La sala d’exposicions del Palau Moja, del Departament de Cultura, acull a partir d’avui, dimecres 15 d’octubre, i fins al pròxim 30 de novembre, un mostra amb 54 pintures de Josep Maria de Sucre (Barcelona, 1886-1969) i 34 obres d’una vintena d’artistes coetanis del pintor que entre els anys quaranta i seixanta van rebre el suport del mateix Josep Maria de Sucre.  

    L’exposició, que porta el títol de Josep Maria de Sucre i l’art de la primera postguerra, serà inaugurada avui, a les set de la tarda, pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, acompanyat del director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca; el delegat d’Arts Visuals; Josep Parera, i el director del Centre d’Art Santa Mònica, Ferran Barenblit. També hi seran presents Maria Lluïsa Borràs, crítica d’art i comissària de la mostra, així com alguns dels artistes amb obra exposada.

    La mostra, la primera de la temporada 2003-2004 al Palau Moja, inicia un nou projecte expositiu basat, segons el delegat d’arts Visuals, Josep Parera, a “revisar la història més recent de l’art al nostre país, posant l’accent en els moviments i esdeveniments artístics cabdals”.

Artistes de postguerra

A més de la selecció de pintures de Josep Maria de Sucre, la mostra exhibeix pintures i escultures d’artistes que entre el 1946 i el 1964 van rebre el suport de Sucre per iniciar els seus estudis a París a través de les borses de treball que atorgava el Cercle Maillol, entitat dependent de l’Institut Francès i que en aquells anys va ser presidit per Sucre.

Els autors que van ser becats i que ara han estat seleccionats per ser exhibits en la mostra són: Xavier Valls, membre fundador del Cercle Maillol; August Puig, becat l’any 1946; Jordi Mercadé, el 1948; Ràfols Casamada i Maria Girona, el 1949; Antoni Tàpies, el 1950; Josep Maria Subirachs, el 1951; Josep Guinovart, el 1952; Esther Boix, J.J. Tharrats i Francesc Todó, el 1953; Jordi Curós i Torres Monsó, el 1954; Fernando Lerin, el 1956; Joan Barbarà, el 1958; Jordi Maragall, el 1960, així com Daniel Argimon, Cardona Torrandell, Modest Cuixart i Robert Anglada.

    Josep Maria de Sucre i l’art de la primera postguerra té com a objectiu homenatjar la figura de Josep Maria de Sucre com a pintor, poeta, assagista, crític d’art i promotor cultural a través d’una selecció de les seves millors pintures. Per a la comissària, Lluïsa Borràs, l’artista “va ser clau en el trànsit del Noucentisme a l’obertura cap a l’avantguarda que va tenir lloc a Catalunya”. L’exposició també vol destacar la figura de Josep Maria de Sucre com a mecenes de tota una generació d’artistes que va donar a conèixer, a partir del 1940, la tècnica i filosofia associada al moviment de l’abstracció. Per a Borràs “la pintura de Sucre és una de les que més repercussió va tenir en els joves de l’època a través de l’expressió de les pròpies emocions i sentiments”.

Catàleg

El Departament de Cultura ha editat un catàleg de l’exposició, en versió catalana, castellana i anglesa, que inclou textos de la comissària de la mostra, del crític d’art Arnau Puig, i de la teòrica de l’art Pilar Garcia-Sedas.

El conseller de Cultura, que introdueix el catàleg, destaca la importància de la mostra “perquè ens posa a l’abast una figura i un temps que mereixen ser difosos i estudiats en el marc del progrés històric de la nostra cultura”.

La publicació s’emmarca en una nova iniciativa editorial que, en format llibre, proposa noves línies de recerca i que també inclou la nova imatge corporativa de l’espai expositiu del Palau Moja, que ha estat dissenyada per Claret Serrahima.

Apunts biogràfics

Nascut a Barcelona el 1886, Josep Maria de Sucre va destacar com a intel·lectual, poeta i pintor. Durant la seva joventut, va freqüentar l’ambient d’Els Quatre Gats i va estar estretament vinculat a la fundació dels ateneus obrers. Ideològicament pròxim a tendències àcrates, va conèixer un gran nombre d’intel·lectuals i artistes catalans i castellans, amb els quals va mantenir correspondència. És autor dels llibres de poesia Apol noi (1910), Ocell daurat (1920), Poema bàrbar d’en Serrallonga (1921) i Poema de abril y mayo (1922). Fou col·laborador habitual de diverses revistes, en especial d’Un enemic del poble. Fulla de subversió espiritual, dirigida pel poeta Salvat-Papasseit.

Altres exposicions

A més de Josep Maria de Sucre i l’art de la primera postguerra, la sala d’exposicions del Palau Moja també acollirà les següents mostres: Dalí. Les afinitats electives, comissariada per Pilar Parcerissas i produïda en el marc de l’Any Dalí 2004, que es podrà veure del 29 de gener al 21 de març de 2004; Retorn a l’origen. Les avantguardes figuratives a la dècada dels anys 50, comissariada per Àlex Mitrani, que es podrà veure del 18 d’octubre al 12 de desembre de 2004, i Els Salons d’Octubre, comissariada per Sílvia Muñoz d’Imbert, que s’exhibirà del 20 de desembre de 2004 al 28 de febrer de 2005. El Palau Moja també acollirà activitats organitzades en el marc del Fòrum Barcelona 2004 i l’exposició L’esperit de Catalunya, produïda pel Departament de la Presidència.

Barcelona, 15 d’octubre de 2003

Més informació a: http://cultura.gencat.net/palaumoja

P.S: L’horari del Palau Moja (Portaferrissa, 1. Barcelona) és: de dimarts a dissabtes, de 11 a 20 h, i diumenges i festius, d’11 a 15 h. Dilluns és tancat. Entrada lliure.