Per tal de valorar les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. Així, l’any pluviomètric 2023-2024 abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2023 i el 31 d’agost de 2024.

Mapes de l’any pluviomètric 2023-2024: precipitació acumulada i percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

{"name":"2024/09/06/11/46/9703307e-08e0-4f10-a5cc-070d86b63453.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":322672}

{"name":"2024/09/06/11/46/d9489282-41cb-40a4-baa2-4ffa0a890ee2.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":271311}

A una meitat del país s’ha recollit precipitació entre els 400 mm i els 700 mm

La precipitació de l’any pluviomètric 2023-2024, mesurada a les estacions que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya, presenta un rang dels valors que va des d’uns 230 mm fins a poc més de 1800 mm; la menor correspon al Pantà de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre, i la major, a Espot, al Pallars Sobirà, però en aquest cas a 2.519 m d’altitud (figura 1).

Els totals més baixos, inferiors als 400 mm, s’han recollit a la meitat oest de la depressió Central i també en àrees del litoral i prelitoral de la meitat sud; aquesta superfície significa gairebé un terç de la total del país. La taula següent mostra els indrets amb precipitació (PPT) inferior als 300 mm:

Els valors de la precipitació mesurada superen els 400 mm i arriben fins als 700 mm gairebé a un 50% del país, i només les comarques del Pirineu i Prepirineu superen aquest llindar, amb l’excepció al sud de la zona del Port, al Baix Ebre, que ha recollit uns 800 mm.

Un únic emplaçament de mesura ha superat els 1.000 mm, al Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, a banda, és clar, de les estacions situades a l’alta muntanya.

Els registres de més de 700 mm (fora de l'alta muntanya) són els següents:

Figura 1: Mapa de la precipitació acumulada en l'any pluviomètric 2023-2024

{"name":"2024/09/06/11/49/1ebf587a-f1d5-4c70-80dd-32414ac02763.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":322672}

Ha estat sec a una gran part de la superfície

Un 80% de la superfície total de Catalunya ha recollit totals de precipitació durant l’any pluviomètric 2023-2024 inferiors al 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica de referència (figura 2), i per tant en general cal parlar d’un any pluviomètric sec.

Figura 2: Mapa del percentatge la precipitació acumulada al llarg de l’any pluviomètric 2023-2024 respecte de la mitjana climàtica 1991-2020

{"name":"2024/09/06/11/49/7b90009c-9d89-44aa-8240-c0d41ddbf7d9.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":271311}

Tal com es mostra a la figura 2, són petites i esparses les zones on la precipitació suposa només del 50% al 70% del valor normal. Els dèficits majors han quedat localitzats a petites àrees del Baix Camp, al litoral empordanès, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, i al Priorat. En aquestes zones no s’assoleix ni el 60% respecte de la mitjana de referència del període 1991-2020 tal com mostren els valors del percentatge de la precipitació (%PPT) de la següent taula:

Les altres zones que queden per sota del 70% respecte del valor de referència són àrees menudes del litoral i del prelitoral situades al Vallès, Maresme, Alt Penedès i Garraf, i també interiors, a l’Anoia i Conca de Barberà, les Garrigues, i alguns altres punts aïllats.

Ara bé, també es pot parlar de normalitat pluviomètrica i de superàvit.

Ha caigut la precipitació considerada com la normal a una estreta franja a l’oest del Segrià i de la Noguera, al Pirineu i part del Prepirineu occidental, així com en àrees del Berguedà, Osona i Ripollès, i l’any pluviomètric 2023-2024 es pot considerar plujós a zones de la Ribagorça i dels Pallars.

Les estacions situades a l’alta muntanya són les que registren sempre els màxims de precipitació anual a Catalunya, però aquests valors queden enguany lleugerament per sota dels valors climàtics de referència en alguns punts del Pirineu tal com mostra la taula següent:

La tardor seca i una primavera contrastada determinen el balanç final

A un país en el qual tardor i primavera són les estacions de l’any que haurien de recollir més precipitació a una gran part de territori, pesa molt en el balanç final el dèficit de precipitació de la passada tardor, bastant generalitzat si s’exceptua l’àrea de l’extrem sud del país, i molt accentuat en àrees de la Catalunya Central i del nord-est.

La figura 3 mostra els mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1991-2020 de la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que han configurat l’any pluviomètric 2023-2024.

Figura 3: Mapes del percentatge la precipitació estacional acumulada al llarg de l’any pluviomètric 2023-2024 respecte de la mitjana climàtica 1991-2020

{"name":"2024/09/06/11/54/fdc5888e-91be-42d4-a7a1-a36d24819c30.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":1879685}

L’hivern 2023-2024 també va presentar dèficit, particularment greu en àrees del quadrant nord-est i del prelitoral Central i, en canvi, va ser plujós al Segrià, extrem occidental de la Noguera i molt puntualment al Pirineu occidental. La primavera només va sumar pel balanç final a les àrees de gran part de la meitat nord de Catalunya, on va ser molt plujosa, mentre que va restar a zones del terç sud, ja que alguns sectors no van assolir ni el 50% de la mitjana de referència. El recent estiu ha estat molt contrastat, però hauria d’haver estat l’estació de l’any que recull més precipitació a gran part del Pirineu i Prepirineu i, en canvi, hi ha presentat un dèficit, bastant marcat al sector occidental.

Un any pluviomètric sec, tot i que no tant com l’anterior

Una vegada analitzades les sèries més llargues de dades històriques disponibles, les de de més de vint anys, es pot afirmar que l’any pluviomètric 2023-2024 se situa entre els deu anys més secs, però enlloc no ha resultat ser el més sec de la sèrie.

La figura 4 mostra l’evolució dels darrers vuit anys pluviomètrics. Cal notar que després de l’any pluviomètric 2019-2020, un dels més plujosos, ja són quatre els anys pluviomètrics consecutius de caràcter sec, i es visualitza com el 2023-2024 no ha estat tant sec com el 2022-2023.

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1991-2020 dels darrers vuit anys pluviomètrics

{"name":"2024/09/06/11/55/cec52303-042c-4d03-b1f6-99202ad4ac0d.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":3025585}

Cal assenyalar que l’any 2022-2023 va ser rècord, per sec, en algunes sèries històriques del litoral i prelitoral, fins i tot a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra al Barcelonès, i força excepcional pels grans dèficits de precipitació registrats al Garraf, Penedès, Baix Llobregat i Barcelonès, on no es va recollir ni un 40% del valor climàtic de referència, i també perquè van ser nombrosos els registres de menys de 250 mm, valors inèdits en algunes zones del litoral i prelitoral.

Enguany, la majoria d’estacions han recollit més precipitació que l’any anterior i enlloc no queda per sota del 50% respecte de la mitjana climàtica del període 1991-2020.

Si l’any 2022-2023 va quedar situat en general entre els 5 anys pluviomètrics més secs dels darrers vint anys, juntament amb el 2004-2005, un precedent destacat que encara és rècord a moltes de les sèries més llargues, l’any pluviomètric 2023-2024 queda en general entre els deu més secs.

Any de poca neu al Pirineu

L’any pluviomètric 2023-2024 tampoc no ha presentat gaires episodis de neu i el còmput final del gruix de mantell nival resulta ser inferior a les mitjanes calculades a cada sector, en general dels més baixos mesurats a tot el Pirineu, tot i que encara van ser més escassos l’any passat en alguns punts.

Alguns episodis de neu a la primavera han salvat el balanç, ja que l’hivern 2023-2024 va ser realment molt poc nivós, dels cinc hiverns menys nivosos a les sèries disponibles.

Els episodis de precipitació de la primavera més destacats que van allargar la temporada de neu al Pirineu es van donar al mes de març (dies 2 i 3, 8 i 9 i del 25 al 31), a l’abril (del 26 al 30), i també al maig (del 5 al 8 i del 12 al 20).

L’evolució del mantell nival es presenta a la figura 5 per a les estacions Bonaigua (2,266 m), al Pallars Sobirà, i Cadí Nord - Prat d’Aguiló (2,143 m), a la Cerdanya.

Figura 5: Corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a l’any més nivós, el menys nivós i l’any pluviomètric 2023-2024, sobreposades a la mitjana climàtica diària de la sèrie d’anys disponibles

{"name":"2024/09/06/11/56/e3f0265e-dd91-4c1f-942a-0da0f1286d18.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":275180}

{"name":"2024/09/06/11/57/54828ebf-1d5d-40a0-9763-a12a3714cb63.png","author":"SMC","type":"0","location":"0","weight":255758}

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí l’any pluviomètric 2023-2024a partir del pròxim mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

6 de setembre de 2024