1. El Consell Executiu analitza un informe sobre l’estat de les energies renovables a Catalunya i quines mesures cal emprendre per avançar en la transició energètica
  2. Accelerar l'aprovació del Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’energies renovables, la simplificació administrativa per reduir els terminis i la càrrega burocràtica dels projectes o l’impuls de noves formes de generació energètica com l’eòlica marina o el biogàs, entre les mesures que s'impulsaran

El Govern ha analitzat avui l’estat de les energies renovables a Catalunya i ha iniciat l’estudi de mesures per tal de fer un pas endavant en la transició energètica i accelerar en la descarbonització de la societat catalana. Les dades aportades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica indiquen que Catalunya necessita un impuls en la instal·lació de nova potència energètica d’origen renovable, i aquesta situació pot generar un desavantatge competitiu per a l’economia del país.

La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que s’ha d’avançar “cap a un sistema energètic 100% renovable”. En aquest sentit, ha advertit que “l’objectiu és aconseguir que el 54% de la demanda elèctrica al 2030 sigui coberta amb fonts renovables, mentre que ara es troba entre el 14% i el 20% segons la producció d’energia sobretot hidràulica”. “Estem lluny i l’esforç ha de ser considerable", ha subratllat.

Per revertir l’estancament actual, el Govern ha posat sobre la taula diferents mesures sobre les quals començar a treballar, com ara:

  1. Accelerar la tramitació i aprovació del Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’energies renovables (PLATER).
  2. Negociar per garantir la connexió a la xarxa de les renovables necessàries per a la transició energètica a Catalunya.
  3. Incentivar les diferents tecnologies amb mesures de simplificació administrativa que permetin reduir els terminis de tramitació i la càrrega burocràtica dels projectes.
  4. Impulsar formes de generació fins ara poc explotades a Catalunya, com ara l’eòlica marina o el biogàs.
  5. Estudiar noves accions en el marc de la xarxa de recàrrega per a la mobilitat elèctrica, inclosa la instal·lació de punts de recàrrega a edificis públics mitjançant L’Energètica.

Un altre àmbit de treball serà el del marc regulador per a les bateries, un sector emergent que requereix una normativa clara que el doti de seguretat jurídica.

La situació de les renovables a Catalunya

Les energies renovables van cobrir un 13,6% de la demanda elèctrica de Catalunya l’any 2023, quan l’objectiu fixat per la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050) ascendeix al 54% per l’any 2030. A més, el creixement de la potència instal·lada ha estat poc significatiu en els darrers anys: l’energia eòlica ha crescut en 130 MW instal·lats entre 2020 i 2024, fins als 1.406 MW, i la solar fotovoltaica sobre terreny ha guanyat 62 nous MW i ha assolit els 351 MW.

De fet, la potència instal·lada per cada una de les tecnologies resta lluny de les fites establertes per la PROENCAT per a l’any 2030. Mentre que la solar fotovoltaica sobre coberta se situa en el 45% del compliment, l’eòlica terrestre només ha assolit el 26% d’assoliment i la solar fotovoltaica sobre terreny, el 8%.

D’aquesta manera el Govern referma el seu compromís amb la transició cap a un model energètic renovable, descarbonitzat, distribuït i ciutadà, que contribueixi a fer front a l’emergència climàtica. Aquesta transició, a més, ha de fer del sector energètic un dels eixos per fer créixer un model econòmic més eficient i sostenible.

En aquest sentit, la PROENCAT 2050 calcula que la reducció de la dependència energètica associada a la descarbonització de la societat catalana permetria reduir la despesa en combustibles fòssils de 8.700 milions d’euros anuals a 650 milions d’euros.