Direcció General de Comunicació

Documentació adjunta Acords de Govern del 27 d'abril del 2004

query_builder   27 abril 2004 21:41

event_note Nota de premsa

Documentació adjunta Acords de Govern del 27 d'abril del 2004

ACORDS DE GOVERN DE 27 D’ABRIL DE 2004

ACORDS DE GOVERN DE 27 D’ABRIL DE 2004

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA

• El Govern ha acordat formular requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat contra una Ordre del Ministeri de Treball i Assumptes Socials del passat mes de febrer. L’Ordre desenvolupa un Reial Decret de l’any 2003, pel qual es regulava el Subsistema de Formació Professional Contínua, i estableix com s’han de finançar les accions de formació contínua en les empreses, inclosos els permisos individuals de formació.

El Tribunal Constitucional ja ha reconegut en reiterades ocasions la competència autonòmica per a l’execució de la legislació laboral i, per tant, per a la gestió de la formació professional dels treballadors en actiu.

Amb tot, el Reial Decret 1046/2003 va establir un nou sistema de gestió de la formació professional continua que impedeix l’exercici de les competències assumides per la Generalitat d’execució de la legislació laboral i només preveu una participació minoritària o de poca intensitat de les Comunitats Autònomes en la gestió del nou sistema. Així, i pel que fa al finançament de la formació contínua en les empreses, ha previst un sistema de bonificacions i crèdits sobre les quotes de formació professional que es recapten conjuntament amb les de la Seguretat Social, i que gestiona íntegrament l’Estat.

I pel que fa als contractes programa per la formació dels treballadors i les accions complementàries, només reconeix la participació de les Comunitats quan es tracta d’accions que no excedeixen de l’àmbit de la comunitat, i només dóna una participació minoritària a les Comunitats Autònomes en l’adopció de les decisions per a la gestió del sistema.

El Govern català considera que tant l’Ordre com el Reial Decret vulneren les competències assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria d’execució de la legislació laboral.

Per això, el Departament de Treball i Indústria, proposa formular el requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat.

 

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

• El Govern ha acordat declarar l’ocupació urgent dels béns afectats d’expropiació per les obres del projecte de supressió del pas a nivell a Sant Jordi Desvalls, Vilopriu i Colomers”.

 

La carretera GI-633, que és la carretera de Medinyà a Colomers  travessa actualment el nucli urbà de Sant Jordi Desvalls, i dins d’aquest tram existeix un pas a nivell amb la línia del ferrocarril de Barcelona a Portbou.

Per tal de suprimir el pas a nivell, que és un punt de perill potencial, s’ha previst la construcció d’una variant de la carretera GI-533, que permetrà la supressió del pas a nivell esmentat i al mateix temps suposarà una millora per a la fluïdesa del trànsit i una disminució de l’impacte de la circulació sobre el propi nucli urbà de Sant Jordi Desvalls.

Les obres afecten els termes municipals de Sant Jordi Desvalls, Vilopriu i Colomers, i se situen dins de les comarques del Gironès i del Baix Empordà.

La variant prevista tindrà uns 2,9 quilòmetres de longitud i estarà formada per una calçada de 9 metres d’amplada, amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre.

La variant s’inicia a l’oest del nucli urbà, a la zona de Mas Icart, passa pel nord de Sant Jordi Desvalls i s’acaba a l’est de la població, prop del riu Ter.

Els elements principals de l’obra són:

- Construcció d’una rotonda a l’inici de la variant. La rotonda tindrà dos carrils de 4 metres, i servirà per canalitzar l’accés a Sant Jordi Desvalls per l’oest. Es preveu la instal•lació de l’enllumenat de la rotonda.

- Construcció d’un pont d’uns 24 metres de longitud, sobre la nova variant per donar continuïtat al camí de Vilafreser.

- Construcció d’un pont d’uns 24  metres de longitud, sobre la nova variant per donar continuïtat al camí de Diana. Amb aquest pont s’aprofita per fer un enllaç de la nova variant i el camí, que també servirà d’accés al centre del nucli de Sant Jordi Desvalls.

- Construcció d’un pas inferior de la nova variant sota el ferrocarril de la línia de Barcelona a Portbou, amb una longitud d’uns 17 metres.

- Construcció d’una intersecció en “T” per donar accés a Sant Jordi Desvalls per l’est.

- Construcció d’una intersecció en “T” per ordenar l’encreuament de la carretera GI-633 amb la carretera GIV-6233 (carretera de Gaüses).

Les obres de construcció de la variant de Sant Jordi Desvalls s’han adjudicat el 22 d’abril, amb un pressupost de 5,3 MEUR i un termini d’execució previst de 12 mesos. Es preveu que aquestes obres s’iniciïn l’estiu vinent.

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

• El Govern ha acordat iniciar un expedient de modificació del contracte de concessió per a la construcció, manteniment i explotació del projecte “Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat”.

El projecte “Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat”  es va justificar, en el seu moment, sense tenir en compte determinades variables que es calia considerar.

Així, i a tall d’exemple, la idea de l’anterior Govern de concentració de serveis judicials presentava importants i innecessaris riscos des de les vessants logística; urbanística; de seguretat i econòmico-financera. La suma de tots aquests factors donava el resultat d’un macro-complex sobredimensionat i poc sostenible.

D’altra banda, l’aprovació del projecte de la Ciutat Judicial es va fer sense comptar amb el projecte executiu de l’obra i les llicències definitives d’obres per part dels ajuntaments afectats, fets que, per si mateixos, justificaven la revisió del projecte.

Això, juntament amb l’entrada en vigor la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, fan que hi hagi d’haver una adequació de les polítiques que, en matèria de mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia, pertoquen al Govern de la Generalitat, adaptació que passa per la revisió tant del model d’implantació territorial dels edificis judicials com de les seves dimensions.

És per tot això que el Govern ha portat a terme la revisió del projecte inicial de la Ciutat de la Justícia, que es construirà al solar de les antigues casernes de Lepant, entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

En aquest procés d’anàlisi el Govern ha comptat amb l’assessorament extern d’economistes, urbanistes i arquitectes independents que han elaborat els seus corresponents informes i que han ajudat perquè el Departament de Justícia dissenyés un nou model de serveis judicials per a Barcelona.

Així doncs, el nou projecte proposat pel Departament resol adequadament la dispersió actual dels edificis judicials de Barcelona, i agrupa cadascuna de les jurisdiccions en un mateix espai físic i, al mateix temps, les distribueix entre els dos nuclis judicials en què quedaran conformats els serveis judicials de la ciutat.

Aquest nou projecte proposa una superfície de Ciutat Judicial de 213.054 metres quadrats, 65.000 metres quadrats menys de Ciutat Judicial que l’anterior. L’Acord comportarà una reducció significativa de la densitat i una millora de la diversitat de les activitats.

Segons el nou projecte,  la Ciutat de la Justícia comptarà amb serveis de la:

- Jurisdicció Penal.

- Jurisdicció Civil.

- L’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

- Els jutjats de Primera Instància i Instrucció, els serveis comuns, la fiscalia i el Registre Civil de L’Hospitalet de Llobregat.

 

 Al centre de Barcelona, es conservaran per a usos judicials els següents edificis:

- Palau de Justícia: acollirà totes les sales del TSJC, la presidència, l’oficina del jurat i les seves sales, la biblioteca, els serveis comuns, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i una part de la Fiscalia.

- Edifici de Lluís Companys 1-5 (actual immoble dels jutjats d’Instrucció i Penal de Barcelona): es rehabilitarà per ubicar les sales civils i penals de l’Audiència de Barcelona i els seus serveis comuns, els jutjats contenciosos  administratius, el deganat de Barcelona, les sales per a advocats i procuradors i la gerència territorial de Justícia de Barcelona.

- Edifici de Pau Claris 158-160

- Edifici de Via Laietana, 2: acolliran els jutjats socials.

- Edifici de Via Laietana 8-10

- Edifici de Via Laietana, 10 bis

Aquests últims 3 edificis acullen en l’actualitat els jutjats de Primera Instància de Barcelona.

Aquesta distribució, en una zona que conformaria l’àmbit del Palau de Justícia-Eixample, presenta com a avantatges que tots els edificis són propietat de la Generalitat i per tant no hi ha despeses de pagament de lloguer com passa en molts casos en l’actualitat, tenen una situació immillorable quant a dotació de serveis complementaris per la seva ubicació, són remodelables per assolir una qualitat equiparable a la de la Ciutat de la Justícia i conserven una caràcter simbòlic, com és el cas del Palau de Justícia.

En el projecte inicial, el complex, definit com la Ciutat judicial “més gran del món”, quedava una edificació “morta”, un complex que es buidava durant la nit amb els problemes de seguretat que això comportava.

Així doncs, amb la modificació d’aquest projecte, la zona destinada a la nova Ciutat Judicial es convertirà en un veritable barri residencial, dotat de vitalitat social i ampliant el nucli convivencial de l’Hospitalet de Llobregat, al mateix temps que es guanya en seguretat.

Aquest nou projecte representarà un estalvi inicial en obres d’uns 30 M€.

 

• El Govern ha aprovat un decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.

 

L’Observatori de Dret Privat de Catalunya va ser creat l’any 2000 amb la finalitat d’actuar com un instrument especialitzat de l’acció política del Govern de la Generalitat en matèria de dret privat de Catalunya i com un centre de seguiment, estudi, debat i divulgació d’aquest i de relacions amb altres organismes estatals i internacionals amb finalitats semblants.

Posteriorment, l’Observatori va quedar estructurat en un Consell Rector presidit per la Consellera de Justícia, una direcció executiva i una Comissió de Codificació. Aquesta Comissió ha estat l’encarregada d’enllestir la preparació del Codi civil de Catalunya.

En aquests moments, el Govern de la Generalitat considera necessari donar més agilitat a aquest organisme. Així, el Govern ha aprovat avui el decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya amb l’objectiu de fer-los més operatius.

Amb el decret aprovat avui desapareixen les Seccions de la Comissió de Codificació i es crea la Comissió Permanent d’aquesta, amb funcions d’assessorament a la Comissió de supervisió dels grups de treball, o d’informar sobre propostes d’informes o treballs preparatoris sobre textos legislatius elaborats pels grups de treball, entre d’altres.

Aquesta Comissió estarà formada pel president del Ple, que n’exercirà la presidència, el vice-president, un màxim de 10 persones escollides d’entre els vocals del Ple i la directora de l’Observatori, que en serà la secretària.

Amb la nova regulació s’introdueix la possibilitat d’incorporar puntualment a les reunions a persones externes perquè assessorin en una matèria determinada. En aquest sentit, es preveu la incorporació de juristes, economistes i sociòlegs per tal que es pugui donar una visió integral i més ajustada de la realitat social en matèries com el Dret de Família, Dret d’Obligacions i Contractes, el Drets Reals o el Dret de Successions.

 

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES

• El Govern ha nomenat la senyora Immaculada Turu i Santigosa, directora general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

• El Govern, a proposta del conseller d’Economia i Finances, ha aprovat autoritzar les següents despeses amb abast plurianual:

- 26.890.087,37 euros al Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a obres de conservació, senyalització i barreres de seguretat a la xarxa de carreteres depenents de la Generalitat de Catalunya en el conjunt del territori.

- 3.619.725,25 euros al Departament d’Ensenyament per realitzar les obres de nova construcció de les dues línies, és a dir, dues classes per curs, del CEIP Maria Ossó (Sitges), incloses en el Pla d’Obres per a Escolarització.

- Al Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació:

- 1.032.927,93 euros per a realitzar les obres de reforma dels locals situats a la plaça Bonsuccés núm. 5-6 de Barcelona, per ubicar-hi l’Oficina de la Preinscripció Universitària.

- 3.875.200,00 euros per a la convocatòria de la 5a Edició Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària.

Les Distincions de la Generalitat per a la Promoció de la Recerca Universitària es van crear l’any 1999 amb la finalitat d’estimular les activitats de recerca dels professors investigadors del sistema universitari de Catalunya i dels grups de recerca associats. Les Distincions es divideixen en dues categories segons sigui l’edat del candidat. Els investigadors de 42 anys o més opten a la categoria d’investigador reconegut, mentre que si tenen 41 anys o menys entren en la categoria de joves investigadors.

• El Govern ha acordat acceptar la cessió gratuïta de domini d’un solar ofert per l’Ajuntament de Figueres, amb destinació a un Institut d’Ensenyament Secundari.

Enguany, el Govern de la Generalitat ha acceptat un terreny de 14.877 m2 situat en el terme municipal de Figueres amb destinació a un Institut d’Ensenyament Secundari.

L’IES Olivar Gran tindrà una superfície total construïda de 4.383 m2 i comptarà amb 3 línies d’ESO i 2 de Batxillerat amb una capacitat per a 500 alumnes.

D’entre els espais que disposarà el nou IES cal destacar:

- 12 aules d’ESO

- 4 aules de Batxillerat

- 1 aula – taller

- 1 aula de música – idiomes

- 1 aula de plàstica – audiovisuals

- 1 aula d’informàtica

- 1 aula complementària

- 2 aules d’atenció individualitzada

- 1 aula de dibuix

- 1 aula de tecnologia

- 3 laboratoris

- 1 biblioteca

- 6 departaments

- 3 tutories

- Gimnàs i vestidors

- Espais d’administració, consergeria, sala de professors, despatxos equip directiu, etc.

Les obres d’aquest projecte que ja estan licitades i pendents d’adjudicació, tenen un termini d’execució de 18 mesos, i compten amb un pressupost de 5,07 M€.

• El Govern ha autoritzat l’Institut Català de Finances a atorgar un préstec a la societat Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, SA, destinat a finançar l’aportació de la Generalitat de Catalunya a l’organització del Fòrum Universal de les Cultures.

Així, amb l’acord aprovat avui la Generalitat de Catalunya aportarà al Fòrum Universal de les Cultures 42.211.425,33 euros mitjançant un préstec de l’Institut Català de Finances.

• El Govern ha acordat autoritzar l’Institut Català del Crèdit Agrari a establir una línia de crèdit per un import màxim de 20 M€ per finançar els ajuts concedits pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera.

Tal i com ja havia anunciat el Govern, amb l’habilitació d’aquest crèdit extraordinari es podrà fer front de forma immediata al primer pagament a compte corresponent al primer any d’aplicació del pla de recuperació de les oliveres, donat que la dotació establerta l’any 2003 per l’anterior Govern de 3.200.000 euros impossibilitava la realització de l’esmentat pagament.

Així doncs, amb aquesta fórmula adoptada, els pagesos podran cobrar els ajuts en funció de la producció d’oli de les seves finques abans de les gelades del desembre de 2001.

Cal recordar que les comarques que varen resultar més afectades per aquestes gelades van ser Les Garrigues i El Segrià.

Concretament, els criteris que s’aplicaran seran en funció del nombre d’oliveres productives de cada explotació i en funció de la producció d’oli de les oliveres.

Per altra banda, aquest sistema preveu l’exclusió de les parcel•les amb oliveres improductives abans del desembre de 2001 i les que la campanya 2002-2003 ja estaven recuperades (ja que van patir de forma lleu les conseqüències del fred) i reconeix la preferència en la recuperació de l’activitat dels pagesos realment afectats per aquesta incidència climatològica.

• El Govern autoritza els representants de la Generalitat de Catalunya en els òrgans de Govern del Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya a dur a terme una operació de finançament per un import màxim de 6.242.334 €.

Amb aquesta actuació es permetrà adequar les sales per exposar les col•leccions de Renaixement i Barroc, d’Art Modern, de Dibuixos i Gravats, de Numismàtica, de Fotografia, el Llegat Cambó i la col•lecció Thyssen, que actualment s’exposa al Monestir de Pedralbes.

Tanmateix s’instal•laran els serveis propis del Museu com la Biblioteca General d’Història de l’Art, el Centre de Restauració i Conservació Preventiva, l’Arxiu General. També altres serveis com  els auditoris, els restaurants, la botiga i la llibreria.

És previst que les obres de remodelació  finalitzin al llarg del mes de setembre i que el museu s’obre al públic a finals d’aquest any.

D’aquesta manera es posarà en funcionament la major infrastructura museística de Catalunya i una de les més importants d’Europa que mostrarà en les seves exposicions permanents la història de l’art català al llarg de gairebé 1000 anys que abasten des de la segona meitat del segle X fins a mitjan segle XX.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT

• El Govern acorda concedir una subvenció derivada de la pròrroga per a l’any 2004 del conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en matèria d’atenció educativa als escolars amb deficiències auditives.

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va signar l’any 1994 un conveni amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en matèria d’atenció educativa als escolar amb deficiències auditives.

Aquest conveni s’ha anat prorrogant fins aquest any per tal d’anar vehiculant els ajuts del Departament d’Ensenyament per al funcionament del Centre de Recursos per a Deficients Auditius de Catalunya (CREDAC).

En concret, mitjançant la pròrroga per a aquest any 2004, el Govern acorda concedir una subvenció de 382.320 euros per atendre les despeses de funcionament i personal del CREDAC.

DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL

• El Govern ha acordat nomenat el Sr. Ramon López Lozano, president i conseller delegat del Consell d’Administració de l’empresa pública Institut Català d’Oncologia.

• El Govern ha nomenat com a membres del Consell d’Administracó de l’empresa pública Serveis Sanitaris de Referència - Centre de Transfusió i Banc de Teixits les següents persones:

- Vice-president primer: Sr. Raimon Belenes Juárez, director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS).

- Vice-president segon: Sr. Rafael Manzaneda López, director general de Recursos Sanitaris.

- Vocals: Sr. Francesc Brosa Llinares, subdirector de Polítiques de Qualitat i Compra de Serveis, i Sr. José Luis de Sancho Martín, gerent de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.

• El Govern ha nomenat com a vocals de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària les següents persones:

- Sr. Martí Masferrer Mascort, director general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

- Sr. Francesc Xavier Niño Núñez, gerent de Coordinació d’Empreses Públiques i Consorcis.

• El Govern aprova la nova redacció dels Estatuts del Consorci Sanitari Integral.

El Consorci per a la gestió de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat, creat per un decret de l’any 1991, va adoptar l’any 1999 la nova denominació de Consorci Sanitari de la Creu Roja a Catalunya.

D’altra banda, la IV Assemblea General de la Creu Roja Espanyola va aprovar la retirada ordenada i progressiva de l’activitat l’hospitalària, per la qual cosa es va considerar oportú canviar el nom del Consorci Sanitari de la Creu Roja a Catalunya i a modificar els seus estatuts per adaptar-los a una progressiva disminució de la participació de la Creu Roja.

Així, l’any 2002 el Govern de la Generalitat va aprovar un nou canvi de nom del Consorci, passant a denominar-se Consorci Sanitari Integral.

Enguany, la incorporació al Consorci Sanitari Integral del Consell Comarcal del Baix Llobregat, de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i de l’Institut Català de la Salut, els quals han acceptat els estatuts del Consorci l’any 2003, fa que sigui necessari aprovar-ne una nova redacció.

Així doncs, el Govern català ha acordat aprovar la nova redacció dels Estatuts del Consorci per tal d’adaptar-los a les noves incorporacions.

DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA

• El Govern autoritza l’empresa pública Eficiència Energètica, SA (EFIENSA) a dur a terme una operació de finançament a l’empresa Valoritzacions Agroramaderes Les Garrigues, SL.

L’empresa pública EFIENSA, és una empresa instrumental de l’Institut Català d’Energia –ICAEN– (Departament de Treball i Indústria) que té com a principal funció dur a terme les inversions de millora d’eficiència energètica, de l’ús racional de l’energia i de la promoció de les energies renovables.

Així, EFIENSA vol impulsar un projecte energètic basat en la construcció d’una planta de tractament i valorització de les dejeccions ramaderes de porcí al municipi de Torregrossa, al Pla d’Urgell.

Aquest projecte es durà a terme mitjançant la societat Valoritzacions Agroramaderes Les Garrigues, SL, de la qual EFIENSA en participa amb un 10,174% del capital, i suposarà una inversió total de 18.900.000 euros.

L’objectiu d’aquesta planta és aconseguir, a través d’un sistema net, que residus contaminants com són les dejeccions ramaderes, es converteixin en adob per al camp.

És per tot això que el Govern autoritza els representants de EFIENSA en el sí de Valoritzacions Agroramaderes Les Garrigues, SL, a realitzar una operació de finançament de 2.321.978,79 euros amb objecte de dur a terme el projecte.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

• El Govern ha estat informat pel conseller de Medi Ambient i Habitatge de les línies d’actuació del nou Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007.

En els darrers anys, l’accés a l’habitatge ha esdevingut un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i pels joves en edat d’emancipació.

El Govern català, conscient que cadascun d’aquests sectors necessita respostes pròpies, la major part de les quals no son satisfetes des del mercat, vol impulsar una actuació decidida, urgent i concertada des del sector públic.

En aquest sentit, el Govern sensible davant d’aquesta problemàtica vol oferir noves actuacions, i ja des de l’inici d’aquesta legislatura va crear la Secretaria d’Habitatge, amb el compromís de dur endavant un ambiciós programa i així garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups joves i sectors mes desafavorits, que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi.

Així doncs, amb aquestes línies d’actuació el Govern complirà una de les seves prioritats en matèria d’habitatge i rehabilitació, en la que es preveia l’increment de la producció d’habitatge protegit, el lloguer i l’atenció als joves i als sectors més desfavorits, amb especial atenció als habitatges en règim de lloguer, mitjançant noves línies d’ajut complementàries a les que determina el vigent Pla d’Habitatge 2002-2005 aprovat per l’anterior Govern de l’Estat.

En aquest sentit, el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007 preveu implicar en la seva execució a les administracions locals, que es convertiran en agents principals de la nova política d’habitatge, així com els agents socials i cooperatius –tercer sector–, els promotors privats i el sector financer, en especial les caixes d’estalvis, per mitjà de convenis, de subvencions i d’ajuts que es preveuran en els pressupostos estatals i de la Generalitat.

Concretament, el Pla preveu:

a) Doblar la producció d’habitatge protegit fins a 42.000 unitats en quatre anys.

b) Destinar a règim de lloguer com a mínim la meitat de la xifra anterior, és a dir, un mínim de 21.000 habitatges, prioritzant tres sectors: els joves en procés d’emancipació, la gent gran en habitatge assistit i les famílies de rendes baixes.

c) Rehabilitar 40.000 habitatges en quatre anys, prioritzant ajuts per accessibilitat –ascensors- i adaptació a persones amb mobilitat reduïda; millores d’habitabilitat i sostenibilitat energètica; reparació de patologies, i habitatges en zones rurals i de muntanya.

d) Crear la xarxa de mediació social i garantia, a través de bosses que posin en contacte l’oferta i la demanda d’habitatge de lloguer i facin emergir l’habitatge buit.

e) Complementar les rendes dels sectors socials modestos, joves i persones amb dificultats, que no poden pagar la totalitat dels lloguers;

f) Promoure experiències pilot en diversos àmbits, com ara l’habitatge a zones rurals, la masoveria urbana, la convivència intergeneracional, l’autorehabilitació d’habitatge associada a actuacions d’integració sociolaboral, etc.

D’altra banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge treballa en la creació d’una nova figura d’habitatge a preu assequible i en l’anomenada “quota solidària”, que vol implicar els promotors privats en els objectius socials mitjançant la combinació d’habitatges a preu lliure i protegit en les promocions.

Finalment, destacar que el Pla anirà acompanyat en els propers mesos de la presentació de la Llei de l’Habitatge. Aquesta Llei, que serà fruit d’un intens procés de participació ciutadana amb els agents implicats, recollirà novetats importants en diversos aspectes, com ara la sostenibilitat en l’edificació o la no desqualificació de l’habitatge protegit durant tota la seva vida útil a fi de conformar un fort parc d’habitatge protegit al marge de l’especulació.

• El Govern ha acordat fer front a 120.000 expedients de sol•licituds d’ajuts a rehabilitació pendents de resolució i no admetre noves peticions fins que no s’aprovin les noves bases reguladores dels ajuts.

L’any 2002 el Govern de la Generalitat va aprovar un decret pel qual s’establien els ajuts públics en matèria d’habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya sobre mesures de finançament protegides en matèria d’habitatge i sòl.

Aquest decret, que es basa en el conveni subscrit l’any 2002 entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya sobre actuacions protegides en matèria d’habitatge i sòl del Pla 2002-2005, establia el nombre màxim d’actuacions subvencionables durant el període de vigència del Pla.

En aquests moments, el Govern creu prioritari resoldre l’acumulació de prop de 120.000 expedients de peticions d’ajut a la rehabilitació que no disposaven de finançament en els pressupostos de l’any 2003 ni, conseqüentment, als prorrogats de l’any 2004.

Cal tenir en compte que molts d’aquests expedients provenen de l’any 2002, que la seva tramitació tenia una durada d’entre 8 i 12 mesos i que el seu pagament estava bloquejat per la falta de finançament.

En aquest sentit, el Govern destinarà al voltant de 80 M€ per tal de resoldre aquests 120.000 expedients pendents de resolució. A fi d’absorbir el deute corresponent, la Generalitat aplicarà a aquest objectiu els ingressos procedents de l’Estat per a rehabilitació d’habitatges, previstos inicialment en 24 M€ per a l’any 2004.

És per aquest motiu, que el Govern ha acordat avui tancar provisionalment l’admissió de sol•licituds relatives a línies d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges que no estiguin inclosos en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin habitatges amb patologies estructurals.

Per altra banda, i donada la voluntat del Govern de promoure una nova política d’habitatge, el Govern ha acordat aprovar en els propers mesos les noves bases reguladores dels ajuts de rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges, que siguin totalment adequades i reajustades a l’elevat volum de sol•licituds, i que estaran inclosos en la proposta del nou Pla per al dret a l’habitatge.

Així doncs, aquestes noves línies es concentraran en els cinc objectius següents:

a) dotació d’ascensors a edificis de més de tres plantes.

b) Actuacions de millora de l’eficiència energètica dels edificis.

c) Rehabilitació d’edificis amb patologies estructurals.

d) Adaptació d’habitatges per persones amb dificultat de mobilitat.

e) Rehabilitació d’edificis en zones rurals i de muntanya.

 

BIOGRAFIES

IMMACULADA TURU i SANTIGOSA, Directora General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

Nascuda a l’Esquirol (Osona), el 1960.

Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UB, ha estat professora associada del Departament d’Estadística, Economia, Econometria i Economia Aplicada de la UB, col•laboradora habitual del Instituto Nacional de Administraciones Públicas, i de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

La seva carrera professional ha estat lligada al món local en diverses ocasions. Dipositària i Interventora d’Administració Local, ha exercit la tasca d’interventora a l’Ajuntament de Figueres entre els anys 1984 i 1987, i fins avui, al Consorci Localret. A més, ha estat tresorera de l’Ajuntament de Barcelona des del 1997. 

També ha treballat per la Generalitat de Catalunya com a interventora delegada del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (1995-1997); i pel Ministeri d’Economia i Hisenda com a gerent territorial del Cadastre (1988-1995).

BIOGRAFIES

IMMACULADA TURU i SANTIGOSA, Directora General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

Nascuda a l’Esquirol (Osona), el 1960.

Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UB, ha estat professora associada del Departament d’Estadística, Economia, Econometria i Economia Aplicada de la UB, col•laboradora habitual del Instituto Nacional de Administraciones Públicas, i de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

La seva carrera professional ha estat lligada al món local en diverses ocasions. Dipositària i Interventora d’Administració Local, ha exercit la tasca d’interventora a l’Ajuntament de Figueres entre els anys 1984 i 1987, i fins avui, al Consorci Localret. A més, ha estat tresorera de l’Ajuntament de Barcelona des del 1997. 

També ha treballat per la Generalitat de Catalunya com a interventora delegada del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (1995-1997); i pel Ministeri d’Economia i Hisenda com a gerent territorial del Cadastre (1988-1995).

1  

Fitxers adjunts

Documentació

Documentació
DOC | 199