L’exposició, inaugurada avui amb l’assistència del director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Sans i Travé, i el subdirector general d’Arquitectura i Programació, Joan Torredeflot, es podrà visitar en una carpa instal·lada a l’avinguda València (davant la cruïlla amb el carrer Riu Francolí) fins al dia 19 de juny, de dilluns a diumenge, entre les 10 h i 20 h. La mostra, de caràcter itinerant es va inaugurar a Barcelona el 26 de març i ha estat exhibida a Vic (Osona) del 16 d’abril al 4 de maig. 

La mostra presenta 147 fotografies d’actuacions realitzades amb aportacions de l’1% cultural. De les 147 imatges, 27 són obra de nou fotògrafs de reconegut prestigi en el camp de la fotografia d’autor: Jordi Calafell, Lluís Casals, Ferran Freixa, Jordi Guillumet, Lourdes Jansana, Manolo Laguillo, Martí Llorens, Jordi Miralles i Mariano Zuzunaga. L’exposició, comissariada per Josep Llinàs i Eduard Olivella, té per objecte donar a conèixer l’obra realitzada en aplicació de l’1% cultural des dels inicis del programa.

El Govern ha invertit 37.254.865 euros (6.198.687.968 pessetes) en 329 actuacions de restauració i conservació del patrimoni cultural català, en aplicació de l’1% cultural. El programa 1% cultural, endegat l’any 1997, es concreta en protocols de col·laboració entre els departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), segons els quals aquest últim destina l’u per cent de totes les obres que promou directament o per mitjà de les seves entitats adscrites a actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d’acord amb el que preveu la Llei del Patrimoni Cultural Català.

L’aportació de la Generalitat a les més de 300 actuacions esmentades representa gairebé el 50% del cost total de les obres, que ascendeix a 75.666.819 euros (12.589.899.346 pessetes). Els 38.411.954 euros restants (6.391.211.378 pessetes), els aporten altres administracions implicades en cadascuna de les actuacions.

Entre les més de 300 actuacions realitzades en aplicació de l’1% cultural es troben les obres de restauració següents: del claustre del monestir de Sant Esteve, de Banyoles (Pla de l’Estany); de la canònica romànica de Mur, a Castell de Mur (Pallars Jussà); del castell de Gelida (Alt Penedès); dels claustres del convent del Carme, a Olot (Garrotxa); del Rosari Monumental de Montserrat, a Monistrol (Bages) i del Columbari de Vila rodona (Alt Camp).

Què és l’1% cultural?

L’any 1981 la Generalitat de Catalunya va assumir les competències en matèria de cultura i va iniciar una política de protecció del patrimoni cultural, que es concretaria l’any 1993 amb l’aprovació de la Llei del Patrimoni Cultural Català, que estableix els mitjans de prevenció i foment del patrimoni, així com la seva difusió. La llei estableix l’obligatorietat de reservar en els pressupostos destinats a obres públiques una partida mínima de l’1% per a la conservació, restauració i excavació arqueològica de béns protegits per la Generalitat de Catalunya.

Dins la programació de les actuacions, d’acord amb el que preveu la normativa vigent, tenen caràcter preferent els béns culturals que poden quedar afectats directament per l’obra pública que genera l’aplicació i els que es troben situats en el seu entorn. Tanmateix, el Departament de Cultura pot invertir cada any una part dels fons procedents de l’u per cent cultural a comarques on durant els dos anys precedents no s’hi hagi fet cap obra pública generadora d’1%Cultural.

Un cop l’administració local competent ha sol·licitat la inclusió d’una actuació dins la programació de l’1% cultural es realitza una priorització basada en criteris de distribució equitativa en el territori, les necessitats objectives dels béns culturals i les possibilitats d’establir la participació de les entitats que sol·liciten la inclusió a l’1% cultural, ja sigui a través d’aportacions directes o de gestió d’altres recursos. Aquests criteris de participació garanteixen el treball conjunt en la recuperació del patrimoni cultural.

El desplegament dels programes d’aplicació de l’1% cultural es realitza conjuntament amb els ajuntaments i d’altres entitats públiques mitjançant convenis de col·laboració, en els quals es determinen les actuacions concretes de l’aplicació de l’1% cultural així com el grau de participació de les institucions que hi intervenen.

L’aplicació del programa 1% cultural ha permès la revitalització dels nuclis històrics i edificis de patrimoni públic, recuperant els seus elements singulars per tal de posar-los al servei de la població, creant així nous espais d’oci i treball per al comerç i l’artesania. Cal destacar que la rehabilitació d’aquests espais urbans ha permès la revalorització de les àrees tractades i ha potenciat altres actuacions urbanístiques per part del sector públic o privat. Així, l’aplicació del programa 1% cultural ha tingut un efecte revitalitzador en nombroses poblacions.

El Govern català ha tingut molt present l’interès arquitectònic i paisatgístic en l’aplicació d’aquest programa seguint les següents premisses:

1. La voluntat d’arribar al major nombre de municipis de la geografia catalana, independentment de la seva ubicació, activitat econòmica o població. En qualsevol cas, s’ha tingut molt en compte l’actuació en zones deprimides per tal d’afavorir l’equilibri territorial.

2. La conservació del caràcter, estil i personalitat dels llocs a rehabilitar. La valoració de la seva història i la recuperació dels elements tradicionals.

3. La reactivació econòmica del centre, procurant que la inversió pública realitzada potenciï la inversió privada i el comerç en general.

4. La participació d’altres institucions públiques, especialment ajuntaments, propietàries de sòl o dels edificis de patrimoni públic mitjançant la subscripció de convenis de col·laboració.

 Exposició fotogràfica

La Llei del Patrimoni Cultural Català estableix que la Generalitat promourà la difusió del coneixement del patrimoni cultural. Amb aquest objectiu, els departaments de Cultura i de PTOP han organitzat una exposició fotogràfica que retrata les obres realitzades en desenvolupament del programa de l’1% cultural. La finalitat de l’exposició és donar a conèixer l’obra realitzada en aplicació de l’1% cultural des dels inicis del programa, el 1997, a través d’una selecció d’ imatges fotogràfiques de les intervencions més significatives.

Del total d’obres realitzades s’han triat les 27 més representatives, exponents de la qualitat i la diversitat del conjunt, i es va encarregar a 9 fotògrafs de reconegut prestigi en el camp de la fotografia d’arquitectura que cada un d’ells captés tres imatges de diferents intervencions arquitectòniques en el seu entorn, sense cap mena de limitació tècnica ni estilística, per afavorir-ne la seva heterogeneïtat des del punt de vista creatiu  i plàstic. Aquestes 27 imatges fotogràfiques són les que formen el nucli central de l’exposició.

Per tal que l’exposició pugui ser vista arreu de Catalunya s’ha concebut en un format transportable i de fàcil muntatge. Es tracta d’una carpa, de 350 metres quadrats, integrada per dos ambients, precedits per un petit espai o vestíbul on s’explica al visitant el contingut de l’exposició. Després de Barcelona la mostra es portarà a Vic.

En el primer ambient  s’exposen  de manera individualitzada les 27 fotografies esmentades. En el segon, a mode de gran pantalla de visionat, s’exposen  la  resta de les imatges de 120 actuacions, en format de 40x40 centímetres, a color i retroil·luminades, procedents de l’arxiu fotogràfic de l’Institut Català del Sòl (INCASOL). En aquest segon ambient, el visitant, si vol informació més detallada, podrà consultar el catàleg de l’exposició, del qual se’n deixaran alguns exemplars en unes taules al centre d’aquest espai.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un llibre-catàleg, amb el mateix títol de la mostra, que conté informació més pormenoritzada de les actuacions que es presenten. Ordenat alfabèticament per municipis, de cada actuació s’hi recull una fotografia de la construcció anterior a la intervenció i una de després de la actuació, així com una breu descripció de l’actuació i una fitxa tècnica que conté el nom de l’arquitecte autor del projecte d’intervenció, l’empresa constructora, l’any d’acabament de l’obra, el cost de la inversió i el nom, si és el cas, de la institució que ha compartit el finançament.

La mostra, de caràcter itinerant, va ser inaugurada a Barcelona el 26 de març passat pels conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, i de Cultura, Jordi Vilajoana. A més de Barcelona, també s’ha pogut veure a Vic (Osona) i, després de Lleida, és previst que s’exhibeixi a Tarragona a partir de finals juny. Les pròximes ciutats que l’acolliran són Girona i Puigcerdà.

Perfil biogràfic dels fotògrafs

Jordi Calafell

Neix a Barcelona l’any 1961. És llicenciat en Història Contemporània i fotògraf autodidacta. Exposa regularment des del 1991. Treballa com a tècnic a l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La seva obra forma part del fons del MNAC, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, de la col·lecció Rafel Tous d’Art Contemporani i de diverses col·leccions privades.

Lluís Casals

Neix a Barcelona l’any 1954.  Especialitzat en fotografia d’arquitectura i interiorisme des de 1972, treballa en la documentació de projectes  i obres de diversos estudis d’arquitectura d’Espanya. Col·labora en nombroses publicacions especialitzades d’àmbit nacional i internacional i, ininterrompudament des de l’any 1977, participa com a ponent en seminaris i conferències. Ha publicat nombrosos llibres d’arquitectura contemporània i monografies d’arquitectes i patrimoni històric. La seva obra es pot contemplar a la Bibliothèque National de París, al Fons d’Art de la Xarxa Cultural de Barcelona i al Museu d’Arquitectura de Barcelona, entre d’altres.

Ferran Freixa

Neix a Barcelona l’any 1950. Entre 1965 i 1968 estudia dibuix i pintura a Barcelona. A partir de 1968 comença a fer fotografies i, amb una formació completament autodidacta, obre el 1969 el seu primer estudi de fotografia i de disseny gràfic, treballant en el camp de la moda, la indústria i la publicitat. A partir de 1978 i fins l’actualitat s’ha especialitzat en fotografia d’arquitectura i d’interiorisme, treballant al costat de destacats arquitectes i dissenyadors i  col·laborant en nombroses publicacions d’àmbit nacional i internacional. Des de 1973 mostra les seves fotografies “d’autor” en diverses mostres individuals i col·lectives a Europa i els Estats Units.

Jordi Guillumet

Neix a Barcelona l’any 1953. Realitza estudis de Disseny Industrial i es llicencia en Història de l’Art. En l’àmbit docent ha impartit nombrosos cursos de procediments alternatius en diverses escoles i actualment exerceix com a professor de fotografia a la Facultat de Belles Arts a Barcelona. També és coautor del projecte de l’Escola de Fotografia de la UPC. Ha participat en exposicions nacionals i internacional celebrades a Europa, Canadà i Estats Units i la seva obra ha estat editada en nombrosos catàlegs i llibres i es pot contemplar a la Bibliothèque National de París, la Fundació Miró, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Centre Mercier de Montreal o el Juvaskyla Museum de Finlàndia, entre altres.

Lourdes Jansana

Neix a Barcelona l’any 1957. Estudia fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. S’especialitza en la fotografia d’arquitectura i interiorisme. Els seus primers treballs professionals s’inicien l’any 1982 al l’ETSAB. Col·labora també amb diferents entitats i institucions d’àmbit local i nacional. Participa en reconegudes revistes d’arquitectura d’àmbit nacional i internacional i ha participat en diversos llibres d’arquitectura. Des de l’any 1988 ha presentat la seva obra en nombroses exposicions.

Manolo Laguillo

Neix a Madrid l’any 1953. És catedràtic de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Entre els anys 1986 i 1992 va treballar com a professor invitat de fotografia a la Hochschule für Bildende Künste de Branunschweig, Alemanya. Ha publicat diversos llibres sobre tècnica fotogràfica i teoria de la fotografia i de la imatge. Les darreres dècades ha realitzat més de quaranta exposicions individuals de la seva obra fotogràfica i ha participat en més de seixanta exposicions col·lectives. La seva obra està present a diverses col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica.

Martí Llorens

Va néixer a Barcelona l’any 1962 i és llicenciat en Belles Arts, en l’especialitat imatge. La seva activitat professional se centra en la documentació de processos constructius d’arquitectura i enginyeria, matèria que impregna també la seva obra personal. La sèrie “Poblenou” li va valer el segon premi de l’European Photography Award de 1991. D’altra banda, el seu treball incideix en la construcció de la memòria i els records a través de treballs fotogràfics de marcat contingut literari on es confonen la realitat i la ficció. Col·labora habitualment en tallers i cursos de fotografia. Des de 1989 ha exposat regularment en galeries i museus.

Jordi Miralles

Neix a Barcelona l’any 1961. Es va titular en Arquitectura Tècnica l’any 1990 per la UPC. És desenvolupant aquesta especialitat on comença el seu interès per la fotografia arquitectònica. L’any 1993 obté el diploma a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Es dedica professionalment a la fotografia d’arquitectura i d’interiorisme a partir de l’any 1994.

Mariano Zuzunaga

Neix a Lima (Perú) l’any 1953. Des de començament dels 70 dedica la major part del seu temps a ensenyar a fer fotografia als més joves. És professor de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb una trajectòria ininterrompuda de més de trenta anys d’experiència. Es poden trobar les seves obres en col·leccions públiques i privades d’Amèrica i Europa.