Els 96 esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics d’Atenes van aconseguir onze medalles i 55 diplomes, segons un estudi presentat avui a la Secretaria General de l’Esport per Joan Anton Camuñas, exsecretari general de l’Esport, i Pere Sust, president del COC, en un acte presidit pel secretari general Rafel Niubò.

Aquests resultats representen un 38 per cent de totes les medalles aconseguides per la delegació espanyola, que en va sumar 29. Concretament, els medallistes catalans van ser: Gervasi Deferr, Josep Antoni Hermida, Josep Antoni Escuredo, Natalia Via Dufresne, Sandra Azón, Beatriz Ferrer Salat (dues), Sergi Escobar (dues), Carles Torrent i Xavier Bosma.

L’estudi reflexa el potencial de l’esport català en el conjunt de l’estat espanyol, ja que amb el 13,5% de la població Catalunya té una participació a Atenes del 29,8%  (96 dels 322) i aconsegueix un 38% de les medalles (11 de les 29).

Pel que fa a la relació entre la participació i els resultats obtinguts, les onze medalles catalanes representen que un 11,46 per cent dels esportistes van tornar amb un metall penjat del coll, respecte al 7,96 de la resta de l’Estat. Aquesta relació, en el cas dels vuit primers classificats és del 68,8 per Catalunya per un 56,2 de la resta de l’Estat.

L’estudi es basa exclusivament en esportistes nascuts a Catalunya o amb el veïnatge civil català demanat expressament. D’aquesta manera, per exemple, no es considera català Rudy Fernandez, que va néixer a les Illes Balears, però sí la seva germana Marta, nascuda a Barcelona, tot i que els dos viuen a Badalona, juguen a clubs catalans i s’han format a Catalunya. Tampoc es consideren catalans esportistes vinculats des de fa molts anys a Barcelona, com Carles Moyà o Conchita Martínez. 

A l’informe també s’apunta la destacada presència catalana en alguns esports d’equip, que d’haver obtingut medalla haurien disparat les estadístiques. Així, el 58,3 % del conjunt femení de bàsquet, el 68,8% de l’equip masculí d’hoquei i el 53,8 % del de waterpolo masculí era català.

Objectius de futur

Després de la presentació de l’informe, el secretari general de l’Esport ha afirmat que aquests resultats constaten que la situació “està estabilitzada des de Barcelona’92”, però que es pot anar “més enllà” en el futur.

En aquest sentit, Niubò ha explicat que la Secretaria General de l’Esport estendrà una xarxa de centres de tecnificació esportiva per tot Catalunya, que estaran coordinats pel CAR de Sant Cugat. La previsió és construir cinc d’aquestes residències esportives a Amposta, Lleida, Esplugues de Llobregat, Ripoll i a l’eix Girona-Salt-Banyoles.

El secretari general de l’Esport també ha avançat que es pretén facilitar l’accés dels joves estudiants a l’esport amb la creació de Instituts d’Ensenyament Secundari (IES) especialitzats en un esport. Així, per exemple, Vic tindrà un IES del motor; Sitges, un de volei-platja; Granollers, un de bàdminton, o Sant Adrià del Besos, un de lluita.

Seran centres on els estudis podran adaptar-se al ritme d’entrenaments i de competicions, però al mateix temps obligaran als alumnes a tenir bons expedients acadèmics.

Amb aquesta estructura d’instituts esportius especialitzats i centres de tecnificació esportiva, el repte de la Secretaria General de l’Esport és “doblar les medalles obtingudes a Atenes” en els Jocs Olímpics del 2012.