El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, acompanyat pel director general de Boscos i Biodiversitat, Pere Maluquer, ha presentat aquest matí el Projecte de Parc Natural de l’Alt Pirineu, que està previst que es publiqui properament al DOGC.

El parc és un model de territori, que comença amb la declaració formal de l’espai protegit i que es va desplegant progressivament amb la constitució dels òrgans de govern, la planificació detallada i el programa d’inversions, fins a la gestió activa capaç d’integrar interessos i polítiques sectorials per tal de vertebrar un model de sostenibilitat. El Parc Natural de l’Alt Pirineu seguirà aquest procés, i formarà part d’un nucli d’alta qualitat ambiental, juntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, rellevant en el context europeu. Serà el novè Parc Natural que gestiona la Generalitat de Catalunya, basant-se en equips tècnics de gestió en el propi territori, òrgans rectors amb una àmplia representació de les administracions i la societat civil local, uns recursos econòmics descentralitzats, una infrastructura d’equipaments i serveis per atendre les múltiples demandes i un important component pedagògic i de recerca.

Segons el conseller Espadaler, “els Parcs Naturals han demostrat que són bons models de gestió i desenvolupament global del territori, i per això són un dels principals eixos de la política ambiental. El Parc Natural de l’Alt Pirineu potenciarà la protecció dels recursos del territori i alhora el desenvolupament econòmic i social”.

Fruit de tot el procés de maduració del projecte, conjuntament amb els ajuntaments, pedanies, entitats i sectors diversos de la zona, representants dels quals han assistit aquest matí a la presentació, s’ha elaborat el projecte de Decret de declaració del Parc Natural i la memòria que l’acompanya. El Decret, instrument jurídic de declaració, defineix els límits del Parc, i la Memòria descriu les principals línies, directrius i criteris d’actuació i de gestió que hauran d’orientar la seva existència. El projecte declara el Parc Natural en l’àmbit de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, que inclou els termes municipals de Lladorre, Alins, Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, Soriguera, Sort, Rialp, Llavorsí, Farrera, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Tírvia, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu i Alt Àneu. En total, ocuparà més de 67.000 hectàrees de superfície.

La documentació necessària per a la declaració ja ha estat tramesa a tots els municipis i consells comarcals afectats i es sotmetrà, a partir de dilluns vinent, a un període d’informació pública de dos mesos de durada i a audiència dels ens locals. També es sol·licitaran els informes preceptius establerts per la legislació. Un cop acabat el procés, i fetes les modificacions, si s’escauen, el Govern de la Generalitat declararà finalment el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Documentació per a la informació pública

Els documents exposats a informació pública són:

 Projecte de Decret de creació,

 Memòria del projecte del Parc Natural,

 Cartografia complementària,

Com a continuació de la línia encetada de participació local i facilitació de la informació, s’editarà un tríptic de difusió a aquest procés formal on es descriuen els objectius i les principals directius de gestió del parc.

També, i seguint la línia de difusió pública de Medi Ambient, es pot consultar tota aquesta informació a la pàgina web.

El Decret

El projecte de Decret estableix bàsicament:

 els límits territorials del parc natural amb corresponent descripció i cartografia;

 La regulació vigent de determinades activitats: urbanístiques, circulació motoritzada, activitats cinegètiques i piscícoles;

 els instruments mitjançant els quals es realitzarà la seva ordenació i la planificació de l’ús i la gestió: Pla especial del medi natural i del paisatge i Pla rector d’ús i gestió;

 els òrgans de gestió amb la Junta Rectora, on, entre d’altres hi seran representats tots els ajuntaments, el Consell de Cooperació, òrgan consultiu de les entitats, sectors i associacions professionals de la zona, i l’equip de gestió del Parc;

 el règim de finançament;

 a les disposicions addicionals es tracten alguns aspectes específics com són el suport a l’activitat ramadera, o un programa de desenvolupament local sostenible de la Vallferrera, entre d’altres.

La Memòria

Entre els principals apartats i aspectes que tracta la memòria destaquen:

 La definició d’àrees d’especial interès. Es descriuen les principals àrees i elements d’interès des del punt de vista de la gea, la flora, la fauna, el paisatge i el patrimoni cultural. Destaca la presència de zones de gran interès geològic, particularment elements d’interès geomorfològic, amb nombroses formes d’erosió i deposició glacial com a testimonis de l’activitat glacial quaternària, i elements d’interès hidrològic i hidrogeològic per l’alt grau de naturalitat i bon estat de conservació d’aquests sistemes. Pel que es refereix a la vegetació i a la flora, es localitza un nombre significatiu d’espècies de flora d’especial singularitat i interès, nou d’elles declarades com a estrictament protegides. Pràcticament tots els tipus d’hàbitats existents tenen el caràcter d’hàbitats d’interès comunitari, d’acord amb la Directiva 92/43/CEE, alguns d’ells considerats com a prioritaris. De la gran importància faunística de l’àmbit objecte de l’avantprojecte n’és un reflex l’alt nombre d’espècies d’interès de la fauna vertebrada, algunes en situació d’amenaça o vulnerabilitat com la perdiu blanca, el gall fer, el mussol pirinenc, el trencalòs, la llúdriga, l’almesquera, el tritó pirinenc, la sargantana pirinenca. Destaca la presència de nombrosos elements del patrimoni cultural, arquitectònic, arqueològic i monuments històrics, on l’art romànic és el més significatiu, especialment les nombroses mostres de béns artístics religiosos. Les activitats tradicionals lligades al sector primari son les que han fet possible l’existència, pervivència i conservació de gran part dels valors ecològics i paisatgístics que motiven la creació del Parc, així no es poden deslligar ni destriar els valors culturals, i econòmics, dels valors naturals. Com a àrees d’especial interès paisatgístic per la seva elevada diversitat i harmonia o amb singularitats concretes destaquen les àrees de Bonavé, Airoto-Arreu, Noarre, Boavi, Virós, Burg i Santa Magdalena.

 La delimitació. L’àmbit del Parc comprèn per una banda els espais del PEIN l’Alt Àneu, Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós i la Vall de Santa Magdalena, que conformen la major part de l’àmbit del Parc. També inclou la totalitat de l’espai “Alt Pallars” pel que fa a Natura 2000, i a més a més s’han incorporat a la proposta molts dels territoris proposats pels municipis, i entitats municipals descentralitzades, durant el procés de consultes previ a la redacció d’aquesta memòria. Aquestes propostes han consistit principalment en terrenys comunals.

 Àmbits d’ordenació i gestió. Les principals línies de gestió seran la ramaderia; la gestió forestal; la caça i la pesca continental; la conservació de la biodiversitat i del patrimoni cultural; i l’accés al parc. Els equipaments i l’ús públic Es crearà i potenciarà una Xarxa d’Equipaments i Centres d’Interpretació Temàtics. Aquesta Xarxa ha de garantir al visitant i a la població local el coneixement dels serveis que el Parc ofereix, la informació sobre els elements de més interès i les normes bàsiques que cal respectar per a la protecció dels valors naturals i culturals. Els Centres d’Interpretació Temàtics seran una peça clau d’aquesta Xarxa, ja que informaran i donaran a conèixer els principals valors naturals i culturals del Parc, així com les seves principals línies de gestió. A més, seran llocs preferents des d’on iniciar les visites i els itineraris. Per una banda, els equipaments, sobretot el Centres d’Interpretació Temàtics, seran llocs de referència per al visitant, amb vocació pedagògica i de difusió, sobre els elements que caracteritzen el territori: l’aigua, els boscos, la ramaderia l’excursionisme, la biodiversitat, etc. Per una altra banda, des d’un centre d’interpretació o equipament concret es podrà obtenir informació sobre la resta de la Xarxa, aspecte imprescindible en un parc que abasta un territori tan gran.