El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha establert un nou mapa de centres de normalització lingüística (CNL) al Baix Llobregat que divideix territorialment aquesta comarca en tres centres: el CNL Baix Llobregat Nord, el CNL Baix Llobregat Centre i el CNL Baix Llobregat Sud. La nova ordenació redistribueix els recursos existents per garantir a la població d’aquesta comarca un servei més òptim en els cursos per aprendre català i els programes per fomentar-ne l’ús que desplega el CPNL en els municipis. Aquest canvi també facilita les denominacions dels CNL que resulten més entenedores, d'acord amb la divisió en 3 franges geogràfiques.

Amb aquesta nova disposició el CNL Ca n’Ametller canvia el nom pel de CNL Baix Llobregat Nord. Aquest Centre, amb seu a Molins de Rei, manté l'abast territorial —la part centre i nord de la comarca del Baix Llobregat i el municipi de Castellbisbal, del Vallès Occidental— i, a més, incorpora Torrelles de Llobregat. En conjunt, el CNL Baix Llobregat Nord dona servei a una població aproximada de 282.000 habitants. Comprèn els municipis d'Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana. Marc Piera n’és el director.

A la franja mitjana de la comarca, es crea el nou CNL Baix Llobregat Centre que agrupa els CNL Roses i CNL de Cornellà de Llobregat. El primer comprèn els municipis d'Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. El segon era un centre d'un únic municipi: Cornellà. El CNL Baix Llobregat Centre dona servei a una població aproximada de 230.000 habitants i té la seu a Sant Feliu de Llobregat. La direcció d’aquest nou centre l’assumeix temporalment Marc Piera.

El nou CNL Baix Llobregat Sud fusiona els CNL Eramprunyà i CNL El Prat de Llobregat. En el cas de l’Eramprunyà comprèn els municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. Amb la incorporació del Prat, el CNL Baix Llobregat Sud atén una població d’aproximadament 351.000 habitants. La seu del nou centre és a Sant Boi de Llobregat i la direcció l’assumeix Dolors Siles, actual directora del CNL El Prat de Llobregat.

Fins al gener de 2025 s’ha acordat un període de transició per garantir que els equips dels centres s'adapten a l’organigrama i a les dinàmiques organitzatives del nou mapa de centres. Com a resultat de la reorganització, també caldrà agrupar els consells de centre (els òrgans de direcció local dels CNL) respectius.

La divisió de la comarca del Baix Llobregat en tres centres de normalització lingüística —en comptes dels cinc que hi havia fins ara— és una proposta que ja s’havia apuntat en el moment de creació del Consorci, l’any 1989. El Consell d’Administració del CPNL va aprovar la nova estructuració en la reunió del 29 d’abril i el 2 de maig se’n va informar el Ple.

L’estructura del CPNL

El CPNL és un ens del sector públic que vetlla per estendre el coneixement del català per mitjà de l'ensenyament no reglat, fomentar-ne l'ús en tot el territori i contribuir a la divulgació de la llengua catalana. Per assolir aquests objectius, el CPNL treballa en xarxa amb altres organismes i entitats d’àmbit local. L'activitat es desenvolupa a partir de quatre eixos: aprenentatge i igualtat d’oportunitats; aprenentatge no formal, ús interpersonal i cohesió social; usos professionals i disponibilitat en català i, finalment, món local.

Creat el 1989, actualment està format per 138 administracions públiques (la Generalitat de Catalunya, 99 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona) i disposa d’una xarxa territorial de 20 centres de normalització lingüística (CNL) que es desplega en 143 punts d’atenció arreu de Catalunya.

Els òrgans de govern del CPNL són el Ple i el Consell d’Administració. En tots dos hi ha representació de les entitats consorciades i de la Generalitat. La màxima figura executiva recau en qui s’escull com a gerent/a. Pel que fa a l’organització funcional, cada CNL compta amb una direcció pròpia i un/a president/a, escollit entre els representants dels ens locals, que encapçala el consell de centre.