El Departament de Justícia considera que aquesta petició és de mínims i es basa en una acurada anàlisi de les necessitats més urgents d’alguns partits judicials, encara que entén que, per començar a donar un millor servei al ciutadà, aquest any caldria crear, com a mínim, 30 nous òrgans judicials.

La directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia, Núria Cleries, ha criticat que “mentre que hi ha jutjats sobrecarregats, de l’Escola Judicial surten jutges sense destí”.  Malgrat les negres perspectives anunciades pel Ministeri, el Departament de Justícia seguirà insistint en la seva reclamació per millorar l’Administració de justícia a Catalunya i incidir, sobretot, en la creació de nous òrgans de la nova jurisdicció mercantil segons l’evolució dels assumptes que es generin.

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que considerava necessària la creació per a aquest any de 49 places de magistrat i 7 de jutge, ha donat el seu vistiplau als plantejaments del Departament de Justícia.

Segons el plantejament de la Generalitat, és una prioritat per a aquest any, i així ho ha fet saber al Ministeri, la creació dels jutjats de primera instància núm. 6 de Lleida i 9 de Reus, els jutjats penals núm. 3 de Vilanova i la Geltrú i 5 de Girona, els jutjats socials núm. 3 de Granollers, el núm. 3 de Sabadell i el núm. 2 de Lleida, i el Jutjat de Menors núm. 2 de Tarragona.

En tots aquests casos, els jutjats ja existents en aquestes ciutats registren excessives càrregues de treball, cosa que justifica la creació, amb urgència, de nous jutjats.

En el cas de Lleida, el nou jutjat que es demana faria funcions de primera instància i mercantil ja que s’estima que el nombre d’assumptes en matèria mercantil que es podria generar en aquesta província seria d’uns 100 a l’any.

Jutjats mercantils

El Departament de Justícia ha demanat la creació per a aquest any a Catalunya d’un total de 6 jutjats de la nova jurisdicció mercantil, 4 d’ells per a Barcelona, 1 per a Girona i 1 per a Tarragona (en el cas de Lleida, el nou jutjat sol•licitat faria funcions de primera instància i mercantil).

Segons les previsions fetes per la Generalitat, el volum d’assumptes mercantils que es podrien generar a Barcelona se situaria, d’entrada, per sobre dels 2.000, per la qual cosa s’ha demanat la creació a aquesta província d’un mínim de 4 jutjats mercantils.

No obstant això, s’estudia la possibilitat de reconvertir 3 jutjats de primera instància de Barcelona en jutjats mercantils, amb la qual cosa s’atendria la petició de la Sala de Govern del TSJC de crear 7 jutjats de la nova jurisdicció mercantil a la província de Barcelona.

Per a Girona, on s’estima que hi ha uns 200 assumptes l’any, s’ha demanat la creació d’un altre jutjat mercantil i el mateix passa amb Tarragona, on es calcula un volum aproximat de 250 assumptes.

D’altra banda, el Departament de Justícia també ha reclamat al Ministeri de Justícia la creació de la Secció Quarta de l’Audiència de Girona, que, en l’actualitat, té tres seccions, dues d’especialitzades en civil, amb tres magistrats per secció, i una de penal, amb quatre magistrats.

La creació de la quarta secció per a aquesta Audiència es justifica perquè suporta una càrrega per magistrat de fins a 452 assumptes l’any, quan el mòdul establert pel CGPJ per a les seccions penals és de 345 casos per magistrat.

Per al funcionament de la Secció Quarta de l’Audiència de Girona s’ha reclamat la creació de dues places de magistrat mentre que l’altra podria provenir de la Secció Tercera, que té quatre magistrats.

Per últim, també s’ha demanat al Ministeri una altra plaça de magistrat per a la Secció Primera de l’Audiència de Lleida ja que aquest òrgan registra igualment una elevada càrrega de treball i, a més, els seus magistrats s’encarreguen dels judicis amb jurat popular.