L’estiu climàtic de 2024 ha estat càlid, especialment al Pirineu i sectors del Prepirineu i de Ponent.
La precipitació ha estat contrastada, amb dèficits marcats en àrees del Pirineu occidental, indrets de Ponent i de l’Empordà, però quantitats superiors a la mitjana a punts del litoral i prelitoral, Catalunya Central, Osona, Prepirineu, sector més occidental de Ponent i Terres de l’Ebre.
La temperatura mitjana de l’estiu ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a pràcticament tot el territori. La major part ha presentat una anomalia entre +1,0 °C i +2,0 °C, però alguns indrets, sobretot del litoral i prelitoral, han tingut anomalies més lleus, entre +0,5 °C i +1,0 °C. A l’àrea entre el Pirineu occidental i Ponent, aquest estiu ha estat el tercer més càlid, després dels del 2022 i 2003, a algunes sèries que disposen de 75 anys de dades: el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Vielha (Val d’Aran), Nerets-Tremp (Pallars Jussà) i Tàrrega (Urgell); a Catalunya, en general, se situa entre els deu més càlids.
Mapes de l’estiu del 2024 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Juliol i agost càlids
Després d’un començament de l’estiu climàtic en què van tenir rellevància els períodes relativament frescs, el juliol i l’agost van ser clarament càlids (Figura 3). La temperatura va romandre notablement per sobre de la mitjana durant pràcticament tota la canícula (entre el 15 de juliol i el 15 d’agost), i la primera quinzena d’agost va ser de les més càlides a Catalunya, darrere de les del 2003 i 2022.
Al juny, una circulació zonal molt pertorbada amb contínues ondulacions va afavorir el pas de sistemes frontals acompanyats d’aire fred en altura. La nuvolositat abundant va mantenir la irradiació solar a ratlla. Així, el mes va resultar termomètricament normal o fred a gran part del quadrant nord-est, i normal o càlid a la resta.
El mes de juliol va començar amb els pas de sistemes frontals, però a partir del dia 10, hi va haver presència persistent d’una falca anticiclònica que va fer pujar més la temperatura, molt alta els darrers dies fruit d’una combinació de la insolació, subsidència anticiclònica i vent de garbí i/o ponent reescalfat i sec. Es va produir un pic de calor els dies 19 i 20 de juliol i una onada de calor del 29 de juliol al 2 d’agost.
L’agost va tenir una configuració típica de l’estiu, amb l’anticicló de les Açores desplaçat una mica al nord i circulació de les pertorbacions per latituds altes. La primera part del mes, una dorsal als nivells mitjans de la troposfera, juntament amb la subsidència anticiclònica, van provocar una temperatura molt alta a tot el territori. Si bé no es van assolir rècords de calor, la temperatura màxima va superar lleugerament els 40 °C a punts de les comarques de Ponent els dies 9, 10 i 12 d’agost.
El gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) del radiosondatge de Barcelona (Figura 1) il·lustra els períodes càlids i freds esmentats.
Figura 1: Gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant l’estiu 2024.
Figura 2: Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2024 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Figura 3: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’estiu del 2024(juny, juliol i agost) respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Distribució irregular de la precipitació
La precipitació de l’estiu ha presentat una distribució espacial contrastada, típica d’aquesta època de l’any, en què tenen especial incidència els xàfecs tempestuosos. La superfície del territori s’ha repartit gairebé equitativament entre les àrees que es poden qualificar de seques, normals i plujoses.
Els indrets on l’estiu d’enguany ha resultat sec són sectors del Pirineu occidental, així com de Ponent i de l’Empordà. Cal esmentar que a Vielha (Val d’Aran), amb dades des de 1950, aquest ha estat el segon estiu més sec de la sèrie, darrere del de 1986. S’ha de tenir en compte que a l’estiu, la precipitació mitjana climàtica excedeix els 200 mm en aquesta àrea, així que, tot i superar els 100 mm, l’estació ha resultat seca.
Per contra, aquest estiu ha estat plujós a punts del litoral i prelitoral, Catalunya Central, Osona, Prepirineu, sector més occidental de Ponent i Terres de l’Ebre. Destaca el superàvit de precipitació del Tarragonès, a causa dels episodis del mes de juny, que va ser plujós a bona part del país.
En valors absoluts (Figura 4), les quantitats acumulades estacionals més abundants han superat els 300 mm al Prepirineu oriental, mentre que els més eixuts no arriben als 40 mm a punts del Priorat, les Garrigues o la Noguera.
Episodis de precipitació de l’estiu
Entre els dies 1 i 4 de juny una DANA va provocar un episodi que va afectar especialment el litoral i prelitoral sud, amb quantitats superiors a 30 mm.
Del 9 al 12 de juny, un front va portar precipitació generalitzada, especialment al litoral i prelitoral Central.
Els dies 19 i 20 de juny, una nova DANA va regar gairebé tot el territori, amb màxims d’acumulació de precipitació als dos extrems del terç oest.
Del 29 de juny a l’1 de juliol, episodi de tempestes a gran part del país.
Entre els dies 5 i 7 de juliol, tempestes fortes, especialment a la depressió Central. Acumulacions abundants de precipitació al vessant sud del Pirineu amb registres per sobre dels 60 mm.
Tempestes el dia 2 d’agost, localment amb calamarsa, especialment al quadrant nord-est del país, i acumulacions abundants de precipitació al Prepirineu oriental per sobre dels 80 mm.
El 13 i 14 d’agost, tempestesextenses però irregulars, amb una baixada notable de la temperatura. L’estació de la XEMA de Cassà de la Selva (el Gironès) va recollir 90,7 mm al llarg de la jornada del dia 14.
Del dia 22 al 25 d’agost: tempestesal Prepirineu, especialment l’oriental.
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu del 2024i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1991-2020 dels mesos de l’estiu del 2024 (juny, juliol i agost)
Irradiació solar entorn de la normalitat
La irradiació solar global de l’estiu ha estat molt propera a la mitjana (Figura 6). Aquest balanç estacional ha estat resultat d’un mes de juny amb valors notablement inferiors, especialment al quadrant nord-est, i un juliol i agost amb valors normals o lleugerament superiors, més marcats al nord (Figura 7).
Figura 6: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu del 2024 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2014-2023).
Figura 7: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’estiu 2024 (juny, juliol i agost) respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
4 de setembre de 2024
9
Imatges
1
Fitxers adjunts
