Salut

Es posa en marxa el Pla de Xoc dels Centres de Salut [Actualitzada]

-Aquesta és la mesura més important implementada pel Departament de Sanitat en els 100 primers dies de govern

query_builder   23 març 2004 12:00

event_note Nota de premsa

Es posa en marxa el Pla de Xoc dels Centres de Salut [Actualitzada]

-Aquesta és la mesura més important implementada pel Departament de Sanitat en els 100 primers dies de govern

El Departament de Sanitat i Seguretat Social incrementarà, durant els propers mesos, el nombre de professionals en 132 equips d’atenció primària, és a dir, en un 38% dels equips d’atenció primària de Catalunya (346 en total), segons ha informat avui la consellera de Sanitat i Seguretat Social, Marina Geli, a la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya, durant la presentació del Pla de Xoc dels Centres de Salut.

El Pla de Xoc s’implementarà en quatre fases. Durant la primera, que s’inicia el mes de maig, s’incrementaran els metges de família, els pediatres i el personal administratiu. En concret, l’increment de professionals serà de 182 (129 metges de família, 23 pediatres i 30 auxiliars administratius).

La segona fase, que serà presentada dintre de dos mesos, i d’aplicació el mes de setembre, consistirà en canvis en el model organitzatiu d’infermeria d’atenció primària i la conseqüent adequació d’aquests recursos humans als Centres de Salut, així com dels auxiliars d’infermeria, assistents socials i zeladors.

El Pla de Xoc continuarà en una tercera fase, que s’implementarà a partir del 2005, i que suposarà l’adequació dels serveis de suport a l’atenció primària, fent especial èmfasi en l’atenció sociosanitària. Per últim, a mitjans de 2005 es revisaran els circuits d’atenció a les urgències i emergències.

Amb aquest Pla de Xoc s’aconseguirà millorar el funcionament dels Centres de Salut, ja que es tendirà a reduir la pressió assistencial fins a arribar a un òptim de 1.500 habitants per metge de capçalera; s’aconseguirà que les visites tinguin un temps suficient (deu minuts de mitjana); s’atorgarà un paper rellevant a la infermeria i als auxiliars d’infermeria; s’avançarà en un model sanitari i social d’atenció a domicili i es contribuirà a que els serveis d’urgència dels hospitals de referència no es vegin col•lapsats per patologies banals.

A part d’aquest increment de recursos, el Pla comptarà també amb els professionals actualment no reformats que passaran de 2 hores i mitja d’activitat diària a 6/8 hores, i amb l’augment de recursos d’infermeria que presentarem d’aquí a dos mesos. 

El cost total de la mesura està previst en 12.305.200 euros anuals.

Annex:

Resum de la compareixença de la consellera de Sanitat i Seguretat Social, Marina Geli, a la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya

Introducció

“En la meva primera compareixença ja els vaig informar dels tres eixos principals del nou model sanitari (el Sistema Català de Salut) que des del Departament de Salut ja estem instaurant, un model que integra i prioritza: la salut pública (inclosa la salut laboral i mediambiental), l’atenció sanitària i els serveis sanitaris i socials d’atenció a la dependència.

Els vaig anunciar també que el Govern, i així està escrit en l’acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres, aposta decididament per una sanitat el centre de la qual és l’atenció primària i, per tant, els centres de salut.

Així, un dels reptes pendents i, per tant, més immediats que se’ns plantejaven en relació al segon eix (atenció sanitària) és l’adequació (increment) de les plantilles en l’atenció primària (en alguns EAP) per alleugerir la pressió assistencial en els EAP amb més demanda.

En aquest sentit, i després d’una anàlisi detallada a través d’un estudi sobre necessitats de plantilla als EAP de Catalunya hem corroborat l’existència d’un nombre important de centres de salut amb deficiències de plantilla (no reconegudes per l’anterior govern/administració) i, per tant, amb una pressió assistencial excessiva.

Aquest estudi ha estat elaborat amb caràcter d’urgència, per la voluntat que aquesta mesura fos presentada i posada en funcionament abans de que es compleixin els 100 primers dies del nou Govern. Ara bé, aquesta urgència no ha restat rigorositat i objectivitat a l’anàlisi. De fet, i més tard en parlaré, s’han cercat criteris d’assignació de més qualitat que els que s’utilitzaven fins ara, i que atenen millor les necessitats reals de la població i obren una nova amb perspectiva de futur.

Concretament, els hi puc dir que les ratios de població (major de 14 anys) per metge de família als diferents EAP que hi ha a Catalunya (un total de 346 EAP ) és:

• 126 EAP tenen un ratio de 1500 pacients/metge de família.

• 93 EAP tenen una ratio d’entre 1501 i 1750 pacients/metge de família.

• 84 EAP tenen una ratio d’entre 1751 a 2000 pacients/metge de família.

• 43 EAP tenen una ratio de més de 2000 pacients/metge de família.

Crec que és necessari que em refereixi aquí a un tema que contribueix (negativament) a aquesta insuficiència de plantilla i són: els professionals no reformats (2 ½ hores d’activitat diària –hi tenen dret-). A Catalunya hi ha un total de 881 professionals  en aquesta situació, concretament:  

 533 Metges de família

 165 Pediatres

 183 Infermeres

Explicat això, que té un impacte important en alguns centres de salut de Catalunya, voldria posar de manifest els efectes “perversos” que genera/provoca en els sistema la insuficiència de plantilla, a banda de la ja citada excessiva pressió assistencial:

1. La disminució en la capacitat resolutiva de l’Atenció Primària (i, per tant, de les seves potencialitat).

2. Inequitat territorial creixent (entre els diferents Centres de Salut i entre els territoris).

3. Les visites tenen una durada mitjana de pocs minuts  , les elevades ratios (habitants/professional) existents en l’Atenció Primària dificulten que aquests professionals puguin realitzar visites d’un temps suficient.

4. La manca de qualitat dels serveis i l’atenció prestada, que ha comportat una pèrdua de confiança, per part dels ciutadans, que sovint prefereixen acudir a les urgències que als Centres d’Atenció Primària que els hi corresponen.

5. Les dificultats en l’accessibilitat als serveis per part dels ciutadans.

6. La sobrecàrrega dels hospitals (lligat a un  “hospitalcentrisme” excessiu davant d’una atenció primària poc prioritzada; i agreujat per la descoordinació existent entre l’atenció primària i l’atenció hospitalària).

7. El deteriorament de les condicions laborals (estretament relacionat amb el desencís, desmotivació i, fins i tot, frustració dels professionals, com a conseqüència del retard en l’aplicació de les reformes promeses i de la manca de planificació).

8. L’excessiva medicalització del sistema.

9. La insuficient resolució en patologies agudes.

10. La resposta insuficient a noves demandes.

11. La necessitat de millora dels instruments de gestió (centralitzat, rígid).

12. La minsa incorporació d’avenços tecnològics.

13. Els models organitzatius millorables. 

En definitiva, un sistema ineficient que, val a dir-ho, està compensat, sovint, per un sobreesforç dels professionals, per sobre del seu compromís laboral.

A més a més, a aquesta plantilla insuficient, s’hi afegeix un factor extern (al sistema), que cal a tenir en compte i que lluny de ser considerat una amenaça, ha de ser vist com oportunitat. Aquest factor extern és el canvi (o canvis) demogràfics (sobretot l’envelliment , la immigració  i les migracions ciutats-cinturó i/o nucli-perifèria).

Com també, vaig dir en la meva primera compareixença el  nou sistema de salut que estem construint ha de tenir, entre d’altres característiques (integral i sostenible), capacitat d’adaptació (als factors externs: canvis demogràfics i culturals en la població; canvis sociològics i epidemiològics; avenços científics i tecnològics, sostenibilitat econòmica, etc.).

Justificació del Pla de Xoc als Centres de Salut:

El Departament de Salut aposta, clarament, perquè els centres de salut esdevinguin el centre del sistema (la porta d’entrada). Perquè això sigui possible, és del tot necessari incrementar la capacitat resolutiva dels centres de salut per tal de descarregar l’atenció hospitalària (per exemple, que els serveis d’urgències -dels hospitals de referència- no es vegin col•lapsats per patologies banals).

Per tant, cal definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària amb el desplegament d’un Pla de Xoc en els centres de salut que suposi un increment de recursos humans i que s’emmarqui en un conjunt de mesures ambicioses que provocaran, a mig termini, la reforma del model actual per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència.

Fases d’implementació

Aquest Pla de Xoc consta de quatre fases.

1ª Fase (maig 2004): aquesta primera fase suposa un increment de metges de família, pediatres i administratius (és a dir, personal d’atenció a l’usuari, sempre tenint en compte l’activitat, el model organitzatiu i el grau d’informatització dels centres) en els centres de salut que es perllongarà en els propers anys per garantir que tots els EAP arribin a la ratio de 1.500 persones assignades per metge de família. Així, aconseguirem també que els professionals puguin de disposar de més temps de consulta.

2ª Fase (setembre 2004): la segona fase la iniciarem uns tres mesos després, amb canvis en el model organitzatiu d’infermeria d’atenció primària (i dels auxiliars de clínica, més actius i resolutius) la conseqüent adequació d’aquests recursos humans als centres de salut, un cop definit el nou model de treball (nou rol de la infermeria). Així ho hem consensuat amb el sector de la Infermeria.

3ª Fase (a partir 2005): El pla de xoc de l’atenció primària continuarà, en una tercera fase, que suposarà l’adequació dels serveis de suport a l’atenció primària (rehabilitació, salut mental, cirurgia menor ambulatòria, ginecologia, llevadores...).

Concretament:

• Ampliarem la cartera de serveis (odontologia, podologia…)

• Donarem suport als especialistes de l’Atenció Primària (salut mental i altres especialitats)

• Revisarem els CAP’s II (hospitals lleugers) en alguns territoris de Catalunya perquè siguin un equivalent a hospitals sense llits.

A més a més:

• Introduirem un catàleg de programes de salut pública (cartera de serveis).

• I generalitzarem l’atenció sociosanitària.

4a Fase (a partir de mitjans de 2005): Revisarem dels circuits d’atenció a les urgències i les emergències.

Objectius:

Els objectius generals d’aquest Pla de Xoc als centres de Salut són: per una banda, que els Centres de Salut (Atenció Primària) esdevinguin el centre del sistema, la porta d’entrada/d’accés i, per l’altra, augmentar l’eficiència del sistema.

Per tant, portarem a terme una inversió important en els centres de salut de Catalunya per situar la Primària al centre del nostre sistema i fer-lo més eficient.

Els objectius específics del citat Pla són:

1. Augmentar la capacitat de resolució de l’atenció primària i millorar la continuïtat assistencial.

2. Resoldre les situacions d’inequitat.

3. Augmentar temps assistencial, sense augmentar el  temps de consulta. És a dir, el temps de consulta no ha d’augmentar si no és necessari, però en canvi, els professionals disposaran de més temps (estaran sotmesos a una pressió assistencial inferior) i podran fer visites amb una qualitat assistencial major (més prevenció, etc.).

4. Millorar la qualitat dels serveis i l’atenció prestada als ciutadans.

5. Treballar per una major eficiència del sistema.

6. Millorar l’accessibilitat dels ciutadans als serveis d’atenció primària.

7. Millorar les condicions laborals dels professionals i la seva competència, ja que estaran sotmesos a una menor pressió assistencial.

Mesura principal: establiment de les plantilles (increment del nombre de professionals als centres de salut)

Val a dir que l’estudi que hem realitzat  sobre necessitats de plantilles s’ha realitzat utilitzant uns nous criteris, no només la població total assignada, i a partir de les dades més recents que sobre aquests nous criteris hi havia.  Els criteris que hem utilitzat són els següents:

1. Població total assignada (RCA –Registre Central d’Assegurats–)

2. Situació Social

3. Dispersió / Ruralitat

4. Estructura de població per edat (hem atribuït diferents pesos segons el nivell de freqüentació de les diferents franges/cohorts d’edat).

5. Població atesa

6. Plantilla (de 2 ½ hores,6 hores, 8 hores per setmana)     

Cal tenir en compte que les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) que es desdoblaven enguany no estan comptabilitzades en aquest Pla de Xoc. L’exemple d’això seria Terrassa, on s’acaben de posar en funcionament dues ABS.

A continuació passaré a detallar com s’ha treballat alguns d’aquests criteris:

1. Població total assignada (RCA –Registre Central d’Assegurats–)

2. Situació Social

3. Dispersió / Ruralitat

     Afecta zones rurals (Amb una doble característica, un EAP rural atén tant a poblacions disperses, per tant, cal un tracte específic com a zones urbanes on cal utilitzar els mateixos criteris que als EAP urbans)

4. Estructura de població per edat

     Hem atribuït diferents pesos segons el nivell de freqüentació de les diferents franges/cohorts d’edat).

5. Població atesa

     Persones diferents visitades per un EAP durant el darrer any sobre la població assignada. (Grau d’utilització dels serveis, hem observat una important variabilitat associada a la doble cobertura/el nivell socioeconòmic).

     La població atesa és un instrument millor per a planificar que la població assignada, per tant, ha de ser una eina de futur en la planificació.

6. Plantilla (de 2 ½ hores,6 hores, 8 hores per setmana)     

Pla de Xoc: increment en els recursos humans

 S’incrementaran el nombre de professionals en 132 EAP, això és, el 38% dels EAP de Catalunya.

El nombre de professionals en què s’augmenta la plantilla és, per a l’any 2004, en:

• 129 metges de família

• 23 pediatres

• 30 auxiliars administratius

Aquests increments ens permetran arribar a unes ratios de: 

 1.500 habitants per professional de medicina de família

Avaluació

D’aquí a 1 any ens comprometem a portar a terme una primera avaluació del Pla de Xoc, és a dir, analitzar si les mesures aplicades han complert amb els objectius fixats. No ho podrem fer abans perquè es recullen dades (indicadors) de l’Atenció Primària un cop a l’any. En breu tindrem les dades de 2003 i les podrem comparar amb les que recollim l’any que ve.” 

1  

Fitxers adjunts

Increment professional regions sanitàries

Increment professional regions sanitàries
DOC | 104