El Col·loqui Internacional Walter Benjamin ha estrenat aquesta tarda a Portbou la seva desena edició, titulada “Món digital, imatges i història: memòries en tensió”. Des d’avui i fins diumenge, experts nacionals i internacionals reflexionaran sobre la irrupció de les eines tecnològiques en l’àmbit de la memòria, que configura l’eix temàtic d’enguany.

En aquest sentit, el col·loqui s’estructura al voltant d’un programa divers que, mitjançant ponències, xerrades i taules rodones, planteja un doble objectiu: d’una banda, generar un espai de debat enriquidor que contribueixi a desenvolupar estratègies eficaces per afrontar els reptes actuals; de l’altra, fomentar noves visions i perspectives que enriqueixin l’anàlisi de la memòria democràtica en l’era digital.

Sobre aquests punts, s’hi ha referit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font i Agulló, durant els parlaments inaugurals: “la digitalització ha canviat profundament com preservem i interpretem el passat, no només afecta la manera com arxivem la informació, sinó també com construïm els relats històrics. Aquesta transformació presenta oportunitats, però també riscos”. “Per evitar instrumentalitzacions, és fonamental abordar aquests canvis amb rigor i reflexió crítica”, ha afegit.

Principals especialistes convidats

L’edició de 2024 presenta un dels cartells més ambiciosos en la història del col·loqui. El filòsof José María Lassalle ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a la programació amb la conferència “El passat, la memòria i l’algoritme”.

Així mateix, durant el cap de setmana, els assistents també podran escoltar el teòric en cultura visual i digital Juan Martín Prada; la historiadora Matilde Eiroa; els doctors Alberto Venegas i Antonio César Moreno Cantano, aquest últim amb la ponència “Videojocs, narratives del passat i geopolítica” que presentarà dissabte, o l’artista Francesc Abad en conversa amb l’escriptora i filòsofa Cristina Masanés.

Tota la informació es pot consultar al web del Memorial Democràtic clicant aquest enllaç.

Activitats lúdiques i culturals

Paral·lelament a la vessant més acadèmica i teòrica, el col·loqui també ha programat tot un seguit d’activitats culturals i lúdiques dissenyades per immergir en primera persona el públic i alhora fer-lo directament partícip.

Algunes de les activitats més destacades inclouen: la presentació de l’assaig guanyador en la VI Edició del Premi Internacional Walter Benjamin; una sessió musical o la interpretació teatral de La primera i les mestres de la República, de Nan Valentí i David Pintó, una obra dedicada a Nativitat Yarza, primera dona alcaldessa a Catalunya, mestra i feminista durant els anys de la Segona República.

Finalment, el darrer dia, els participants estan convidats a fer un recorregut a peu de Banyuls a Portbou en record del camí que Walter Benjamin i altres refugiats antifeixistes van haver de fer durant els anys de la Segona Guerra Mundial. La ruta comptarà amb la intervenció artística de Nieves Correa, que va rebre una beca del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea.

Portbou es consolida com a municipi de memòria gràcies al compromís de les institucions

El retorn del Col·loqui Internacional Walter Benjamin a Portbou ha estat possible gràcies al ferm compromís de col·laboració que, des de fa mesos, han impulsat les administracions implicades: el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de Portbou, el Museu Memorial de l’Exili (MUME) i la Universitat de Girona (UdG), amb el suport de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i de la Universitat de Barcelona.

Aquestes institucions han unit esforços per garantir que l’esdeveniment retorni íntegrament al municipi empordanès, fet que des del 2015 no es produïa. Enguany, a més, el retorn té una significació singular, ja que coincideix amb el desè aniversari del col·loqui, una efemèride molt esperada tant pels ponents com pel públic assistent.

D’acord amb els organitzadors, aquesta fita marca un punt d’inflexió, atès que, d’una banda, enforteix el vincle amb el territori i potencia Portbou com a municipi referent en matèria de memòria i, de l’altra, fomenta sinergies entre els diferents organismes locals.