Direcció General de Comunicació

Propostes del Govern de la Generalitat per al nou reglament de la Llei d'Estrangeria

query_builder   7 juliol 2004 16:55

event_note Nota de premsa

Propostes del Govern de la Generalitat per al nou reglament de la Llei d'Estrangeria

El Govern de la Generalitat de Catalunya entén que, atesa la importància, en nombre i influència social i cultural, de la presència de persones immigrades estrangeres a Catalunya, ha de materialitzar la seva voluntat de participació activa en la gestió de la política d’immigració de l’Estat.

L’actual procés d’elaboració del Reglament d’execució de la Llei Orgànica 4/2000 planteja una ocasió excel•lent per a expressar aquesta voluntat de participació, i per això la Generalitat ha volgut formular una proposta de continguts per a l’esmentat Reglament. Aquests continguts pretenen contribuir a la millora del text que es redacta i, sobretot, té l’expressa voluntat d’arribar a significar millores tant en la regulació de les situacions individuals de les persones immigrades com en relació al rol o funcions de les Administracions catalanes, i en particular de la Generalitat, en la gestió del sistema estatal. La proposta ha estat articulada per la Secretaria per a la Immigració (Departament de Benestar i Família) i ha comptat amb la col•laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (Departament de Treball i Indústria).

La nostra participació en el Reglament va ser també sol•licitada durant l’última sessió del Consell Superior de Política d’Immigració, el passat 16 de juny.

Però la proposta no pot fer-se sinó des d’un marc de consens i coordinació, i per a això hem constituït un Grup de treball permanent en l’àmbit legal i competencial en matèria d’immigració, grup en el qual han participat sindicats, patronals, advocats, universitats i alguns experts a títol individual. Per part de la Generalitat, com s’ha dit, la Secretaria per a la Immigració, així com el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Quant a les línies mestres del nostre document, els criteris que hem seguit són:

A.- APROFITAR AL MÀXIM LES POSSIBILITATS DE LA LLEI ORGÀNICA ACTUAL.

Aprofitar al màxim les possibilitats de la Llei Orgànica actual, respectant els límits que marca el principi de jerarquia normativa. Algunes de les propostes tracten de dur al Reglament una major concreció o explicitació de funcions o rols de les Administracions que intervenen el la gestió del sistema migratori estatal. Altres propostes són estrictament tècnic-jurídiques. Unes altres, en canvi, són propostes que, encara que no tinguessin una estricta cabuda en el Reglament, responen a l’Acord del Govern català de 14 de desembre de 2003, i que per tant són els compromisos bàsics de la Generalitat en matèria d’immigració (vegeu al final d’aquest document, “Propostes que superen l’àmbit del Reglament”).

B.- APOSTAR PER CINC QÜESTIONS QUE ES CONSIDEREN CLAU EN EL CONTEXT DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:

1. Aportar solucions a la irregularitat.

2. Corregir dèficits que afecten a joves, dones, cònjuges de residents i parelles de fet.

3. Completar les garanties i augmentar la simplificació de procediments.

4. Reconèixer i atribuir una major responsabilitat en la gestió immigratòria a l’Administració local.

5. Major col•laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat.

De totes elles, la irregularitat és sens dubte la més important i l’objectiu principal que el nou Reglament ha d’abordar amb respostes realistes i efectives.

C.- FER AFLORAR UNA PART IMPORTANT DELS IRREGULARS EN LA SOCIETAT CATALANA

Com a criteri general, entenem que el nou Reglament ha de permetre aflorar una part important de la irregularitat en la societat catalana. Qualsevol procés de regularització ha de fer-se de forma permanent – tipificada - estructural - individual (cas per cas).

D.- INCREMENTAR ELS MITJANS HUMANS I MATERIALS DELS SERVEIS D’ESTRANGERIA.

La resposta normativa, si bé és imprescindible per a la millora o reducció de la irregularitat, no és suficient. A més, és necessari a més incrementar els mitjans humans i materials dels serveis d’estrangeria (per a això la Generalitat ja ha començat a prestar la col•laboració dels serveis públics propis), així com potenciar la contractació en origen i millorar l’acció exterior de les Comunitats Autònomes. Finalment, és necessari també que l’Estat incrementi la seva eficàcia en les tasques de control de fronteres i executi les ordres d’expulsió que dicta.

INSTITUCIONS I ORGANITZACIONS QUE HAN PARTICIPAT EN EL PROCÉS D’ELABORACIÓ D’AQUEST DOCUMENT

- Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO

de Catalunya (CITE).

- AMIC-UGT de Catalunya.

- CECOT (patronal).

- Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

- Institut de Dret Públic del Parc Científic de la Universitat de Barcelona.

- Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona.

- Subcomissió d’Estrangeria-Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona.

- Consell de l’Advocacia Catalana.

- Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria.

- Diputació de Barcelona.

 

PROPOSTES QUE SUPEREN L’ÀMBIT DEL REGLAMENT

Determinats problemes de la gestió d’estrangeria tenen a veure amb l’excessiva complexitat dels seus procediments administratius, i amb la lentitud del seu impuls administratiu.

Però a més de simplificació, cal també impulsar mesures de mecanització, augment de recursos i coordinació interadministrativa.

En aquest sentit, algunes de les propostes hauran de tenir una traducció pressupostària, o bé competencial, o exigiran tal vegada una reforma legal. Unes altres, en canvi, sí que tindrien cabuda en el nou Reglament, ja que aquest, per exemple, podria abordar qüestions que, de ser assumides, requeririen modificacions d’altres reglaments. És el cas de funcions del Consell Superior de Política d’Immigració o de l’Administració laboral.

Com s’ha dit, moltes són propostes que responen a l’Acord del Govern català de 14 de desembre de 2003, i que per tant són els compromisos bàsics de la Generalitat en matèria d’immigració.

Màxima mecanització en la gestió de procediments

S’exposen com exemples positius de procediments mecanitzats els de renovació de permisos de conduir i els de confecció de la declaració anual de l’IRPF (programa PADRE). En termes generals, es compara la poca eficiència de la gestió d’estrangeria amb la notable eficiència de la gestió del sistema de la Seguretat Social.

Com exemple de poca eficiència, cal esmentar la lentitud en la tramitació de les convalidacions i homologacions de títols i estudis estrangers d’educació superior (Reial decret 285/2004) i, en general, de títols i estudis de tots els cicles educatius.

No obstant això, la mecanització pot no ser suficient per a resoldre els col•lapses de les Oficines d’Estrangers (com és el cas de les cites prèvies per correu electrònic), frustrant-se expectatives de dret com la renovació d’autoritzacions, per la qual cosa la solució també consisteix a dotar amb més recursos humans i materials els serveis públics.

Col•laboració de les Comunitats Autònomes a través dels seus recursos materials i humans

És necessari a més incrementar els mitjans humans i materials dels serveis d’estrangeria, per això a més dels recursos dels serveis propis, es pot considerar la col•laboració els serveis públics autonòmics. La col•laboració de les Comunitats Autònomes no només és en el territori de l’Estat. Pot estendre’s a l’exterior, mitjançant els mitjans que assigna a la seva acció exterior.

En termes generals, les variants de col•laboració entre la Generalitat i l’Estat poden articular-se mitjançant convenis, plans i programes conjunts o encàrrecs de gestió.

 

Òrgans de coordinació interadministrativa

Amb l’objectiu de millorar la participació de les Comunitats Autònomes (entre altres actors) en la definició i gestió de la política d’immigració de l’Estat, la Llei Orgànica 4/2000 va crear determinats òrgans de participació: el Consell Superior de Política d’Immigració, el Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants, subcomissions bilaterals de Cooperació en matèria d’Immigració i l’Observatori Permanent de la Immigració.

A la llum de l’experiència del seu funcionament durant quatre anys, caldria preguntar-nos si s’ha millorat en termes de coordinació, i en termes de disseny d’una política global, participada o consensuada per tots els poders territorials d’Estat espanyol.

Creiem que és necessari renovar i millorar el seu funcionament, així com reforçar el paper de les Comunitats Autònomes en els mateixos.

Delegació de responsabilitats

La col•laboració a la qual s’ha fet referència recau sobre necessitats de gestió que en la seva major part són estructurals o permanents, donat el nombre d’estrangers que viuen a Catalunya i tenint en compte que aquest nombre creixerà en els pròxims anys. 

És en aquest sentit que es pot pensar en una col•laboració que es faci permanent i que, per tant, s’articuli amb mecanismes jurídics diferents. L’Estat pot transferir a les Comunitats Autònomes algunes de les seves funcions, mitjançant lleis orgàniques de delegació. Aquesta possibilitat, que preveu l’article 150 de la Constitució, ja ha estat utilitzada per a Catalunya, en ocasió de la delegació de la competència de control de tràfic als *mossos d’esquadra (Llei Orgànica 6/1997, de Transferència de competències executives en matèria de tràfic i circulació de vehicles a motor a la comunitat autònoma de Catalunya).

 

Autonomia financera

El fort augment del nombre d’immigrants en el territori autonòmic comporta un augment de despesa pública, que no sempre hauria de correspondre a la Comunitat Autònoma. És el cas de la despesa pública derivada de la primera acollida de les persones estrangeres en situació de vulnerabilitat. Es fa necessari un augment de l’aportació estatal. Cal valorar la quantia i distribució territorial de les inversions lligades a l’execució del Programa GRECO, així com tenir en compte un criteri de proporcionalitat segons el qual el major pes demogràfic de la immigració a Catalunya, en termes relatius respecte a altres territoris autonòmics, requeriria una major participació financera de l’Estat.

Inspecció laboral

És prou conegut que el problema de la immigració irregular, que centra la preocupació principal d’aquest document, està directament lligat a l’existència d’economia submergida. En aquest sentit, l’Acord del Govern català de 14 de desembre de 2003, entre les mesures referides a immigració estrangera, va establir que s’ha d’impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, l’explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos materials i humans”.

Així mateix, l’Acord de 14 de desembre de 2003, va establir que s’ha d’arribar a “la delegació i la transferència de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’inspecció laboral incloent el Cos d’inspectors, per a aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria sociolaboral més eficient en relació al control del frau i la il•legalitat en la contractació”.

Redefinició del sistema competencial

La nova situació demogràfica ha implicat un esforç de les dues principals Administracions territorials, que són les dels ajuntaments i Comunitats Autònomes. La presència d’immigració estrangera és un fet relativament nou, cosa que explica que per exemple l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de 1979, no ho esmenti més que tangencialment. Ajuntaments i Comunitats Autònomes han hagut de reaccionar a través dels seus serveis i pressupostos públics, sense l’empara d’un sistema competencial que va ser definit -1978- per a una realitat social molt diferent.

En concret, l’esforç dels ajuntaments en favor de la cohesió social es porta a terme mitjançant l’establiment de polítiques i serveis locals de recepció i acollida d’immigrants, entre els quals els serveis d’informació bàsica, els d’ensenyament de les llengües oficials i els d’orientació en relació amb la societat d’acollida.

A més de la utilització de les possibilitats de l’article 150 de la Constitució, i amb respecte als límits del seu Titulo VIII, seria necessari abordar els canvis legals que reflecteixin la realitat del nou repartiment de responsabilitats. Ens referim principalment a modificacions en la Llei Orgànica 4/2000 i en la Llei de Bases de Règim Local.

Catalunya acull el 23,31% dels estrangers que viuen a l’Estat espanyol

Catalunya acull un total de 383.905 estrangers amb autorització de residència . Aquesta xifra representa el 23,31% del total d’estrangers residents al conjunt de l’Estat espanyol. No obstant això, les dades dels padrons municipals, i per tant no oficials, recollides per la Secretària per a la Immigració, a 30 de juny de 2004, mostren que els estrangers empadronats a Catalunya són 701.296 persones.

Diverses projeccions estadístiques oficials indiquen que en els pròxims anys prosseguirà el ritme, constant i intens, d’entrada irregular de persones. Cal doncs, trobar solucions que garanteixin la seguretat jurídica dels afectats, en el marc de les possibilitats que ofereix la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener.

1  

Fitxers adjunts

Dossier de premsa

Dossier de premsa
DOC | 107