El 94,48% dels residents a Catalunya entén el català, segons les dades del cens lingüístic de l’any 2001. El percentatge del 2001 és lleugerament inferior al de l’últim cens, realitzat el 1996, que era del 94,97%, malgrat el fort increment de la immigració que ha tingut lloc en el curs de l’últim quinquenni, però especialment a partir de l’any 2000. El cens del 2001 també revela que el 74,5% dels residents a Catalunya sap parlar el català, el 74,36% el sap llegir i el 49,77% el sap escriure.

 El cens lingüístic de Catalunya ha estat presentat avui en roda de premsa pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, acompanyat del director de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Jordi Oliveres, i del director general de Política Lingüística, Jordi Roigé. Les dades del cens lingüístic del 2001 han estat elaborades a partir dels resultats referits a la població de 2 i més anys, amb un total de 6.215.281 censats, amb desglossaments per grups d’edat, per procedències, per comarques i per municipis.

Creixement demogràfic

El creixement total de la població de 2 i més anys entre el 1996 i el 2001 ha estat de 230.947 persones, de les quals 206.829 són de nacionalitat estrangera, és a dir, gairebé el 90% del creixement demogràfic de Catalunya del quinquenni. Les persones de nacionalitat estrangera s’han triplicat en aquest període, passant de ser 96.275 l’any 1996 a 303.104 el 2001.

Malgrat aquest fort increment migratori, els percentatges de coneixement de català s’han mantingut pel que fa a la població que l’entén i el parla, amb lleugeres baixades, i han crescut els referits als que el saben llegir i escriure. Així, si l’any 1996, en què es va elaborar l’anterior cens lingüístic, el percentatge de persones que llegien i escrivien el català eren el 72,35% i el 45,84% respectivament, l’any 2001 aquestes dades van arribar al 74,36% i al 49,77%. Aquestes dues habilitats lingüístiques, més vinculades a l’alfabetització i l’escolarització de la població, són les que han experimentat un creixement més important tant en termes absoluts com relatius.

L’anàlisi dels resultats del 2001 respecte als del 1996 i als del cens realitzat el 1991 permet constatar que en aquests deu anys hi ha 294.000 persones més que entenen el català, 564.000 més que el saben parlar, 602.000 més que el saben llegir i 717.000 més que el saben escriure. En termes relatius, es constaten els increments de les habilitats vinculades a l’escolarització, així com un lleuger descens de la comprensió del català degut al fort increment de la immigració.

 Les dades sobre el coneixement del català revelen que els residents a Catalunya amb nacionalitat espanyola registren increments en totes les habilitats lingüístiques amb un avenç significatiu en les associades a l’escolarització. Pel que fa als residents a Catalunya d’origen estranger, han incrementat els nivells de coneixement del català en nivells absoluts, però disminueixen en termes relatius degut als recents fluxos migratoris. Així, si el nombre d’estrangers residents a Catalunya que entenen el català s’ha incrementat en 113.525 persones en el quinquenni 1996-2001, en termes relatius ha passat del 74% al 60,9%.

L’edat també és una variable especialment significativa pel que fa a l’anàlisi del coneixement del català, tant si es considera el conjunt dels residents a Catalunya com si s’avalua en funció de la nacionalitat. Els nivells màxims de coneixement del català es donen en les generacions més joves i especialment pels grups d’edat compresos entre els 10 i els 29 anys, que són els que han rebut de ple els efectes de l’escolarització en català.

Coneixement en el territori

Pel que fa a l’evolució del coneixement del català per àmbits territorials, en aquests cinc anys s’han reduït les diferències entre les comarques de Catalunya. Destaca l’evolució de comarques de l’àmbit metropolità com el Baix Llobregat i els Vallès Occidental, que tenien alguns dels nivells més baixos de coneixement l’any 1996 i que han experimentat increments importants especialment en la comprensió, el saber parlar i el saber llegir.

 Un altre tret destacable és que en algunes comarques amb un volum petit de població que partien de nivells molt alts de coneixement del català, l’arribada de col·lectius de població estrangera ha originat sovint desplaçaments a la baixa en els valors comarcals. És el cas d’Osona, on s’ha passat d’uns nivells del 97,75% de persones que entenien el català el 1996 al 96,23% del 2001 i del 89,13% que el sabien parlar al 86,08% en el mateix període.

 Els nivells de comprensió de la llengua catalana se situen clarament per sobre del 90% a totes les comarques catalanes. Trenta-una de les quaranta-una comarques tenen nivells que superen el 95%. Pel que fa al saber parlar, només cinc comarques se situen per sota de la mitjana catalana (74,50%): Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Penedès i Tarragonès.

 En relació a les habilitats més vinculades a l’escolarització, totes les comarques han registrat increments en la proporció de població que sap llegir el català. El Priorat, amb el 90,32%, és la comarca amb un nivell més alt. Quant a la població que sap escriure català, l’any 2001, trenta-sis comarques superen el 50%. La Conca de Barberà (68,95%) i el Priorat (68,17%) són les comarques amb proporcions més elevades de població que sap escriure el català.

Conjunt de mesures

Davant la incidència de la immigració en les dades sobre coneixement del català, la política lingüística de la Generalitat s’ha centrat, especialment durant aquest últim any, en promoure la integració lingüística dels nouvinguts amb la implicació de tota la societat.

El passat 4 de febrer, el Govern va aprovar un conjunt de mesures per impulsar l’ús social del català, entre les quals s’inclou el programa Voluntaris per la llengua, que compta ja amb 700 catalanoparlants disposats a dedicar un mínim de deu hores a conversar amb nouvinguts inscrits en els cursos inicials de català. Al programa ja s’han adherit 119 entitats.

 Les mesures aprovades pel Govern inclouen també la gratuïtat dels cursos de nivell bàsic de català que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) qualsevol que sigui el país d’origen dels alumnes. Els cursos inicial i bàsic 1 són de matrícula gratuïta des del febrer i els bàsics 2 i 3, des d’aquest mes de setembre. A més, per tal de poder atendre la creixent demanda d’estrangers per inscriure’s als cursos de català, la Generalitat ha incrementat enguany en un 40% els cursos de català respecte a l’any passat.

El conjunt de mesures aprovat pel Govern el 4 de febrer també inclou la campanya de comunicació Tu ets mestre, adreçada als catalanoparlants i que té per objecte divulgar el fet que a Catalunya hi ha persones immigrades o estrangeres que aprenen el català i que cal facilitar el seu esforç i fer-lo útil parlant-hi en català.

A més, el mes de juny, la Generalitat i una dotzena d’organitzacions empresarials i sindicals van signar l’acord per iniciar el programa sectorial En català, tu hi guanyes, que té per objectiu implicar els empresaris i els treballadors en l’ús del català en les feines d’atenció al públic al comerç i l’hoteleria. A banda d’aquestes mesures en l’àmbit de la immigració, el Govern ha aprovat actuacions per promoure l’ús social del català en els àmbits socioeconòmic i de les noves tecnologies, entre d’altres.

Barcelona, 16 de setembre de 2003

Més informació a: www.idescat.net