- Des de la secretaria de Transició Ecològica s’està estudiant la viabilitat i idoneïtat de la zona
- La previsió és poder desplegar el projecte la primavera de 2025
La secretaria general de Transició Ecològica, que depèn del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, treballa ja en la proposta del Govern d’impulsar la reintroducció de l’ibis ermità a Catalunya. Es tracta d’un tipus d’ocell que es va donar per extint als països mediterranis durant més de 300 anys i que, les darreres dècades, iniciatives públicoprivades han dedicat recursos i esforços a recuperar-la. L’actuació es troba en fase d’estudi de viabilitat i idoneïtat del massís de Montgrí, la zona plantejada per desplegar ja el projecte la primavera de 2025.
Des de la dècada dels 90, l’ibis ermità ha recuperat la seva població a Europa fins a 2.000 exemplars gràcies a la criança controlada en zoològics d’Àustria i Alemanya. El pas següent ha sigut promoure l’alliberament progressiu d’aquests exemplars i facilitar la seva migració a zones més càlides.
Precisament, l’entitat Waldrappteam Conservation and Research, dirigida pel biòleg Johannes Fritz i que compta amb fons del programa LIFE de la Unió Europea, encapçala un ambiciós programa de guia d’aquesta espècie assistida per humans durant un viatge de 2.800 quilòmetres fins a Cadis, on viu una comunitat d’ibis sedentària.
Atesa la situació favorable de Catalunya, a mig camí entre origen i destí del viatge migratori d’aquestes aus, es converteix en una gran oportunitat per reintroduir-la al nostre territori que, actualment, és només zona de pas. La bandada d’aquest any, integrada per 36 ibis guiats per dues ‘mares adoptives’ que volen en ultralleugers, es troba descansant a Ordis, a l’Alt Empordà. L’objectiu és que aquests exemplars aprenguin la ruta i puguin fer-la de tornada més endavant.
L’espai proposat per a la recuperació d’aquestes aus és la finca Torre Ponsa, situat al massís del Montgrí, i compta amb el vistiplau de Johannes Fritz, director de Waldrappteam Conservation and Research. Així mateix, La fundació ALIVE, de la qual és president el biòleg Bernat Garrigós, i l’entitat Amics dels Aiguamolls i del Patrimoni Natural de l'Empordà (AAPNE) han mostrat el seu interès a participar en aquest projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya.
