Un informe encarregat pel Departament de Medi Ambient demostra que la majoria d’ocells que crien al Parc Natural de Cap de Creus mantenen poblacions estables i amb tendència a l’alça comparant les dades amb les de l’últim cens fet durant l’any 2002.

L’estudi destaca l’increment de parelles reproductores de Duc (Bubo bubo) i constata que l’exemplar d’aquesta espècie alliberat a finals de l’any passat en aquest espai protegit ha criat aquest any, una constatació que ha estat possible gràcies a l’emissor que se li va col.locar abans de deixar-lo anar.

Aquest ocell és una femella adulta, batejada amb el nom de Berta, que l’any passat es va trobar ferida, a la carretera del Port de la Selva al monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), i es va portar al Centre de Fauna del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà on la van curar. Fa dos mesos s’hi ha deixat anar una femella jove de duc després d’haver estat curada, però fins ara només s’ha vist una vegada. El duc és un rapinyaire nocturn que s’alimenta bàsicament de conills, perdius i rates i al Cap de Creus s’hi han detectat vuit parelles reproductores, una més que les constatades en el cens del 2001.

El Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis, subespècie desmaresti) que l’any passat es va demostrar per primera vegada que criava a la zona ha tornat a fer el niu enguany en aquest parc natural. Aquesta espècie amenaçada és exclusiva de l’àrea Mediterrània i arreu de Catalunya té molt pocs llocs de cria.

Pel que fa a l’Àguila cuabarrada (Hieratus fasciatus), una altra au que també només viu al Mediterrani i està amenaçada a nivell mundial, dues parelles van criar l’any 2002 i aquest any una ha tornat a fer el niu i els dos polls que han nascut ja volen.

L’Oreneta cuarogenca (Hirundo daurica) manté estable la seva població en més de deu parelles. Es tracta d’una de les colònies de nidificació d’aquest insectívor més septentrionals d’Europa.

Una altra de les espècies poc abundants a Catalunya, el Falcó pelegrí (Falco peregrinus) manté una significativa població d’almenys quatre parelles reproductores al Cap de Creus. Aquest rapinyaire cria en llocs de difícil accés com els penyasegats.

El cens també ha detectat l’augment del nombre d’exemplars de diverses espècies escasses arreu del territori català: de l’Hortolà (Emberiza hortulana) i del Trobat (Anthus campestris), entre altres.

A més informa del manteniment de l’abundant nombre d’individuus de les poblacions de Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), de Merla roquera (Monticola saxatilis), de Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) i de l’increment d’exemplars de Capsigrany (Lanius senator)

Malgrat les espècies que viuen al Parc Natural del Cap de Creus mantenen poblacions estables i amb tendència a l’alça, l’estudi també constata un minvament del Còlit negre (Oenanthe leucura) i Còlit ros (Oenanthe hispanica) per causes que no s’han pogut acabar de determinar.

Les espècies estudiades són protegides per les lleis europees i moltes es consideren prioritàries a nivell de conservació.