El Govern català ha aprovat avui, a proposta del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, el Mapa de Lectura Pública de Catalunya, que defineix les necessitats i estableix el tipus de servei que correspon a cada municipi. El Mapa recull la situació actual dels 351 serveis de biblioteca pública de Catalunya i analitza la seva evolució. Segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, han de tenir biblioteca tots els municipis de més de 5.000 habitants, però tenint en compte la realitat territorial i demogràfica de Catalunya, el Mapa també inclou els municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, per als quals defineix una tipologia pròpia de servei: la biblioteca filial.

     A Catalunya hi ha 60 municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, amb una població de 236.172 persones, que es podran beneficiar dels serveis de biblioteca filial que facilitarà serveis bàsics de lectura pública, amb el suport d’una biblioteca local (als 139 municipis catalans de 5.000 a 30.000 habitants), central comarcal o central urbana (a les ciutats de més de 30.000 habitants que no tenen biblioteca comarcal).

    El Mapa recull les necessitats de la lectura pública i facilita els paràmetres i estàndards per dimensionar els equipaments. Així permet: elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en l’àmbit de la lectura pública; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, en relació amb aquest estàndard; avaluar quina és la posició en l’àmbit provincial, comarcal o local, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments i poder garantir una oferta d’accés als serveis de lectura pública, en el conjunt del territori de Catalunya.

El 70% cobert

En l’actualitat, els serveis de biblioteca pública existents a Catalunya donen compliment al 70% de les necessitats d’equipaments que preveu el Mapa de Lectura Pública aprovat avui pel Govern. En el cas de les biblioteques comarcals, el compliment arriba al 100%, ja que totes les comarques catalanes disposen almenys d’un servei de  biblioteca.

    El Mapa també fa referència als serveis mòbils o bibliobusos, adequats per donar servei a àrees rurals, barris perifèrics de les ciutats, zones de concentracions demogràfiques temporals i àrees de baixa densitat demogràfica o amb grups de població aïllats. En l’actualitat, 11 bibliobusos donen servei arreu del territori.

    El Mapa de Lectura Pública concreta la superfície, els fons bibliogràfics, l’equipament informàtic, el personal i l’horari mínim que ha de tenir cada biblioteca en funció del nombre d’habitants a què ha de donar servei. La definició d’aquests paràmetres s’ha fet a partir del coneixement del territori i de les directrius de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris (IFLA).

Més de 14 milions d’usuaris

Respecte a l’evolució dels serveis de lectura pública de Catalunya, el Mapa revela que el nombre d’usuaris s’ha més que duplicat en el període 1995-2002, passant dels 6.995.786 del 1995 als 14.823.828 de l’any passat Així mateix, durant aquest període s’ha incrementat en el 89% el nombre d’usuaris del servei de préstec, que va arribar a 3.629.977 l’any 2002 (vegeu quadres 1 i 2).

     Pel que fa al nombre d’equipaments, durant la present legislatura el Departament de Cultura ha col·laborat en la construcció o adequació de 23 biblioteques, 13 de les quals durant l’últim any, en el marc del Programa Específic de Biblioteques integrat en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. A més, en aquests vuit anys s’ha incrementat en més de 78.144 metres quadrats la superfície de biblioteca pública, passant de 99.529 metres quadrats el 1995 a 177.673, l’any passat, amb un increment del 78,5%

    La dotació de personal de les biblioteques també ha crescut en aquests vuit anys passat dels 774 empleats de 1995 als 1.100 de l’any passat D’aquests, 348 són bibliotecaris; 600, tècnics auxiliars i 152, subalterns.

    A més, en el període 1995-2002 les biblioteques han introduït nous serveis i suports documentals, han actualitzat els fons i els han fet més accessibles als ciutadans. Un dels serveis és el de préstec interbibliotecari, que permet als usuaris accedir al conjunt dels fons de totes les biblioteques públiques catalanes. La majoria faciliten també accés a Internet als ciutadans i cada vegada són més les que ofereixen accés a serveis d’ofimàtica.

Barcelona, 23 de juny de 2003

Més informació a  http://cultura.gencat.net/biblio/