El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, acompanyat pel director general de Medi Natural, Ramon Luque, ha visitat avui dilluns la reserva natural de fauna salvatge de Sebes, a Flix, a la Ribera d’Ebre, en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides. Durant la visita, s’han alliberat alguns exemplars d’ocells aquàtics que provenen del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El conseller ha aprofitat per anunciar que Víctor Gimeno serà el  nou delegat  del Departament  de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre.

Segons Milà, "la prioritat del Departament passa per posar en marxa la delimitació dels espais naturals i desenvolupar-ne els organismes de gestió". En aquest sentit, el conseller ha anunciat un nou conveni entre Medi Ambient i Habitatge i l’ajuntament de Flix per millorar les condicions de preservació i gestió de la reserva natural de fauna salvatge de Sebes. El conseller també ha manifestat que "les zones humides formen part del conjunt d’un ecosistema que va més enllà del Delta" i que, per tant, "es vol encarar aquesta etapa de gestió amb la idea de visió global, amb la col·laboració dels ajuntaments, ONGs, i amb la implicació de les empreses de l’entorn".

El Dia Mundial de les Zones Humides commemora la signatura, l’any 1971, del Conveni de Ramsar per divulgar el valor dels espais naturals fràgils i amenaçats i per a la protecció d’aquests ecosistemes. El conveni, signat per 135 estats, enumera 1.235 zones humides de tot el món que comprenen més de 106 milions d’hectàrees.  Les zones humides de Catalunya incloses al conveni de Ramsar han estat fins ara els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre i el llac de Banyoles. Però Catalunya ha elaborat el seu propi inventari de Zones Humides que permet identificar i delimitar més de 230 aiguamolls, maresmes i estanys, dels quals descriu la flora i la fauna, i enumera 423 llacs i estanys de l’alta muntanya pirinenca.

Les Zones Humides són un dels elements del patrimoni natural que mereixen una atenció especial: es tracta d’ecosistemes diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. A tall d’exemple, podem dir que maresmes i estanys tenen una importància vital per a moltes espècies d’ocells (ànecs, fotges, flamencs, camallargues, esplugabous, xatracs, bernats pescaires, agrons roigs, blauets, boscarles etc.), de mamífers com la llúdriga i de comunitats vegetals (canyissars, jonqueres, salicornars, bogars, gespes d’isòets, etc). Així mateix, són proveïdors d’aigua dolça, en quantitat i qualitat, i per tant en garanteixen el subministrament. Els aiguamolls tenen una gran capacitat d’emmagatzematge de reserves hídriques, redueixen els danys dels aiguats i filtren i retenen contaminants.

Per tal de millorar el coneixement i la divulgació de les zones humides a Catalunya, el Departament ha publicat l’Inventari de zones humides de Catalunya, consultable per Internet, i que recull els estanys, els llacs i llacunes, les basses i altres zones humides a les quals l’article 11 de la Llei 12/1985 d’espais naturals atorga un règim general de protecció. Aquest inventari es troba actualment en procés d’actualització.

La fragilitat i vulnerabilitat d’aquests ecosistemes fan necessari un règim de protecció específic per a les zones humides, que cal anar reforçant, i un sistema efectiu de gestió, una mostra de les quals són les actuacions que s’han anat duent a terme en l’espai de la Ribera de l’Ebre a Flix, també anomenat Reserva Natural de Fauna Salvatge Sebes. En col·laboració amb l’ajuntament de Flix i el Grup de Natura Freixe, s’han anat plantejant diferents actuacions de potenciació dels valors de l’espai natural i de construcció d’instal·lacions sobre el terreny que en fomentin l’ús públic. Entre aquestes actuacions cal destacar la construcció de passeres, aguaits i observatoris en el conjunt de l’espai, actuacions concretes de gestió i recuperació d’hàbitats com la pastura dels aiguamolls per a cavalls de la Camarga, i la publicació d’informació divulgativa.

Per al 2004 es preveu continuar treballant en el mateix sentit, tenint com a objectiu principal l’establiment d’un conveni amb l’Ajuntament de Flix i el Grup de Natura Freixe que garanteixi la continuïtat de la gestió efectiva de l’espai.