Economia i Hisenda

Homs afirma que el nou estatut ha de permetre resoldre el dèficit fiscal de Catalunya

El número 75 de la Nota d'Economia fa un balanç del nou model de finançament autonòmic

query_builder   8 juliol 2003 19:35

event_note Nota de premsa

Homs afirma que el nou estatut ha de permetre resoldre el dèficit fiscal de Catalunya

El número 75 de la Nota d'Economia fa un balanç del nou model de finançament autonòmic

L’acord de finançament ha estat positiu, però a la vegada continua pendent de resoldre definitivament el desequilibri del dèficit fiscal de Catalunya. En aquest sentit, Homs assegura que el tema del finançament haurà de quedar resolt amb la reforma del nou Estatut de Catalunya “que ha de ser el marc polític per afrontar una solució definitiva per al desequilibri fiscal que té Catalunya amb la resta de l’Estat”. Aquesta és la conclusió que el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Francesc Homs, exposa en la presentació del número 75 de la revista Nota d’Economia, que aquest trimestre fa un primer balanç del nou model de distribució dels recursos públics, vigent des del 2002. En el seu article, Homs fa una valoració del que ha estat per a Catalunya aquest any i mig de nou finançament, després que el 27 de juliol del 2001 fos consensuat per totes les comunitats autònomes.

Homs afirma que el nou acord de finançament significa el principal “pas endavant” per assegurar l’autonomia financera de les comunitats autònomes, si bé en el futur “encara s’ha de donar un pas més”. Segons diu, Catalunya –que és contribuent neta d’Espanya, entre un 8% i un 10% del PIB català, i de la UE, amb un 0,2% del PIB-, “aporta al conjunt de ciutadans de l’Estat molt més del que rep, fet que esdevé un llast per al nostre creixement econòmic”. Per destacar aquest greuge comparatiu, Homs recorda que “Catalunya paga massa”, ja que països com Alemanya o Holanda fan aportacions netes al pressupost de la UE que no superen en cap cas el 0,5% del seu PIB, i les qualifiquen d’excessives, de manera que davant de l’ampliació de la UE lluiten per evitar que el seu dèficit incrementi. També Catalunya ha de seguir lluitant per un finançament més just ja que, segons afirma el conseller, això “vol dir que tindríem més recursos per invertir, eliminar peatges, fer residències, avançar en l’ensenyament i millorar la sanitat”.

La poca inversió de l’Estat a Catalunya: una de les causes del dèficit fiscal

“Tots els estudis estimen un dèficit fiscal de Catalunya considerable amb l’Administració central”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’article “Balances fiscals; mètode d’anàlisi i evidència” que publica la Nota d’Economia. Signat pels professors de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López i Albert Castellanos.

Un altre dels estudis de la revista,“Capital públic i dèficit fiscal: l’impacte sobre l’economia catalana”, signat per Jacint Ros, Ramon Tremosa i Jordi Pons de la Universitat de Barcelona, assegura que si el dèficit amb l’Estat dels darrers quatre anys s’hagués destinat a inversió pública a Catalunya, el PIB català seria un 31% més alt que l’actual. En el cas que l’actual dèficit es reduís a la meitat i s’invertís a Catalunya, el PIB en el quart any seria un 15% superior. Els autors apunten la poca inversió de l’Estat espanyol a Catalunya durant els darrers 15 anys, com una de les causes principals del dèficit fiscal català.

Per la seva banda, el conseller d’Economia incideix sobre aquest greuge comparatiu:“Catalunya ha estat permanentment discriminada en l’obtenció d’inversions de l’Estat i tan sols el pas del TGV- encara problemàtic- ha desdibuixat aquest greuge en els darrers anys”. Així, proposa com a solució un acord bilateral Generalitat-Estat per incrementar la participació catalana en el conjunt d’impostos de l’Estat, i assegurar d’aquesta manera que el Govern central inverteix en els ciutadans de Catalunya el mateix que en els de la resta d’Espanya.

Més participació de la Generalitat en la recaptació i la gestió dels tributs de l’Estat

En l’actual model de finançament, la Generalitat encara depèn en un 25% de les transferències de l’Estat a través del fons de suficiència i de les transferències directes.“No té sentit, que els recursos corresponents a les administracions locals catalanes hagin de venir mitjançant una transferència de l’Estat, ja que Catalunya sempre n’és contribuent neta. Tant el fons de suficiència com les transferències locals no són sinó una part de la contribució neta que prèviament ha fet Catalunya a l’Estat”, explica el conseller. Davant d’aquesta situació, Homs reclama incrementar la participació de la Generalitat en la recaptació i la gestió dels tributs de l’Estat, i incloure l’impost sobre societats a la cistella de tributs en els que participa la Generalitat .

Finalment en el seu balanç, Homs també denuncia la “manca de voluntat política” per part de l’Estat pel que fa a la participació del Govern català en l’Agència Tributària, un principi que ja preveia l’actual acord de finançament.

La balança fiscal amb la UE

En aquest monogràfic es recull també una anàlisi, a càrrec de Maria Dolores Correa i Salvador Maluquer, sobre "Els efectes regionals del pressupost europeu a Espanya i la balança fiscal de Catalunya amb el pressupost de la UE" , on es pot observar el dèficit fiscal de Catalunya amb la Unió Europea.  

El principi de lleialtat constitucional i l’objectiu del dèficit zero

El monogràfic del número 75 de la Revista Nota d’Economia s’obre amb l’article:“Una primera avaluació del finançament de la Generalitat per al 2002”. Aquí, Montse Bassols i Josep Pagès, fan una primera valoració del primer any del nou model de finançament.

Respecte al model anterior, els dos autors assenyalen com a millores: l’augment dels recursos (l’any 2002 els ingressos de la Generalitat creixen per damunt del 10%), l’increment de l’autonomia financera, la diversificació de les fonts de finançament, l’augment de l’elasticitat dels ingressos, les perspectives que dóna el procés d’harmonització fiscal de la UE i el compromís de lleialtat constitucional assumit per l’administració central. En aquest últim punt, però, coincideixen a remarcar-ne l’escàs desenvolupament per part del Govern central. Concebut com un dels eixos de la coresponsabilitat del nou model de finançament, ofereix a les CA la possibilitat de rebre compensacions econòmiques quan l’Estat prengui decisions en matèries que afectin el pressupost de les autonomies, tant en els ingressos com en les despeses. Unes compensacions que no s’han donat ni amb la recentment aprovada Llei de qualitat de l’educació, ni amb la reforma del sistema de protecció i millora de l’ocupació, ni en una llarga llistat de normatives estatals.

Un altre dels punts que els autors destaquen amb l’etiqueta de “cal millorar” és l’equilibri en el compliment de la Llei d’estabilitat pressupostària. En aquest sentit, Bassols i Pagès denuncien l’obligació que tenen les CA de seguir invertint en serveis públics (carreteres, ensenyament, sanitat, ...) i a la vegada mantenir-se en situació de dèficit 0, mentre l’Estat redueix les seves obligacions d’inversió (traspàs de la sanitat) però, alhora, el seu endeutament representa el 85% de totes les administracions.

Els tributs dins del nou model de finançament

El segon article del monogràfic, “El nou règim de la cessió de tributs a les CA: facultats normatives”, aprofundeix en la vessant tributària del nou model de finançament. Iu Pijoan assegura que el sistema ha avançat per la via de la coresponsabilitat fiscal, ja que les autonomies participen en la recaptació d’un nombre més elevat de tributs –concretament en tots els estatals a excepció de l’impost de societats-, i tenen capacitat normativa sobre una bona part dels impostos cedits.

L’article de Pijoan es complementa amb un estudi d’Esther Sánchez sobre la repercussió del nou finançament en el pressupost d’ingressos de les CA, per tal de veure com es desenvolupen els principis que defineixen el nou model: autonomia financera, suficiència de recursos i solidaritat interterritorial.

Els sistemes forals del País Basc i Navarra

Finalment, el monogràfic dedica un espai a l’anàlisi de les característiques bàsiques del sistema singular de finançament que s’aplica actualment al País Basc i Navarra. Un model foral que el catedràtic d’Hisenda de la Universitat del País Basc, Ignacio Zubiri, defineix com “el model de descentralització fiscal més avançat del món”, ja que, segons explica, no hi ha cap altre país on el seu Govern central no pugui recaptar impostos en una regió del seu territori.

1  

Imatges

Fotografia (Xavier de la Cruz)

Fotografia (Xavier de la Cruz) 872