Durant el primer semestre de 2004 s’han adoptat un total de 824 infants, 71 dels quals són de Catalunya mateix i 753 d’altres països. Durant el mateix període del 2003 se n’havien adoptat 543 i pràcticament el mateix nombre el 2002 i el 2001. És, doncs, la primera vegada des de fa tres anys que es produeix un augment.
En el cas de l’anomenada adopció nacional l’increment és espectacular ja que els 71 infants adoptats només en aquest primer semestre pràcticament igualen els adoptats en tot l’any passat (79). Això ha estat degut al fet que, amb el nou Govern, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) ha decidit potenciar els processos d’adopció nacional per afavorir aquesta mesura per als infants de Catalunya. L’augment també ha estat afavorit per un increment de criatures del país susceptibles de ser adoptades perquè els seus progenitors hi han renunciat.
Tant la legislació estatal com la catalana en matèria d’adopció és molt biologista i això dificulta les adopcions nacionals. Per això, el Departament de Benestar i Família està estudiant tot un seguit de modificacions legislatives que, en qualsevol cas, haurien de tramitar-se tant al Parlament de Catalunya com al Parlament de l’Estat.
L’any 2003, les adopcions internacionals van disminuir lleugerament en relació amb el 2002 (1.042 infants el 2003 i 1.056 el 2002); també van disminuir, de manera més significativa, les adopcions d’infants catalans (79 el 2003 i 98 el 2002). En canvi, van augmentar notablement les sol·licituds d’adopció, que van passar de 2.291 el 2002 a 3.224 el 2003.
Durant el primer semestre de 2004 han continuat augmentant les sol·licituds d’adopció, que a final d’any poden arribar a més de 3.800 si es manté el ritme actual.
Catalunya, amb 0,16 infants adoptats per cada mil habitants, és actualment un dels països del món on es fan més adopcions. La taxa d’adopcions de Catalunya duplica la de la resta de l’Estat i és superior a la de països com França, Dinamarca o Suècia.
L’any passat, l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) va rebre més d’un miler de consultes relacionades amb adopcions cada mes i va facilitar 1.837 dossiers d’informació a famílies interessades. També va atendre 1.717 unitats familiars en sessions informatives, grupals i individuals, sobre adopcions. Actualment, unes 190 famílies inicien cada mes l’estudi valoratiu de la idoneïtat per a l’adopció.
Pel que fa a l’origen dels infants adoptats d’altres països, cal assenyalar que Rússia i la Xina, amb 438 infants i 223 infants respectivament l’any 2003, són els principals països de procedència. Aquesta tendència continua el 2004, tot i que la Xina s’ha tornat a convertir en el país d’on provenen més nens i nenes adoptats (332), seguida de Rússia (242) i a distància se situen Etiòpia (37) i Ucraïna (30).
L’ICAA treballa activament per donar resposta a l’augment de sol·licituds
Les demandes d’adopció a Catalunya han tingut un creixement molt acusat i Catalunya és ara el territori de l’Estat amb un major nombre de sol·licituds.
Per fer front a l’augment de sol·licituds d’adopció s’ha augmentat el nombre d’Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF), encarregades de formar i valorar les persones sol·licitants per delegació de l’ICAA. Actualment n’hi ha 8 en funcionament i es preveu ampliar els equips de les ICIF ja existents.
Igualment, per tal d’agilitar els tràmits, el comitè tècnic d’avaluació es reuneix ara setmanalment en comptes de fer-ho cada quinze dies. Els informes psicosocials de valoració i les corresponents resolucions d’idoneïtat es continuen fent en els sis mesos que marca la legislació actual.
L’ICAA treballa també per establir llaços i consolidar les relacions existents amb d’altres països per tal de facilitar l’adopció internacional. De manera regular, delegacions de l’ICAA es traslladen als països d’origen per conèixer-ne la realitat pel que fa a polítiques d’adopció i establir els canals legals pertinents. En altres ocasions, delegacions d’aquests països es traslladen a Catalunya per a informar-se directament de la nostra realitat en matèria d’adopcions.
L’ICAA ha de ser un òrgan de comunicació directe amb els governs i organismes d’autoritat màxima en adopcions de cada un dels països amb els quals hi ha programes d’adopció. Les informacions i relacions amb aquests països no han de passar exclusivament pel ministeri d’Afers Socials del govern central, ja que les competències en matèria d’adopció depenen de la Generalitat.
L’ICAA està mantenint directament converses amb països com Vietnam, Tailàndia, Cambotja i Kenya per obrir vies d’adopció legals i segures, i està oberts a iniciatives i informacions de famílies i entitats que vulguin cooperar aportant informació.
Tot i això, alguns d’aquests països per a adoptar volen subscriure convenis bilaterals amb l’Estat espanyol. El Departament de Benestar i Família ha mostrat al Govern de Madrid la necessitat d’activar aquest tema, paralitzat fins ara, i la consellera Anna Simó ha fet arribar al ministre d’Afers Exteriors la voluntat de la Generalitat d’abordar aquestes qüestions. També la directora general de l’ICAA, Rosa Bertran, s’ha entrevistat amb el Director General d’Assumptes consulars per agilitar els processos d’adopció internacional.
Les adopcions al Marroc es van frenar fa un mes i mig, d’acord amb IMA, (l’associació de famílies adoptants al Marroc) i amb les famílies en procés d’adopció, davant de les dificultats que els consolats staven posant. Aquest tema va ésser tractat amb el Director d’Assumptes Consulars i en la reunió interautonòmica dels dies 8 i 9 de juliol a Madrid. Tot i això, s’han reprès les adopcions i així s’ha fet saber a l’IMA i a les famílies.
També s’està estudiant la possibilitat d’abaratir els costos del procediment d’adopció internacional (l’adopció nacional és totalment gratuïta) mitjançant la Llei catalana de suport a les famílies, introduint-hi ajudes que permetin costejar parcialment o totalment l’estudi psicosocial i el certificat d’idoneïtat. No obstant això, el cost global de les adopcions internacionals varia molt segons el país d’origen i també varia el temps d’espera; són dues circumstàncies independents de la voluntat del Govern de la Generalitat.
PERFIL DE LA UNITAT FAMILIAR QUE SOL·LICITA UNA ADOPCIÓ
Les Institucions col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF) porten a terme per delegació de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) els estudis de formació i valoració de les unitats familiars que sol·liciten una adopció. A través dels estudis i de les dades obtingudes des de totes aquestes ICIF durant l’any 2002 s’ha elaborat un perfil de la unitat familiar catalana que sol·licita una adopció internacional.
· L’interval d’edat dels sol·licitants majoritàriament està comprès entre els 36 i els 45 anys, que representen un 60,4% del total. Ha disminuït considerablement la franja d’edat més avançada, és a dir famílies de més de 46 anys.
· Quant a l’estat civil dels sol·licitants, destaquen amb un 84% els matrimonis, seguits de les persones soles amb un 13% i les parelles de fet amb un 3%. El percentatge dels matrimonis, encara que continua sent el majoritari, en el 2002 ha disminuït un 2% respecte el 2001, mentre que el percentatge tant de parelles de fet com de persones soles ha augmentat un 1%.
· El percentatge més elevat el formen les parelles que tenen una convivència entre 4 i 10 anys, representant el 53% del total, seguit dels que tenen una convivència de més de 10 anys, que representen el 41% i tant sols el 6% tenen una convivència de menys de tres anys. Si es comparen aquestes dades amb el perfil obtingut anys enrera, es continua confirmant que les parelles inicien els processos d’adopció quan porten molts anys de convivència.
· El 60% de les famílies adoptants no tenen fills i se situen a molta distància els nuclis familiars amb fills, siguin biològics o adoptats. Cal observar que hi ha un increment de nuclis familiars amb un fill adoptat que inicien un segon procés d’adopció, així l’any 2000 aquests nuclis familiars representaven el 10% mentre que l’any 2002 aquest percentatge ha passat a ser del 18%.
· S’ha incrementat el nombre de famílies monoparentals, passant de un 12% l’any 2001, a un 13 % el 2002, de les quals el 92% correspon a una dona sola.
· Els sol·licitants que inicien un procés d’adopció majoritàriament han cursat estudis superiors. Aquesta franja representa el 48,5% del total, seguit d’un 36% que han realitzat estudis secundaris i el 15,5% ha fet estudis primaris.
1
Fitxers adjunts
