El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat ha presentat davant els mitjans de comunicació un estudi, únic en la matèria a Espanya, sobre la reincidència de la població interna a Catalunya durant els últims cinc anys, obra dels especialistes Eulàlia Luque, Marta Ferrer i Manel Capdevila.

L’anterior estudi d’aquestes característiques va ser publicat pel mateix Centre l’any 1993, sobre la base dels interns excarcerats l’any 1987, i des d’aleshores no s’havia tornat a fer una anàlisi tan profunda del fenomen de la reincidència des de la vessant únicament penitenciària.     

La població objecte de l’estudi són les 3.898 persones penades que van sortir dels centres penitenciaris catalans l’any 1997 i sobre les quals s’han estudiat 1.555 casos.

Els objectius de la recerca han estat actualitzar la taxa de reincidència penitenciària en relació amb l’obtinguda deu anys abans i analitzar les característiques diferenciadores de la població excarcerada l’any 1987 i la de l’any 1997; descriure les relacions entre determinades variables individuals i d’historial delictiu i penitenciari i la reincidència; identificar el perfil del reincident i desenvolupar un model predictiu de la reincidència.

De les conclusions es dedueix que, pel que fa a la taxa de reincidència, el 37,4% dels excarcerats l’any 1997 ha tornat a la presó, percentatge lleugerament inferior al registrat el 1993, data del primer estudi, en què era del 37,9%.

Aquestes xifres no signifiquen necessàriament que el sistema penitenciari hagi fallat, sinó que, segons els autors de l’estudi, poden influir altres variables socials quan un intern surt al carrer, com ara, si té feina, un entorn familiar estable o si continua consumint drogues, entre d’altres factors.

Un altra dada destacada és que la població penitenciària ha envellit: la mitjana d’edat del primer ingrés a la presó era de 27,8 anys el 1997, mentre que el 1987, de 25,7 anys.

També destaca els factors següents: la població interna analitzada té una carrera delictiva més consolidada, la mitjana de temps que un excarcerat triga a tornar a delinquir és d’un any i quatre mesos i no hi ha diferències respecte a la reincidència entre espanyols i estrangers.

Quant a la tipologia delictiva, comparada amb l’estudi anterior, el nombre de persones que ingressen en centres penitenciaris per un delicte contra la propietat ha disminuït, mentre que han augmentat les que ho fan per delictes contra la salut pública i contra les persones, i s’han mantingut en proporcions similars els ingressats per delictes contra la llibertat sexual.

Pel que fa al perfil del reincident, majoritàriament és home, va ingressar per primer cop a la presó més jove que el no reincident, té més antecedents penitenciaris, el delicte més greu pel qual ha complert condemna és contra la propietat, amb un règim de vida penitenciari més penós que el no reincident (menys dies en règim obert, menys permisos...) i excarcerat en llibertat definitiva i no, en llibertat condicional.

La recerca estudia també la relació entre determinades característiques personals i de la història penal i penitenciària dels subjectes i la reincidència, i descriu alguns factors predictors de la reincidència relacionats amb les característiques del subjecte i amb els antecedents penitenciaris.

Respecte a les característiques relacionades amb el subjecte, destaquen com factors predictors: el sexe (els homes són més reincidents que les dones) i la conflictivitat durant la condemna (nombre de causes per les quals compleix condemna, nombre d’incidents durant l’encarcerament, i si s’excarcera en llibertat condicional o llibertat definitiva). Com més conflictiu és el perfil que descriuen aquestes variables, més risc hi ha de reincidència.

Respecte a les característiques relacionades amb els antecedents penitenciaris, són factors predictors: l’edat del primer ingrés a la presó (com més jove, més risc hi ha de reincidència) i la intensitat de la carrera delictiva anterior, que és directament proporcional a la posterior.