Des que a l’octubre de 2002 es va iniciar el Pla pilot de funcionament en català a les oficines judicials, s’han redactat 57.472 sentències en català, de les quals, 12.934 corresponen a l’any 2001; 26.106, a l’any 2002, i 18.432, al primer semestre d’aquest any.

Les més de 18.000 sentències en català que s’han redactat durant el primer semestre de 2003 representen un 42% d’increment respecte al mateix període de 2002 i un increment molt superior respecte a les de tot el 2001, en què es van redactar prop de 13.000 sentències.

El percentatge d’ús del català als 106 jutjats inscrits al Pla se situa al voltant del 85%, tant en resolucions (sentències i interlocutòries) com en documents de tràmit. La participació dels òrgans judicials en el Pla continua en una línia clarament ascendent. Quan aquest Pla es va posar en funcionament, l’octubre de 2000, es van inscriure 40 òrgans judicials; en acabar l’any 2002, eren ja 106, i es preveu finalitzar l’any 2003 amb 125 oficines.

Així mateix, l’any 2002 es van fer 67 cursos de català adreçats als funcionaris de justícia, en els quals es van inscriure 832 funcionaris. Cal remarcar l’increment progressiu del nombre d’alumnes en relació amb els nivells de coneixement i el fet que les inscripcions als cursos de nivell C hagin estat les més nombroses, tenint en compte que aquest nivell és el que es considera que habilita per treballar en català amb normalitat. Pel que fa als cursos de llenguatge jurídic, la inscripció als quals pressuposa haver assolit prèviament el nivell C, s’ha fet un total de 26 cursos, amb 657 funcionaris inscrits.

D’altra banda, aquest èxit del Pla d’ús del català contrasta amb la manca de voluntat del Ministeri de Justícia per introduir reformes normatives que depenen del Govern central, com ara la modificació del Reglament del Registre Civil per permetre fer els assentaments en català, i amb el fet que, després de diverses resolucions del Congrés dels Diputats en aquest sentit, el Govern de Madrid encara no els hagi donat compliment; com també amb la supressió de la valoració com a mèrit del coneixement del català per ocupar places de fiscal substitut a Catalunya, que la Generalitat va haver d’impugnar davant el Tribunal Constitucional, o amb la negativa de regular al Projecte de llei orgànica del poder judicial, que actualment es tramita al Congrés dels Diputats, que el coneixement del català sigui un requisit per a aquells funcionaris que han d’ocupar plaça a Catalunya.