La Filmoteca de Catalunya acull a partir del pròxim dilluns, 21 d’abril, i fins al dia 11 de maig, el cicle El cinema de Terenci Moix, format per alguns dels llargmetratges que més van influir la infantesa i la joventut de l’escriptor. Es tracta de 17 títols que el mateix Moix va escollir i programar abans de morir, el 2 d’abril passat.

Les projeccions del cicle, organitzat amb la col·laboració de l’Escola Superior de Cinema i Àudiovisuals de Catalunya (ESCAC), tindran lloc al cinema Aquitània, seu de la Filmoteca a Barcelona (Avinguda Sarrià, 33). Començaran el pròxim dilluns, 21 d’abril, amb el títol Der Tiger von Eschnapur (1959), de Fritz Lang, i clouran amb la projecció, l’11 de maig, de Sinuhé, l’egipci (1954), de Michael Curtiz.

El cinema de Terenci Moix inclou les temàtiques i els actors predilectes de Terenci Moix. Entre la selecció destaquen tres films del director indi Satyajit Ray (Calcuta, 1921-1992): La cançó del camí (1955), L’invicte (1956) i El món d’Apu (1959). El cicle també inclou un film de l’actor Sal Mineo, La història de Gene Krupa (1959), dirigit per Don Weis, i Las 1001 noches, amb la interpretació de l’actriu Maria Montez.

Taula rodona

En el marc del cicle, la Filmoteca també ha organitzat una taula rodona sobre Terenci Moix i la influència del cinema en la seva literatura, que tindrà lloc el 23 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, al cinema Aquitània. Els alumnes de l’ESCAC decoraran la sala amb elements característics dels cinemes del barri del Raval de la Barcelona dels anys 40 i 50, que Moix sovintejava.

En la taula rodona intervindran la germana de l’escriptor, Anna Maria Moix; el poeta Pere Gimferrer; la directora Rosa Vergés; l’especialista en història del cinema, Romà Gubern, i el director de l’ESCAC, Josep Maixenchs.

Apunts biogràfics

Nascut a Barcelona el 1942, Terenci Moix es va donar a conèixer com a escriptor amb La torre dels vicis capitals (1968), amb la qual va guanyar el premi Víctor Català. Dos anys després va publicar El día que va morir Marilyn i el 1972, Siro o la increada consciència de la raça, amb les quals va obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or. L’any 1986 va guanyar el premi Planeta per l’obra No digas que fue un sueño i el 1992, el premi Ramon Llull i el Lletra d’Or amb El sexe dels àngels. L’any 2002 va publicar El arpista ciego, amb la qual va ser guardonat amb el premi Fundació José Manuel Lara de Novel·la. També és autor de la col·lecció sobre història del cinema Mis inmortales del cine. Hollywood años 50 (2001), Mis inmortales del cine, años 30 (1996), i Mis inmortales del cine. Hollywood, años 40 (1996).

Barcelona, 14 d’abril de 2003

Més informació a: http://cultura.gencat.net/filmo/index.htm