Aquesta documentació inclou tant els documents heretats dels serveis perifèrics de l’Estat en matèria d’Arquitectura, d’Urbanisme, de Carreteres i de Ports i Transports, com la documentació que ha generat Política Territorial des de la reinstauració de la Generalitat. L’arxiu consta de milers de documents, però la falta de catalogació és la causa que no se sàpiga amb exactitud l’abast i el contingut de la documentació.

L’objectiu del conveni és, doncs, catalogar els documents d’acord a les normes internacionals de descripció, classificar els documents d’acord al quadre de classificació del Departament, aplicar els criteris d’avaluació i tria dels documents segons indica la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria de la Documentació i, finalment, transferir els documents als corresponents arxius històrics (Arxiu Nacional de Catalunya, arxius històrics provincials, arxius comarcals i els arxius centrals administratius de les diferents demarcacions territorials). Es preveu que el procés de catalogació duri tres anys.

Documentació històrica

Cal tenir en compte que la documentació existent té interès per la investigació històrica perquè reflecteix l’evolució de les tècniques constructives, la planificació del territori i les polítiques socials al llarg dels darrers cent cinquanta anys de la història de Catalunya en les matèries que són competència del departament de Política Territorial i Obres Públiques. Per exemple, l’arxiu té com a document més antic un projecte de la xarxa de carreteres de la província de Barcelona de 1852.

La documentació també és rellevant perquè forma part del patrimoni documental de Catalunya. Els documents anteriors  a l’1 de gener de 1940 es consideren de conservació permanent pel seu valor històric i per la seva importància com a documentació administrativa.