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès que integren el GALP tenen una densitat de 433 habitants per km².