La creació contemporània, la recerca i difusió del treball en art són els eixos principals del nou Centre d’Art Santa Mònica (CASM), que avui comença una nova etapa amb la reobertura de l’edifici, tancat per obres de millora els últims quatre mesos, i amb la inauguració de les primeres exposicions del nou projecte artístic.
El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, inaugurarà avui, a les set de la tarda, el nou CASM (Rambla de Santa Mònica, 7. Barcelona), acompanyat del director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca; del delegat d’Arts Visuals, Josep Parera, i del director del CASM, Ferran Barenblit, que també ha coordinat el nou projecte artístic. En l’acte també hi seran presents els artistes de les cinc exposicions inaugurals, que es podran veure des d’avui i fins al pròxim 8 de desembre: l’austríaca Christiane Erharter, l’argentí establert a París Leandro Erlich, els catalans Mabel Palacín i Albert Tarès i la danesa Gitte Villesen.
Ferran Barenblit explica el nou CASM com “un centre dedicat al treball i la recerca en art contemporani a través d’un programa d’exposicions i activitats que volen donar un recolzament a la nova producció d’obres d’artistes, a la informació i l’accés del públic a l’art contemporani”.
Mesa de comissariat
En aquesta nova etapa del Centre d’Art, la programació la defineix l’anomenada Mesa de comissariat, formada per David G. Torres (Barcelona, 1967), Miguel von Haffe Perez (Porto, 1967), comissaris associats al centre, i el mateix director del CASM, Ferran Barenblit. A través de diverses reunions periòdiques, la Mesa esdevé un lloc de discussió, d’intercanvi d’informació i de recerca que proposa la programació del Centre d’Art alhora que, per extensió, també comissaria les exposicions.
Un dels principals objectius per a aquesta nova etapa del CASM és esdevenir un lloc de difusió que doni suport i impulsi el treball de l’art en el conjunt de la cultura i de les activitats intel·lectuals mostrant l’aportació que fa al pensament contemporani. Així mateix, les exposicions que es programaran contribuiran a la difusió de l’art, al seu coneixement i a la seva valoració, mantenint una decidida aposta pels artistes i la potenciació dels treballs actuals més destacats. Ferran Barenblit assenyala que el nou CASM “no vol ser un catàleg de la totalitat de la creació artística, sinó que, a través dels criteris definits per la Mesa, vol ser un espai capdavanter i de generació de criteri en art contemporani, un lloc de referència en l’art actual”.
Programació
La programació girarà anualment entorn d’una vintena d’exposicions individuals d’artistes nacionals i estrangers. S’exposaran entre tres i cinc mostres diferents de manera simultània. L’aposta artística del CASM se centrarà en la presentació de projectes de nova producció i emfasitzarà la programació d’activitats, potenciant aspectes educatius i articulant seminaris, conferències i visites comentades. Segons el director del CASM, Ferran Barenblit, el nou Centre d’Art neix amb la voluntat de ser “un veritable focus d’art contemporani capaç d’incentivar la producció de nous treballs en art”.
Els artistes que obriran la nova temporada del Centre d’Art Santa Mònica són els següents:
Christiane Erharter (Kufstein, Àustria, 1974). El seu treball es coneix gràcies a les sessions del que ella anomena Infotainment, una barreja d’informació i entreteniment vistos des d’una òptica agosarada i innovadora. L’artista, resident a Oslo, inclou en les seves obres diversos conceptes: des de l’acció política i la consciència social a la música i la diversió. Al CASM, l’artista també intervindrà en un seminari i exposarà una sèrie de documentació sobre música avançada i feminisme.
Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973). Les obres d’aquest artista, argentí establert a París, trenquen les expectatives convencionals de temps i espai. Erlich planteja situacions aparentment quotidianes tot i que, de seguida, fa partícip l’espectador d’una mena d’engany. Leandro Erlich recrea en l’exposició un estudi de dansa: parquet, una barra per fer exercicis, un aparell de música, miralls i, fins i tot, ballarines assajant. Amb aquests elements, articula una trampa visual i mental. El visitant es mou a través de tres espais reals (tres estudis de dansa idèntics) i un de figurat, que només existeix en la ment de l’espectador. El treball de Leandro Erlich convida al dubte. L’art hi apareix com a un productor d’incerteses destinat a qüestionar la realitat, subratllar-ne les seves contradiccions i interrogant-la sobre la raó del seu ordenament.
Mabel Palacín (Barcelona, 1964). L’artista catalana presenta la seva última obra titulada La distància correcta, una producció del CASM en col·laboració amb el Museu de la Universitat d’Alacant. Es tracta d’una videoinstal·lació presentada en dos grans pantalles. La filmació realitzada per Palacín mostra un actor que busca com relacionar-se amb les imatges que veu projectades, a temps real, en una gran pantalla. Així, aquest personatge interpreta i interfereix en fragments de pel·lícules i imatges diverses. Sobre les dues pantalles, es narra una mateixa història tot i que expressada des d’angles diversos. El treball de Palacín s’ha caracteritzat per reflectir una profunda reflexió sobre la imatge. La distància correcta recull problemàtiques apuntades en treballs anteriors com Sur l’autoroute, una reflexió sobre la cadença interpretativa de les imatges. La distància correcta especula sobre la posició de l’individu davant la sobreabundància d’imatges en la societat actual.
Albert Tarès (L’Espluga de Francolí, 1979). La reobertura del CASM presenta la primera exposició individual de l’artista, en la qual costumitza un cotxe. Seguint la lògica del ready made, trenca les barreres entre alta i baixa cultura en presentar un objecte vulgar lligat a la suposada baixa cultura (el tuning). La proposta consisteix a decorar un vehicle, que simbolitza una veritable fascinació per la cultura de l’automòbil, a la qual s’afegeix un component lúdic, pròxim a l’imaginari juvenil i festiu, tantes vegades allunyat dels centres d’art.
Gitte Villesen (Ansager, Dinamarca, 1965). Les produccions en vídeo d’aquesta creadora, resident a Berlín, estan fetes càmera en mà i presenten personatges poc habituals, entrevistats per ella mateixa. Al CASM presentarà per primera vegada a Catalunya quatre dels seus darrers treballs. A través de la conversa amb personatges inusuals, Villesen qüestiona el concepte de minoria. També tracta les relacions de gènere a través de personatges atrapats en situacions vitals sota una forta pressió social.
La resta d’exposicions de la temporada 2003-2004 al Centre d’Art Santa Mònica seran: Christian Jankowski, Ester Partegàs, Francisco Queirós i Vanessa Jane Phaff, del 18 de desembre de 2003 al 7 de març de 2004; Yamadú Canosa, Tere Recarens, Livia Flores i Costa Vece, del 18 de març al 7 de juny de 2004; activitats en el marc del Sónar 2004, el juny de 2004, i Jean Jacques Roullier, Maria Eichhorn i Joao Tabara, de l’1 de juliol al 26 de setembre de 2004.
Obres de millora
La reforma arquitectònica del CASM s’ha dut a terme en funció del nou projecte artístic, per tal d’adaptar-lo als nous usos i serveis que ha d’oferir. Aquests treballs han permès obrir l’edifici a la Rambla, disposar d’una nova sala d’exposicions de 300 metres quadrats a la segona planta de l’edifici, reordenar les sales d’exposició i habilitar la primera planta amb equipaments audiovisuals, tècnics i educatius.
Les obres, que han tingut un cost de 1.011.529 euros (168.304.264 pessetes), s’han realitzat d’acord amb el projecte de l’arquitecte Albert Viaplana, que també va intervenir fa quinze anys en la rehabilitació del convent de Santa Mònica, del segle XVII, per convertir-lo en el Centre d’Art.
El nou projecte artístic del Centre d’Art Santa Mònica s’emmarca dins les actuacions del Pla de Promoció de les Arts Visuals de la Generalitat, presentat ara fa un any, el qual situa el CASM en el marc de referència dels centres més actius que treballen en art contemporani a nivell nacional i internacional. El Pla assenyala que CASM ha de constituir un àmbit de construcció de noves idees, de coneixement i esdevenir, conjuntament amb el MNAC i el MACBA, tronc de l’activitat en art en el nostre context.
Barcelona, 3 d’octubre de 2003
Més informació a: http://cultura.gencat.net/casm
P.S. L’horari del CASM és de dimarts a dissabte, de les 11:00 a les 20:00 hores, i diumenges i festius, de les 11:00 a les 15:00 hores. Dilluns és tancat.