- El cap de l’Executiu ha lliurat una carta personalitzada a cadascun dels membres del nou Govern
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert aquest matí la jornada de treball que el Govern celebra a Poblet avui i demà, i ha fet arribar una carta d’objectius de legislatura personalitzada a tots els membres de l’Executiu.
A continuació es detalla un fragment de l’encàrrec per a cada conseller i consellera que els ha fet el cap de l’Executiu:
Albert Dalmau, conseller de la Presidència
El president li confia l’estratègia de modernització organitzativa i tecnològica del sector públic en el marc de la Tercera Transformació de Catalunya, “situant la ciutadania al centre dels serveis públics, simplificant la seva relació amb les administracions i reforçant la percepció del sector públic com a motor del benestar social i el creixement econòmic”. També li demana una agenda de diàleg amb tot el territori, amb especial atenció als municipis i a l’Aran.
Alícia Romero, consellera d'Economia i Finances
El cap de l'Executiu li demana que treballi per fer possible que Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya i desenvolupi "el paper motor" que històricament ha jugat a Europa, i que apliqui "una gestió àgil, eficient i orientada a resultats" que contribueixin a "modernitzar la nostra economia, impulsar el teixit productiu i uns serveis de primera qualitat".
Núria Parlon, consellera d'Interior i Seguretat Pública
El president Illa demana a la consellera que exerceixi totes les responsabilitats amb la màxima sensibilitat amb el conjunt d'alcaldesses i alcaldes de Catalunya. També centrar-se en el control de la delinqüència i la lluita contra les ocupacions il·legals, els furts, la criminalitat associada al tràfic de drogues i la multireincidència. El president Illa estableix com una línia prioritària afrontar de forma contundent la violència contra les dones.
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
El president assenyala reptes importants com els serveis d’execució penal, de justícia juvenil i qüestions rellevants i sensibles com la memòria històrica i la qualitat democràtica. Li encarrega preservar el bon exercici de la justícia i la qualitat democràtica.
Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
El cap de l’Executiu demana que garanteixi la mobilitat sostenible de persones i mercaderies, i assenyala que el traspàs de Rodalies “és una qüestió clau”. Li encomana “ambició” per mobilitzar 50.000 habitatges públics i garantir el dret a l’habitatge. Li confia l’encàrrec d’equipar Catalunya d’una estructura per “garantir la bona salut del cicle de l’aigua per mitjans propis”. Li encarrega que vetlli per la “bona feina” del Comissionat de Barris i que millori els accessos dels ports de Barcelona i Tarragona. A més, li diu que apliqui polítiques en favor de la sobirania energètica.
Olga Pané, consellera de Salut
El president vol que se centri a aconseguir que tots els ciutadans i ciutadanes tinguin un accés a l’Atenció Primària de Salut en un 90% en 48 hores amb una connectivitat eficaç entre els diferents dispositius. Per altra banda, li encomana que treballi perquè tots els proveïdors de Salut disposin d’un sistema de finançament que els permeti impulsar l’eficiència i la reducció de les llistes d’espera. També vol que afronti mitjançant un diàleg amb tots els professionals sanitaris i amb la resta de grups polítics, l’aprovació de dues lleis: la llei d’Agenda d’Integració Social i Sanitària i la llei de Formes no Contractuals, aquesta última lligada a la normativa europea.
Esther Niubó, consellera d’Educació i Formació Professional
El president Illa assenyala que “no ens podem permetre” un sistema educatiu “amb uns mals resultats en els aprenentatges i amb un elevat abandonament escolar prematur”. I afegeix que la prioritat del Departament “ha de ser recuperar la confiança en el sistema educatiu, el diàleg i el consens amb els docents”, que, ha especificat, s’haurà de concretar en “un nou model de governança que ho faciliti”.
Mònica Martínez Bravo, consellera Drets Socials i Inclusió
El president subratlla que la creixent desigualtat, l’envelliment de la població i l’impacte de la transformació digital “són reptes que cal afrontar” i cal fer-ho amb un sistema de protecció social que s'ha de redissenyar perquè “estigui a l'altura dels nostres valors i aspiracions com a societat”. Una tasca que ha de contemplar la integració del sistema social i sanitari i que cal fer en aliança amb els ens locals i les entitats del tercer sector social. Arran del traspàs de l’ingrés mínim vital, el president Illa ha encomanat a la consellera elaborar un nou mapa de prestacions socials i reduir les taxes de pobresa, especialment les de pobresa infantil.
Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball
El cap de l’Executiu li demana que impulsi un model de creixement sostenible, digital i territorialment equilibrat que asseguri la competitivitat, la cohesió social i la protecció del medi ambient, mantenint Catalunya com a referent en turisme, indústria i innovació tecnològica. El president li recorda que és necessari modernitzar i dinamitzar el teixit productiu del país, augmentant el pes de la indústria i treballar per recuperar el lideratge empresarial de Catalunya a Espanya, incidint especialment en les pimes, la innovació i les infraestructures. També rep l'encàrrec d'establir el Diàleg Social constant entre sindicats, empreses i administració. Igualment li demana que impulsi el treball autònom, estimuli l’emprenedoria, les iniciatives empresarials i la generació d’autoocupació, especialment entre les dones.
Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminisme
El president Illa li demana garantir els drets de les dones i aturar les discriminacions estructurals que pateixen pel simple fet de ser dones. Per això, incideix en la importància d'impulsar polítiques amb impacte real que afavoreixin la conciliació, eliminin la bretxa salarial i impulsin el talent de les dones en tots els àmbits. També li demana actuar amb contundència i tots els recursos per erradicar la violència masclista i treballar per protegir la igualtat i els drets civils de totes les persones davant el discurs d'odi de l'extrema dreta i lluitant contra qualsevol discriminació per raó d'origen, diversitat sexual, religió, ètnia, edat o capacitat.
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior
El cap de l’Executiu assenyala que en un context global marcat per la invasió russa d’Ucraïna, la inestabilitat al Pròxim Orient, l’avenç tecnològic i el canvi climàtic, és crucial que Catalunya no es mantingui al marge i reforci els vincles amb Europa i participi activament en els àmbits de decisió europeus i internacionals. El president demana al conseller que centri els seus esforços en la internacionalització econòmica, en augmentar la influència de Catalunya a les institucions de UE i treballar per l'oficialitat del català a la UE en col·laboració amb el Govern espanyol. També li demana impulsar una cooperació al desenvolupament, amb l’objectiu d’arribar al 0,7% d’AOD el 2030.
Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats
El president subratlla la importància de posar el coneixement i la ciència al centre per avançar cap a una societat més justa i capaç d'afrontar reptes socials, ambientals i tecnològics. Tot i la fortalesa del sistema català de coneixement, amb 12 universitats, 42 centres de recerca i infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center i el Sincrotró Alba, el sistema R+D ha d’augmentar la massa crítica per ser comparable a altres països de referència. El president demana a la consellera fomentar polítiques que potenciïn la creació i transferència de coneixement, i treballar perquè Catalunya es posicioni entre les 50 regions més innovadores de la UE el 2030. També li encomana la millora del paper del sistema universitari com a motor de transformació, garantint la normalitat del català coma llengua pròpia.
Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
El cap del Govern li demana que afronti la complexitat que viu el sector, motivada per factors com la crisi climàtica i la greu sequera, la falta de relleu generacional, l’increment de costos i la bretxa de gènere al camp. El president encoratja el conseller a liderar aquest projecte a través de la innovació per aconseguir la simplificació administrativa, la professionalització i digitalització, amb l’objectiu de fer el sector agroalimentari més sostenible i més competitiu.
Berni Álvarez, conseller d’Esports
Amb la creació per primer cop d’una conselleria específica dins del Govern per situar l’esport català en primer pla, el president li demana que dialogui amb tots els actors implicats perquè aquest àmbit guanyi pes dins i fora del territori. També li encomana que treballi per millorar les infraestructures i equipaments esportius de Catalunya, completant la xarxa de tecnificació; impulsar l’esport 360, on tots els agents treballin plegats per millorar les oportunitats i beneficis que ofereix l’esport, i promoure els esports minoritaris.
Sònia Hernández, consellera de Cultura
El president li encomana que doni resposta als reptes d’un sector clau del país: “Vull que et centris en obtenir el 2% del total del pressupost de la Generalitat. Aquest serà el finançament més alt de la història que permetrà democratitzar i situar la cultura en la quarta pota de l’Estat del Benestar”. El president també li demana que “prioritzi posicionar Catalunya a l’avantguarda audiovisual i digital. La indústria audiovisual és un motor econòmic i cultural i encara ho pot ser molt més”.
Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística
El president Illa reivindica que la llengua ha de ser un element clau de progrés, de cohesió, de gaudi i de convivència i que cal ser ferms en la seva defensa. També assenyala que la creació de la nova Conselleria de Política Lingüística ha d'esperonar i reforçar les polítiques en aquest àmbit i que caldrà fer-ho de manera transversal perquè amari tota l'obra de govern. Ha encomanat al conseller centrar-se en l'aprovació i execució del Pacte Nacional per la Llengua, un projecte de país d'impacte històric imprescindible per garantir el futur de la llengua catalana a les següents generacions i, a la vegada, li ha demanat que vetlli per l'occità, aranès a l'Aran, i la llengua de signes catalana.
4
Imatges
